Passa sovint... que et parlen malament d'un lloc i et sorprèn i t'acaba atrapant. Primer els de Santa Cruz, ciutat geogràfica i políticament rival, que et deien que la gent era més seca, el clima molt fred i plujós... després la guia, que tampoc parlava molt bé. I m'ha encantat, és una ciutat que no et deixa indiferent, anclada en una olla formada per muntanyes, quan entres per El Alto, et quedes bocabadat... els carrers son pujades i baixades, però tampoc es per treure la llengua fora. Si que t'ho has de prendre amb calma, son 3.650 m., igual que la ciutat de Lhasa, Tibet. I he tingut els mateixos simptomes, llavis pelats i em costava dormir... adéu a les abarques i als pantalons curts! Però durant el dia ara fa sol i fins i tot t'has de posar protector solar, ja que el sol esta molt més aprop. A l'hivern deu ser una mica rotllo, ja que amb la pluja els carrers semblen corrents d'aigua. Aquests dies estaven plens de gent, un bullici constant, a totes hores, es una ciutat amb molta vida, més moderna del que em pensava i mantenint l'aspecte local en tots els seus racons, increiblement autèntica.
Els hi deia a uns estrangers amb els que vam veure el Barça-Chelsea, que m'hi quedava a viure unes mesos. Es molt més barata que Santa Cruz, moltes més opcions i la gent super simpàtica, com es nota que es tenen mania l'occident i l'orient, els que estan a favor i en contra de l'Evo Morales. Em vaig perdre algunes manifestacions que hi van haver, pel que diu la gent la situació està delicada...
I després cap a Perú, un altre país... però abans una paradeta a Copacabana i un trajecte en bus a la vora del llac Titicaca (3.800 m.) i on es poden visitar illes super tranquiletes. Jo faré nit a Puno, també a la vora del llac però a la banda peruana. L'endemà cap a Cusco!
Notes
Dijous, 30 d'abril de 2009
Bus de La Paz a Puno
Mai agafo un autobus turístic d'aquests, pero la frontera amb Perú diuen que es complicada, per la policia corrupta... i també es més barat. Tot i això ja me'n arrepenteixo, el bus està ple d'israelites i de més estrangers, no parlen espanyol i es queixen sovint, alguns s'adormen i ens toca esperar... un rotllo! Amb lo xulo que es mesclar-se amb la gent local i simplement sentir-se com un viatger i no un turista. Definitivament m'estic a propant a un dels llocs més turístics i visitats del món, si es que no es el primer... la ciutat perduda del Machu Picchu.
2 comentaris:
La foto dels dos descansant es bonissima!!!
M'ha fet riure....
Hola Jordi!!
aqui estem la Maica i jo, la seva filla Mariel veient la teva anada al Matxu Pichu. Espectacular!! Una curiositat: vas menjar fulles de coca per fer la pujada seguint els rituals indígenes? I ara cap on vas? Una abraçada, Mariel i Maica.
Publica un comentari a l'entrada