dimecres, d’abril 30, 2008

Laos - Cap a la frontera

Creuar la frontera sempre es una petita aventura. La gent de Laos ja ho dic, son molt traqnquils.. Tant que no em van avisar quan el bus arribava a Paksan, on tenia pensat agafar-n'hi un altre cap a la frontera. Em va anar be pq em vaig estalviar un bus i vaig poder conectar amb una furgoneta d'aquestes tipiques d'Asia (el nom per mi es impossible de pronunciar), aixo si, fins que no es plena no marxa i els hi encanta carregar-la de tota mena de coses. Ningu parlava angles, el paissatge altre cop molt xulo i vaig arribar aviat a Na Hin. La gent em mirava com un bitxo raro, una dona em deia que tenia el cul gros! La canalla reia dient-me Hello! I jo vaig tenir temps d'anar a veure unes cascades del voltant, el cami cap a elles precios, pero les cascades sense aigua!

L'endema una altra furgoneta fins a Lak Sao, fins aqui tot molt facil. A 30 Km de la frontera ja es va complicar una mica, primer pq vaig agafar-n'hi una altra rapid fins al poble fronteris, pero resulta que en deuen haver dos! Aixi que em van deixar tirat a l'altre poble i sort que vaig trobar algu que em va portar altre cop a Lak Sao. Alli com es normal tothom et vol timar per portar-t'hi, agafo un bus a un preu raonable fins a Vinh, Vietnam. Pero un cop a Vietnam em canvien de bus i aquell tiquet ja no valia, a pagar un altre cop. A la frontera m'hi vaig estar ben be una hora, fent unes risses amb els oficials i contemplant com transportaven els gossos que despres es menjaran els vietnamites, pobrets, una pena! Em va impactar molt... un cop a Vietnam te'n adones com has canviat de pais, els tipics barrets, dones amb bicicleta, a la ciutat de Vinh un caos! Em va recordar a la India (salvant les distancies), pq els hi encanta pitar el claxon i creuar el carrer es una odisea, motocicletes per tot arreu.


Aixi de plena anava la furgoneta

Poblats pel cami

Gent a la furgo

Cami a les cascades

El guia

Les cascades sense aigua

Arribant al poble

El poble de Na Hin

Nenes pel poble

La frontera amb Vietnam

El conductor del bus

I unes risses amb els oficials

Coses que et trobes a la frontera

I si, son per menjar...

Ja estem a Vietnam!


Notes

Dissabte, 26 d'abril de 2008
Bus cap a Paksan

Ja se que m'agraden els autobusos. Pero aqui a Laos de moment, es l'unic lloc on he pogut impregnar-me de la cultura d'aquest pais. Des del vaixell pel Mekong, passant per Luang Prabang, Vieng Vang i la capital Vientiane, tot ha estat massa turistic. Tothom fa la mateixa ruta, avui es el primer dia que em desvio d'ella, te'ls vas trobant a tots, els mateixos del vaixell, i a part, les ciutats estan com fetes pels turistes, llocs massa occidentals. Fins i tot es dificil menjar pel carrer, on ho he pogut fer a tot arreu! Ja ho diuen que la gent de Laos porta una vida molt senzilla, es algo que he pogut veure des del bus, molt interessant veure en cada trajecte, entre aquests nuclis de turistes, els veritables poblats a Laos, cases de palla i fusta, la gent al carrer mirant com passen els cotxes, el rellotge aturat, els nens i nenes saludant i rient quan els hi treus la llengua, alguns rodejats de muntanyes i racons preciosos... sovint del bus es d'on he fet les millors fotos.

Un dels mil paissatges

Diumenge, 27 d'abril de 2008
Nam Phao, frontera amb Vietnam

Lo millor d'aquest viatge sempre es creuar la frontera per terra, primer pq acostumes a ser l'unic, la majoria ho fa amb avio o amb un trajecte llarg. Si que es veritat que al dir el nom del poble que fa frontera m'han deixat en un altre lloc, i he tingut que fer autostop per tornar a on era i agafar el bus correcte. Tambe veurem com va de ple el bus que gafare... sempre et toca dormir en poblets recondits, et miren com un bitxo raro i com que jo realment soc un bitxo raro, doncs m'hi trobo a gust aixi.

Jo en un bus

dijous, d’abril 24, 2008

Laos - Vientiane

Vaig fer cap a la capital per tramitar el meu visat per Vietnam i per veure el Pha That Luang, el monument mes emblematic de Laos. Bastant xulo, pero vist amb un plis plas. Alguna cosa mes i res a explicar, em vaig trobar a la xilena i les irlandeses que marxaven a Ha Noi en avio, amb les quals vaig sopar i ens varem acomiadar. Abans d'anar a Vietnam fare una paradeta per algun poblet recondit, per tal d'impregnar-me d'aquest pais, tinc la sensacio de que sol l'he vist en bus, les parades han estat com oasis pels turistes, no se...

Pha That Luang

Foto de rigor

Un arc de Triomf

La xilena i les irlandeses

dimecres, d’abril 23, 2008

Laos - Vang Vieng

Dos dies en aquest poble bastant petit, pero que te mes restaurants i agencies de viatge que la capital o Luang Prabang. Rodejat d'unes muntanyes precioses, el poble esta conquistat pels estrangers i per tot arreu s'organitzen treckings i excursions amb mountain bike. La principal atraccio es el Tubing, el qual vaig probar i no em va agradar. Tot i que em va permetre veure tots els racons del seu paissatge, molt xulo. Per les nits sortint fins a les tantes, amb l'excusa de veure la Champions i jo vaig marxar cap a Vientiane abans de que el Phil i l'Anthony provessin les Happy pizzes! M'han contat que feien una cara l'endema pel mati...

Poblets pel cami

Nois anant a l'escola

Poblets mes petits

Paissatge abans d'arribar

Des del Mini bus

Mes paissatge

Vang Vieng

Des del riu

Unes nenes pel poble

Despres de fer Tubing

Noies amb bicicleta

L'Anthony i en Phil

De festa per la nit

L'ultima foto de les muntanyes


Notes

Dijous, 24 d'abril de 2008
Vientiane

M'he passat 1 setmana com un angles mes. Vull dir, que de la frontera amb Tailandia, al vaixell i despres a Luang Prabang, he estat amb un grupet de gent. Diferent, acostumat sempre a fer-ho sol. Definitivament dec ser una mica raro, pq aixi com la gent s'engresca a fer junts el viatge, jo he marxat cap a Vientiane abans d'hora per estar sol. En part ha estat be, pq sol t'avorreixes mes facilment, pero amb gent esta clar que no es el meu habitat. Jo m'anava be pq son les semifinals de la Champions, pero a Vang Vieng vaig fer de guiri total, un poble situat en un escenari karstic magnific que es troba conquistat per australians, suecs, francesos i britanics. La major atraccio es el Tubing, baixar pel riu amb un pneumatic i tirar-se fent puenting i de mes a l'aigua... evidentment parant cada cop a fer una cervesa. Jo com a les nits amb els meus amics, vaig desapareixer al segon bar. El paissatge digne de pel.licula, tot Laos es una selva preciosa.

Tubbing...

diumenge, d’abril 20, 2008

Laos - El riu Mekong i Luang Prabang

2 dies en un vaixell, admirant el paissatge bonic pero repetitiu. El vaixell incomodissim pero no hi havien millors opcions. Parada a Pak Beng, un poblet recondit que fa de mig cami cap a la ciutat colonial de Luang Prabang. Molt maca, tranquileta, per disfrutar del menjar, passejar, els mercats per la nit... son carrers adoquinats, envoltats de temples budistes i cases d'estil colonial frances. Vam fer un grupet majo, variat... amb els que mes un irlandes (Phil) i un angles (Anthony), amb els quals vaig anar despres a Vang Vieng. Varem sortir unes quantes nits, la millor en una discoteca local, ballant amb gent de Laos. Aqui tot passa molt lent, Laos podria se un dels paisos mes tranquilets que he vist fisn ara, fins i tot els mercats no son un bullici, sembla que tot vagi a camera lenta i es respira un ambient agradable.

Creuant la frontera pel Mekong

El vaixell cap a Luang Prabang

Paissatge des de dins

Un noi mirant per la finestra

Dos Koreans dormint al darrera

L'autopista del Mekong

Nous passatgers

Una familia local

Jo intentant passar el temps

Poblats pel cami

Mes paissatge

Arribada a Pak Beng

De nou al riu

Nens i nenes a la vora del riu

Una noia al vaixell del segon dia

Mes poblats

Port de Luang Prabang

Mercats per la nit

Un grupet internacional majo

Carrers de Luang Prabang

I carrerons

Mes...

Un dels temples de la ciutat

Roba estesa dels monjons

Un pont de fusta amb la Pamela, Xile

Jo amb dos 'Pink Gays"

Una nena que en sabia de vendre

Pujant al cim de la ciutat

Vista des de dalt

Una venedora al mercat

I una nena amb la faldilla tipica de Laos

La discoteca de Luang Prabang

Dos noies de Laos


Notes

Divendres, 18 d'abril de 2008
Vaixell a Luang Prabang

Es una tortura, portem 5 hores en aquest incomodissim vaixell i en deuen faltar 2 mes. Per no parlar de les 7 hores mes de dema! Ja ho se que no hi havien massa mes opcions, pero ara m'arrepenteixo d'haver agafat aquest vaixell, ple de turistes, amb una calor que asfixia, el motor del qual no deixa ni escoltar musica, els seients mes durs que una pedra, a dins tumbat es on mes calor fa, buffff! Em sembla que aqui a Laos no sera tan facil moure's com Tailandia.

Amuntegats al darrera


Dissabte, 19 d'abril de 2008
Encara al vaixell

2n dia al vaixell, es igual de pesat, incomode, i les hores passen molt lentes. Tot i aixo, m'esta passant mes lleuger que ahir. A la tarda ja estem a Luang Prabang. El vaixell continua ple de turistes, quasi cent animes que gasten els seus diners en anar en un vaixell com aquest, viatjar... mentre acaba de pujar un matrimoni local, l'home no es val per si mateix i el duen a coll per deixar-lo assegut amb nosaltres. La dona li prepara un vol d'arros caldos. Possiblement la seva casa es la gran bossa que carregava ella, amb algunes olles i roba, enmig de les nostres motxilles i mentre escoltem musica amb els nostres iPods. Li mostro a l'home un somriure sincer pero forssat, el qual no em correspon evidentment, i m'apodera un sentiment de frustracio, rabia i privilegi.