divendres, de març 12, 2010

La meva volta al món - Final del viatge

Quina sensació més estranya, escriure des de casa, no utilitzar qualsevol ordinador, qualsevol cyber, o aprofitar un viatge en bus per escriure les meves impressions… si, ja he tornat a casa! Després de 2 anys i 7 mesos, un total de 940 dies pel món, i es diuen aviat!! I em resulta difícil escriure aquest post, escriure pot ser les últimes paraules d'aquest Bloc, que començava com un experiment i al final ha estat tota una eina pel meu viatge. Sobretot per escriure les meves memòries, per recordar tot el que hauré viscut, per fer constància de les meves experiències i plasmar-ho en un munt de fotos. Si miro enrere ara mateix, ja quasi ni me'n recordo dels primers mesos, aquells inicis per Rússia i quan m'endinsava al continent asiàtic, menys mal del Bloc que em recorda els noms de les persones, les experiències viscudes i aquelles imatges memorables.

Sincerament he disfrutat molt en aquest viatge. Recordo que l'havia dissenyat per estar un any fora de casa, i m'he n'he passat dos i mig! Recordo que els hi deia als meus amics: "pot ser estic dos mesos i torno" i ja veus… tenia fins i tot por abans de marxar, pensar en si seria capaç, si aguantaria tant de temps sol pel món. Ja quan surts te'n adones de que es ben fàcil, que solament ets un més i que tindràs tot el temps i la llibertat del món per conèixer, per descobrir… i tot sol? Ja sabia que m'agradaria, que et permet decidir i fer tot el que vulguis, que pot ser t'obres més i al final coneixes molta més gent que amb amics, que si vols no passes ni un dia sol i que per la meva forma de ser, ho he disfrutat sobre manera.

Una experiència inesborrable, magnífica, on segur que seran els millors anys de la meva vida. Sap greu afirmar això, ara que ja he tornat i quan se que ja s'ha acabat, però la vida continua i se que ara tocarà patir, com deia sempre "que me quiten lo bailao". M'he gastat molts diners en aquest viatge, tots els meus estalvis. Però segur que han estat els diners més ben gastats, concretament uns 14.000€, que si ho pares a pensar tampoc son tants en 2 anys, son menys de 600€ al més i uns 20€ al dia, segur que si hagués passat aquests 2 anys a Barcelona m'hagués gastat el doble, i això sense viatjar ni veure llocs meravellosos. S'ha de tenir en compte que he viatjat per països ben barats i sempre dormia en llocs econòmics i menjava pel carrer. Jo crec que m'ha sortit molt barat aquest viatge… i miro enrere i recordo tantes coses maques, que segur que els records perduraran i faran que tot passi amb enyorança però a gust. La família i els amics també reconforten, saber que han patit i m'enyoraven, i ara per fi ja em tenen a casa. No se pas quin camí triaré ara, si trobaré el meu lloc a Barcelona o algun altre dia tornaré a agafar la motxilla, a veure que es el que em depara el destí, per una banda estic impacient per descobrir coses noves, per altra banda tinc la sensació de que ja he viscut la meva vida, no em faria res que aquest fos el final, pq l'he viscut al màxim, i sobretot aquests últims dos anys. El que si que se, com deia, es que ha estat un viatge increïble, on es un plaer viatjar sense presses i sense data de tornada, que solament t'has de preocupar de la teva motxilla, saber on dormiràs aquella nit i on menjaràs, escollir el lloc més maco per anar, saber com arribar-hi i disfrutar-lo al màxim, conèixer gent a patades, de tots els colors i maneres de ser i de pensar, mil i una experiències que sorgeixen pq si, pq estàs viatjant i coneixent una altra cultura i un paisatge totalment diferent.

He tingut molta sort en aquest viatge, tot m'ha sortir rodat i no he tingut cap mala experiència. Petites coses que formen part de l'aventura, però en general res greu i em fa pensar tot plegat, sobretot pq quan et deixes portar i actues sembre amb bondat i pensant en que tot sortirà bé, simplement sent positiu i desitjant el bé per a tu i sobretot per als altres, doncs resulta, les coses surten i succeeixen quasi com les havies planejat. Es fort… però es que arribar a l'Antàrtida tal i com havia somniat, no es gens fàcil, tampoc ho deu ser moure's pel món així, amb una motxilla i saltant de país en país, jo ara que ja ho he fet si, ho veig facilíssim… però com deia lo de l'Antàrtida no ho era tant, i ho he aconseguit, de la manera més maca que ho podia desitjar, i tot per això que deia, si creus que pot passar, que t'ho mereixes i dones de la teva part, si ho persegueixes… al final sorgeix, resulta i ets la persona més feliç del món, així de fàcil, així de guai...

I al ser un viatge tant gran i tan llarg, doncs ha tingut fases de tot, per començar la meva primera experiència CouchSurfing amb l'Elena d'Irkutsk, a Rússia, on vaig descobrir aquesta magnífica web que l'he utilitzat fins ara al final, que m'ha permès conèixer gent increïble i viure a cases de gent com si fos un local més. Recordo al principi del viatge que vaig conèixer al Miguel i al Rudy, per Mongòlia i Beijing, tots tres estàvem plens d'energia i disfrutàvem cada moment senzillament al màxim, sempre recordo aquells dies com els millors del meu viatge, suposo que per aquest motiu, pq eren els primers mesos i varem congeniar molt bé els 3 viatgers. Després em vaig enamorar de Xina, un país immens i amb una gent ben estranya però encantadora. També uns paisatges al·lucinants i si vols tens Km i Km quadrats per recórrer. Quan em pregunten, jo sempre dic que el meu país preferit ha estat Xina, per la sensació d'extraterrestre que hi tens al visitar-la, pel contrast cultural, pel menjar, per lo barat que està tot, pel munt de paisatges diferents que hi trobes, per la història ben antiga i diferent que té… i per Yangshuo, un plegat de muntanyes rodones que per mi ha estat el lloc més màgic de tot el viatge!

Els millors amics del viatge, al llac Baikal, Rússia

Passant fred en un Ger, Mongòlia

El meu lloc preferit! Yangshuo, Xina


La meva aventura pel Tibet també va ser digna d'explicar, per tal d'evitar els viatges turístics en 4x4, ja m'estava acomiadant de veure l'Everest… però un dia van aparèixer dos motoristes que ens hi portaven per una carretera alternativa, i el varem veure de ben a prop! Va ser dur però tota una experiència, i el Yuji i jo segur que mai oblidarem aquell viatge. A Nepal m'esperava el Xesco, i va ser tot un plaer viatjar plegats més d'un més, primer fent el trekking de la volta a les Annapurnes, senzillament espectacular! I després el xoc visual i cultural d'entrar a la Índia… allí ens varem separar, pq jo anava cap a Bombai per treballar com a voluntari amb el CCDT. Tres mesos increïbles que em varen permetre conèixer profundament la cultura d'aquest enorme i particular país. A més a més de poder gaudir d'aquesta gran família i participar en la labor que està fent el CCDT amb els mes desfavorits d'aquella metròpolis, mai els oblidaré.

Anant cap a l'Everest amb en Yuji, Tibet

La volta a les Annapurnes, Nepal

Voluntariat a Bombai, Índia


Després vaig saltar a Tailàndia, i encara recordo que vaig patir la meva primera "pàjara" del viatge, ja portava 6 mesos viatjant sol i el contrast entre l'Índia i estar treballant en una ONG amb el sud-est asiàtic, pot ser va ser massa fort. Recordo passar-me tota una setmana KO i plorant cada dia… però per sort va passar i després vaig entendre pq tants estrangers venen a viure o a passar llargues temporades a Tailàndia, l'anomenen la terra dels somriures, i a mi també em va captivar! Serà molt turístic però et permet viatjar també de forma local, les illetes son una passada i la gent es encantadora. Vaig visitar també els països veïns, Laos, Vietnam i Cambotja. I abans de saltar de continent vaig tornar a la Xina, per descobrir més indrets xulíssims i passar els meus últims dies per Àsia.

Refrescant-me a Koh Phi Phi, Tailàndia

Navegant pel riu Mekong, Laos

Relaxat a Halong Bay, Vietnam

Vora el llac Boeng Yeak Lom, Cambotja


Entre Austràlia i Nova Zelanda, vaig escollir Nova Zelanda. Més petit i pq sempre m'havien atret els seus paisatges. La veritat es que son espectaculars, tot i que em vaig avorrir bastant en aquelles illes. Vaig tornar a fer de voluntari, aquest cop en una ONG mediambiental, Kapiti Project, i va ser molt curiós viure en un poblet de nom Paekakariki. Després un altre gran salt cap a Los Angeles, la meva paradeta pels EUA. Ben curteta ja que vaig continuar cap a Mèxic. Recordo que cap aquells dies vaig tenir una altra "pàjara", portava encara més temps viatjant i em vaig donar compte que ja no ho disfrutava com abans, era una altra forma de viatjar, ja tot plegat formava part de la rutina, era com la meva feina tot allò, i tot i que ho disfrutava, ja no era el mateix. Per sort entrava a Mèxic, un país immens que també em va enamorar, un munt de coses per veure i per viure, i una gent super "carinyosa" i encantadora. També el contrast entre Amèrica i Àsia, on hi trobaves moltes més semblances amb Espanya i Catalunya, però també havies de vigilar molt més. Si existeix una gran diferència entre continents, es l'inseguretat que et trobes a les amèriques i lo tranquil·la que pot arribar a ser Àsia…

L'espectacle de Milford Sound, Nova Zelanda

Mission Beach, San Diego, EUA

Plaça principal de León, Mèxic


Abans de saltar cap a Sud Amèrica vaig passar un més a Cuba, tota una experiència visitar la famosa illa. Per després saltar cap a Equador i continuar cap a Colòmbia. Ja ho diu un famós anunci televisiu, "el único riesgo es que te quieras quedar". I així va ser, menys perillós del que parlaven i encantador en quant a gent i paisatges. Veneçuela si que em va semblar més perillós, però també vaig fer poc ja que tenia pocs diners en metàl·lic (el Chavez et fot una castanya amb la targeta), i volia anar a veure el Salt de l'Àngel. Aquest, i tot el Parc Nacional de Canaima, es de lo milloret que he vist en aquest viatge. Després Brasil… que també em va enamorar i una pena no poder veure'l tot per lo gran que es i per lo car que es en comparació amb altres països. La travessia per l'Amazones i les belleses del nord no em van deixar gens indiferent.

La meva família a La Habana, Cuba

Amb el meu amic Cachito a Quito, Equador

L'esbojarrat carnaval de blancs i negres a Pasto, Colòmbia

Salt de l'Àngel, Veneçuela

Creuant l'Amazones, Brasil


Deixant-me Rio de Janeiro i tota la part del sud, vaig tirar ràpid cap a Bolívia, on allí si que tot era barat i em va sorprendre la diversitat de paisatges i l'ambient ben local de les seves ciutats. Recordar una de les seves meravelles, el Salar d'Uyuni. I també la del seu país veí, Perú. Sol vaig poder visitar el Machu Picchu, però que xulo! Llavors el meu últim país, Argentina… que vaig recórrer una mica i sempre amb la intenció d'acabar a Ushuaia. La ciutat on m'hi he estat més temps, 8 mesos! I el meu principal i darrer destí, les portes de l'Antàrtida. Com deia abans vaig tenir molta sort, hi vaig poder anar en un veler que va ser una passada de viatge. Tot gràcies a SIM Expeditions, una família encantadora que em va acollir i que va ser tota una experiència treballar amb ells. També gràcies a uns catalans, que em van oferir feina a l'Hotel Campanilla, i em va permetre passar l'hivern a la Fi del Món i esperar la meva sort austral. Quasi m'emporto més records de la gent que dels pingüins que vaig veure en el que serà el viatge de la meva vida. L'Antàrtida i aquesta volta al món, que m'ha fet feliç i gaudir d'experiències increïbles, úniques… així l'he viscut i així la recordaré per sempre.

Escoltant música a Machu Picchu, Perú

Fent tonteries al Salar d'Uyuni, Bolívia

L'últim destí, Ushuaia, Argentina

Disfrutant de l'Antàrtida, amb el veler Santa Maria Australis, Antàrtida

6 comentaris:

pas a pas ha dit...

Nanooo!!!! Moltes felicitats!!!! Nosaltres tambe estem vitajant arreu, i resulta que ara mateix som a Usuahia, on hi passarem uns dies....llastima que ja hagis marxat, ens hauria fet il.lusió coneixe't, pero be, com a minim ara intentarem anar a fer una visita aq l'hgotel aquell que porten aquells catalans....apa, salut!!! www.rodamon.es

Laura i Victor

¿Alguna sugerència per Usuhaia?

lolipop ha dit...

wow..... que ha visitat molts llocs. és tan meravellós, has de venir a Indonèsia.,,,,,

Anònim ha dit...

Que majo!!!!
Acabo de leer lo que escribiste al llegar a casa y me has echo emocionarme, me alegro mucho de que lo hayas pasado tan bien.

Ricardo Ribalda ha dit...

Tot el bo passa més ràpid.
Que tingueu un Bon Nadal i els millors desitjos viatgers per a l'Any Nou.
Salutacions.
La Vuelta al Mundo de Asun y Ricardo

Francesc Rutabaobab ha dit...

Ben tornat!!! espero que la reincorporació hagi anat el millor possible i guardis aquest bon record tant viu com pougis, per sempre jejejeje

Salutacions!

F&M ha dit...

Impressionant! més de 2 anys pel món, se'ns dubte he d'aprendre molt de tu! m'encanta com et desfogues de les teves enfadades jejeje
Li pegaré al teu blog un cop d'ull més profun per agafar idees.
Jo ara estic vivint a Buenos Aires, per anar agafant embranzida i seguir rodant!
Ares
Impressionant el vostre viatge!
jo ara estic vivint a Baires i descobrin una altra cultura.
Faré un cop d'ull al vostre blog que segurament pugui agafar moltes notes
Ares
fuetimate.wordpress.com