diumenge, d’abril 26, 2009

Bolívia - Santa Cruz i Cochabamba

Santa Cruz ha estat com un paradís per mi, almenys així m'ho vaig prendre, un lloc per relaxar-me, prendre-m'ho amb calma, fer recados (Internet, rentar roba) i disfrutar una mica del menjar, que a Brasil amb la pressió econòmica no es podia, sempre era d'un lloc a un altre. El clima era ideal i la plaça 24 de septiembre una delícia. Cada dia plena de gent, parelles, grups, estudiants, simplement sentar-se en un banc i observar, era xulo! Després anaves quedant amb gent, algun altre viatger, i passejaves pels seus carrers aclimatant-te al nou país. Tampoc hi havia molt per veure, però si estava bé sense fer res, aquí a Bolívia ho pots fer ja que es més barat. També vaig sortir de Boliches, les discoteques locals i vaig descobrir les millors hamburgueses del món, a Bolívia?? Té gràcia... almenys la salsa de la família Guido era com un secret, i no vaig marxar fins que me'l van dir, haurem de comprovar si em va dir la veritat. També va se com la meva base per informar-me de que es el que puc veure de Bolívia, la veritat es que molt... però el meu pressupost m'haurà de fer seleccionar. He decidit anar ràpid cap a La Paz i Perú, i ja després al tornar, camí d'Argentina, veure el Salar d'Uyuni i altres coses si puc.

Quijarro, abans de sortir

Una de les dues trabades amb la carretera

Plaça 24 de setembre

Era difícil trobar un banc buit!

Hi havia tb un festival de teatre

Sortida de l'escola

La Catedral

Animació pels carrers

Buits el diumenge...

Bastanta pobresa

Parc Arenal

Jocs peculiars

Mercat

Algú que no s'ha portat bé...

Curanderos i xarlatans

Acompanyant a la Tisha a fer recados

El meu carrer

Boliches

Hamburguesas Guido

El secreto está en la salsa

Una partida a la plaça


De camí a La Paz vaig parar a Cochabamba, per fer el viatge en 2 etapes. Aquí ja es nota com fa més fred, tot i que càlid encara i semblava una ciutat agradable. Amb un Crist a dalt de la muntanya, a l'estil Rio i també una plaça molt maca i plena a totes hores, aquesta es deia 14 de septiembre. Vaig degustar alguns plats típics i simplement passejar-la una mica, es respirava un ambient molt més local que a Santa Cruz, la ciutat més moderna del país pel que diuen. I encara es nota més el contrast amb La Paz, a veure... al bus i en els poblets de camí si que sembla que estiguis en una altra època!

Poblets celebrant des del bus

L'esquena d'una dona al bus

Paissatge

Control pel camí

Ha caigut un taxi!

Cristo a Cochabamba

Plaça 14 de setembre

També amb la seva Catedral

Reunions i política a la plaça

Carrers de la ciutat

L'avinguda principal, El Prado

El Crist de fons

Provant el Silpancho amb la Lorena

Boníssim!!!

Dones al mercat

I el seu menjador

La font, també a la plaça

Una família jugant amb les palomes

I elles volant


Notes

Dimecres 15 d'abril de 2009
Bus de la frontera amb Brasil a Santa Cruz

Volia agafar el famós "tren de la muerte", tot i que un bolivià em deia que agafés el Ferrobus, molt més còmode, però més car. Al final cap dels 2, per veure el Barça he arribat tard per l'Expresso i al Ferrobus no hi havia bitllets. El bus era igual de barat, però també el podrien anomenar bus de la muerte, jeje! Fa una calor asfixiant, menys mal que el sol ja s'amaga... però seran 16h amb el bus ple fins dalt, al tren deien que son seients durs i amb capses i gallines per tot arreu. La gent es queixava de sobre càrrega, que així el bus facilment bolcaria! El paissatge humà ben diferent a Brasil, està clar que he creuat una altra frontera, ja trobava a faltar aquest neguit excitant... i a Bolívia s'haurà de tenir paciència amb el transport, més barat però... jeje, dos cops hem tingut que sortir del bus pq s'havia encallat!! Però segur que m'hi trobo bé com acostuma a passar en paisos més desfavorits, de moment la conversa amb el Julio (company de seient) sobre l'Evo Morales, ha estat força interessant... benvingut a Bolívia Jordi!

Ens va tocar mullar els peus


Dijous 23 d'abril de 2009
Sant Jordi a Bolívia

Amb lo xulo que és el meu sant a Catalunya i jo l'he passat en un bus ple de bolivianos, 10h de santa Cruz a Cochabamba. A les ciutats veus gent més moderna, però als poblets i al bus sembla que estiguis en un altre planeta o en el segle passat, veus cada personatge que flipes. Els comentaris que fan tampoc tenen cap desperdici... si els hi preguntes algo alguns ni et responen, et veuen igual de bitxo raro! D'altres son més simpàtics, la música i les pel·lícules que posen, bufffff! Les olors d'alguns i que per sort no s'asenten al teu costat, jeje... Bolívia! El paissatge, sense ser espectacular, sempre es lo millor. Algunes carreteres fan por, he m trobat un taxi muntanya avall. Però tampoc se m'ha fet pesat el viatge... no m'han regalat cap llibre ni jo cap rosa.

Companyes al bus