El poblet d'Uyuni
L'estació de trens1er dia
Sort o mala sort, em toca un grup sol de 4 persones, normalment son grups de 6 en un Jeep 4x4. Un francés que va sol com jo i una altra parella de francesos. Almenys evito israelites i son força majos. El nostre conductor i guia es un bon home gran que no ens explica quasi res. Partim a les 11h del matí i abans del Salar veiem el cementiri de trens, a 3 Km d'Uyuni. Ideal per fer-hi una peli apocalíptica i amb cert encant. Després arribem a Colchani, on ens donem compte de que no estarem sols veient el Salar, un munt de Jeeps 4x4, que paren per comprar souvenirs i visitar el Museu de Sal, una turistada. Ens endinssem cap a dins i el paissatge es preciós, es inmens... uns 12.000 Km quadrats de suerfície i 5 metres de profunditat, amb diferents capes de sal i aigua. Es un plaer simplement contemplar-lo des del Jeep, també fem parades a llocs concrets, com l'Hotel de Sal (segons la Lonely Planet es il·legal i en contra del medi ambient, també molt car), l'Ull del Salar (on s'hi veu aigua freda bullint que vol sortir de baix) i l'Illa del Peix, una gran muntanya que sobresurt de la sal i està plena de cactus espectaculars, de veritat que sembla que estiguis en un altre planeta!!
Allí es on ets tornes a trobar tots els Jeeps, ja que fas una parada per pujar la muntanya, contemplar el salar i dinar, per cert molt bó. Després hem anat al campament, a dalt d'una muntanya en un poble perdut del món i quasi als límits del mateix Salar. M'ha donat temps per passejar altre cop pel Salar i veure una mica de posta de sol. Després hem fet un sopar, també bastant bó, amb altres grups de l'empresa, en total 3 Jeeps més. Acabo de petar la xerrada amb els 2 francesos, la novia es trobava malament de la pantxa. I després d'escriure tot això me'n vaig a dormir que demà toca el despertador a les 6.30h i després d'esmorzar anem cap a baix per veure la zona dels llacs.
Cementiri de trens
Per fer-hi una pel·lícula 
Direcció al no res...
Paradeta turística
Per comprar souvenirs
Entrant al Salar
Inmens...
El nostre Jeep
Un Hotel de sal
Ben blanc...
Banderetes, falta la catalana!
Foto amb el Salar
L'Ull del Salar
Aigua freda bullint
Recorrent Km per sobre la sal
Miris on miris, tot blanc!
L'illa del Peix
Pujant la muntanya de l'illa
Maques les vistes des de dalt
Un plaer contemplar-ho tot
Difícil agafar l'horitzó pla...
Més fotos des de dalt
El cactus més vell
Tots a la mateixa hora
Paradeta per dinar
La gent fent fotos artístiques
I jo de normals...
A contra llum
Un cotxe partint
Els francesos fent fotos
Molt xulo...
Cap al campament
Molt gran i ple d'habitacions
Tornant al Salar a peu...
Corre que s'amaga el sol!
Crec que no hi arribo...
Molt més ràpid que jo
Però uns colors xulíssims
Cada minut canviava
I un plaer sentir aquella solitud
El sol ja amagant-se del tot
Fent-me fotos...
Per tots costats
Colors fantàstics
Ja ben fosc
Adéu Salar...2on dia
També molt xulo, tot i que moltes hores al jeep i no calia que ens aixequèssim tan aviat. A les 3h de la tarda ja hem arribat al campament vora la Laguna Colorada, un paissatge preciós. Abans també hem vist altres llacs i diferents muntanyes, algunes eren volcans actius, com el volcà Ollague. En general un paissatge similar, com si estiguèssim al planeta Marte, on passes per diferents llacs, deserts i muntanyes. Algunes m'han recordat a Nova Zelanda. Hem vist flamencs i vicuñas (de la família de les llames), també un dinaret agradable a la vora de la Laguna Colorada.
Tinc por que farà molt fred, estem a unes cases de pedra que ni comparació amb el campament d'ahir, em sembla que m'hauré de posar dins del sac de dormir amb roba, tal i com vaig fer a Nepal. Estem a 4.278 m. i el vent et glaça els ossos. A veure si per sopar tenim una sopeta calenteta i no ens enrecordem del fred!
Foto de bon matí
Des del Jeep
Carretera espectacular
I paissatges de pel·lícula
Volcà Ollague, encara actiu
Laguna Cañapa
Fàcil fer fotos maques
El francès a dalt del Jeep
Aquesta muntanya em va recordar molt a Nova Zelanda
Laguna Hedionda
Amb alguns flamencs
Paradeta a dinar
Un poblet ben petit
Però un bon dinar
Continuant el camí
Més llacs
I muntanyes d'un altre planeta, al desert Siloli
L'arbre de pedra
Ben gran
Campament del segon dia
A la vora de la Laguna Colorada
Una vicuña pel camí
En busca de la seva família
Pujant al mirador, 4.278 m.
Molts més flamencs i l'aigua
Un lloc magnífic per quedar-se a dormir,sinó fos pel fred al vespre
L'aigua de color, que semblava terra
Encantador
I jo ben abrigat3er dia
Al final menys fred del que pensava, amb 5 mantes al damunt sentia més pes que fred, jeje.. però aixecar-se a les 5h del matí no feia cap gràcia. Hem vist uns geysers i terra ben activa, lava a 180ºC!! També unes aigues termals on s'han banyat tots els turistes mensy nosaltres i després hem anat cap a la Laguna Verde i el volcà Licancabur. Una decepció pq es xulissim però l'aiga no estava pas verda, resulta que és un fenòmen pel vent, que a partir de les 11h pega fort i coloreja l'aigua, però es clar era molt abans. També pq els francesos tenien que anar a Xile i ra l'horari dels busos. Ja ens va passar al Salar, que no vam veure la posta de sol pq portàvem el menjar de la resta del grup. A part ahir, just quan feia més fred, el sopar va ser escàs, quan a la taula del costat, els israelites no s'ho acabaven. Per queixar-se encara més diria que el nostre guia no fa de guia, no diu res i quan li preguntes no et contesta, pq està sord i també se'n fa... encara ric quen li he preguntava per les muntanyes de Dalí i m'ha dit: "Esto son rocas, y esto son montañas", jeje... camí de la Laguna Verde hi havia un paissatge que si, era totalment com els quadres del nostre pintor català. I bueno, respecte al tour... en general bé, pq hem assistit un cotxe que s'havia quedat en pana 7 cops!!! El grup, que eren 7 en un Jeep, estaven fins al gorro, i patien per arribar a temps a Uyuni i agafar diferents busos. Nosaltres també hem puntxat a 20 Km d'Uyuni, i no tenia roda de recanvi! Però uns bolivians que haviem recollit en sabien molt i han fet uns "parxes" caçolans. El tercer dia no es que sigui molt xulo, moltes hores al Jeep i simplement de tornada a Uyuni. Però els dos anteriors han estat senzillament preciosos, el Salar és una meravella en tots els sentits, i el paissatge que precedeix, de vegades treu l'aler, de veritat. Una bona despedida a Bolívia, un país fantàstic en quan a cultura i paissatges.
Poca llum a les 5.30h del matí
Un geyser artificial
I d'altres naturals
Lava ben calenta
El sol que volia sortir
Aigües termals
I fotos ben xules
Estava ben calenta, però...
El desert de Dalí
Igualet als seus quadres
I molt xulo
Arribant al volcà Licancabur
Però sense aigua verda
Foto d'Internet
I quan jo hi era...
Paradeta a esmorzar
Un altre llac ben xulo
Per fer-hi fotos
Despedida amb la parella de francesos
Tornem a la carretera
La setena vegada que feien pana!!!
Un tipus d'avestruç boliviana
Varem puntxar roda!
Villazón, la frontera amb ArgentinaNotes
Dilluns, 18 de maig de 2009
Salar d'Uyuni
Quina sensació trobar-se sol davant d'aquest inmens desert de sal. Precisament nosaltres hem arribat els primers al campament on dormirem, pq portavem el sopar de la resta de grups i així no era possible veure la posta de sol al Salar. Pero abans de sopar m'he aventurat a tornar al Salar caminant i amb l'intenció d'arribar on tocava el sol, el qual anava molt més ràpid que jo i s'amagava sota les muntanyes. No he arribat a temps, però l'experiència ha estat d'aquelles màgiques, els colors del sol eren preciosos i amb la música m'he posat fins i tot a ballar, m'ha recordat un cop que tb ho vaig fer sol a les muntanyes nevades de Les Angles. També he fet Tai Txi, que feia un munt que no en feia i unes quantes fotos simpàtiques. Un altre dels moments màgics d'aquest viatge que no oblidaré, com sempre l'he viscut tot sol.
Fent el ruc amb la càmeraDimecres, 20 de maig de 2009
Estació de trens d'Uyuni
Estic esperant el tren que em durà a la frontera amb Argentina, arriba a les 2.50h de la nit i contant que m'he aixecat a les 5h, doncs no es que estigui per tirar cohets! Però estic satisfet de com ha anat el tour i dels paissatges que he pogut viure d'aprop. Segur que al tren dormo com un oso!! Porto 3 dies sense dutxar-me, contant els Bolivianos que hem queden abans de saltar a Argentina i menjant pa i aigua, jeje... però son aquells dies on et sents viatger i guai, a pesar de tornar d'un tour d'aquests que no acostumen a agradar-me. El francés que anava sol del meu grup era molt majo, hauré de canviar la meva concepció dels "gabatxos" pq m'he trobat gent super maja en aquest viatge. I estic satisfet de la meva roba, que a pesar de ser justeta en recomforta quan fa fred i bé. Ja he comprat uns altres pantalons curts, arreglat unes bambes de segona mà i cosit les meves botes. S'acaba de fer un trau als pantalons d'hivern... però han arribat fins al final del meu viatge i n'estic content. Ja vaig fer bé d'emportar-me les meves millors gales en aquest viatge, a veure si arriben fins a Usuhaia!
Passant fred i hores a l'estació
1 comentari:
Fa dies que no escrivia res, tot i que no m'he perdut ni una coma, ni una foto del teu blog, però avui havia de dir-ho: lo del Salar ha de ser realment espectacular. Les fotos son impressionants!!!
Una abraçada, i visca el Barça!
Publica un comentari a l'entrada