Per tal de celebrar Nadal en algun lloc especial, vaig anar a Baños. Un poblet de muntanya amb un volcà ben xulo, el Tungurahua que té una altura de 5.016 m. Tot el poble es trobava envoltat de muntayes a part del volcà, de fet era difícil veure'l, sempre tapat per núvols. Però de tant en tant es sentia, feia un bon"estarnut", brrrrrrrrruuuuummmm!!! Fa molt de temps va cobrir de lava tot el poble... era molt agradable passejar pels seus carrers, ja molt més tranquil i fins tard, en comparació de Quito. També fer alguna petita excursió per veure el volcà o el poble des de dalt. A més era Nadal, la Gaby amb la seva família hi passàven els dies, i jo vaig anar amb ells a la missa del Gall. Crec que la meva primera missa del Gall que he anat, jeje! I xula, pq estava replé de gent, cançons locals... així també vaig fer una mica de Nadal, que si no hagués esta ben trist. Vaig fer dos Skypes, amb la família i els Macià durant el sopar de "Noche Buena" i l'endemà per Nadal a casa els Gomà mentre menjàven pilota de la Pili i pollastre del meu pare. Quina enveja poder menjar carn d'olla i sopa de galets, ummmmm! També vaig sortir amb la Gaby a ballar salsa i la veritat es que van ser ben xulos els dies a Baños...
Després cap a Quilotoa, volia celebrar cap d'any a la platja, on hi van la majoria d'equatorians. De camí vaig parar a Zumbahua, per veure les Lagunes de Quilotoa. Les vistes des del bus les millors en molt temps! Al poble vaig coincidir amb un holandés, una americana i una canadenca, amb els qui vaig fer alguna excursió i visitar les lagunes. Per sopar van deleitar-nos amb "salxipapas", m'encanten! I les lagunes impressionants, es un cràter d'un volcà ple d'aigua dolça i em van agradar molt. Molt xules...
dissabte, de desembre 27, 2008
dimecres, de desembre 24, 2008
Equador - Quito
Uns quants dies per Quito, la veritat es que els primers dies no vaig fer res, tenia molta feina endarrerida del Bloc, descarregar fotos, renovar el passaport, etc... em vaig estar en el barri de La Mariscal (zona de motxileros i festa) i de tant en tant vaig visitar el centre històric, molt xulo. Tot i que en general Quito no seria un lloc per quedar-s'hi a viure, je, je... està rodejat de muntanyes, lo qual li dona un toc especial, cal dir que està a 2.850 m. d'altura. Llavors es clar, primer la temperatura, fa sol pel matí però sovint plou per la tarda o la nit, quin fred! I després quan es fa fosc has de vigilar per on camines, no vagis per aquí, no vagis per allà! Tot i ser gran, es molt fàcil moure's per tot arreu, vaig quedar amb gent, per tal d'informar-me, per organitzar la meva ruta, pensar on passava el Nadal i cap d'any, etc... res especial però vaig tenir el meu primer contacte amb Sud Amèrica, a veure que tal...
Notes
Dimarts, 23 de desembre de 2008
Casa la Isolda
Arribada a Sud Amèrica, realment el que diuen sobre ella, que es perillòs, etc... deu ser veritat. Suposo que serà qüestió de dies, d'adaptar-se i que el cos i la ment s'acostumin a noves sensacions. Pel carrer no es veu clarament, tot i que la nit es totalment diferent a Àsia. Quina tranquilitat allà... no es que tinguis por, però vas amb la vista ben alta, a part s'ha acabat això de sortir de nit amb la càmera, amb lo que a mi m'agrada fer fotos! Quito es perillòs, es el que diu tothom, i al final t'ho hauràs de creure, a tothom l'han atracat un parell de cops, aquí es el més normal del món, cada setmana t'has de comprar un mòbil nou! Aquí a casa, amb els seus amics m'han contat les mil i una artimanyes que et poden arribar a fer, des d'un segrest exprés fins a drogues per robar-te fins als calçotets! Em molesta pq no fa res més que posar-te la por al cos, i a la postre ho disfrutes menys. També va bé pq et manté alerta i simplement es qüestió de tenir cura i sentit comú. O disfrutar més de zones rurals i evitar les ciutats grans, no se... primera setmana, Mèxic també era super perillòs i jo vaig passar un més la mar de bé. Tot forma part del viatge i seguirem viatjant...
Notes
Dimarts, 23 de desembre de 2008
Casa la Isolda
Arribada a Sud Amèrica, realment el que diuen sobre ella, que es perillòs, etc... deu ser veritat. Suposo que serà qüestió de dies, d'adaptar-se i que el cos i la ment s'acostumin a noves sensacions. Pel carrer no es veu clarament, tot i que la nit es totalment diferent a Àsia. Quina tranquilitat allà... no es que tinguis por, però vas amb la vista ben alta, a part s'ha acabat això de sortir de nit amb la càmera, amb lo que a mi m'agrada fer fotos! Quito es perillòs, es el que diu tothom, i al final t'ho hauràs de creure, a tothom l'han atracat un parell de cops, aquí es el més normal del món, cada setmana t'has de comprar un mòbil nou! Aquí a casa, amb els seus amics m'han contat les mil i una artimanyes que et poden arribar a fer, des d'un segrest exprés fins a drogues per robar-te fins als calçotets! Em molesta pq no fa res més que posar-te la por al cos, i a la postre ho disfrutes menys. També va bé pq et manté alerta i simplement es qüestió de tenir cura i sentit comú. O disfrutar més de zones rurals i evitar les ciutats grans, no se... primera setmana, Mèxic també era super perillòs i jo vaig passar un més la mar de bé. Tot forma part del viatge i seguirem viatjant...
dissabte, de desembre 13, 2008
Cuba - Amb la família
Els últims dies em venia a veure la família, la Mare que ja es el segon cop després d'Índia. L'Oriol que si que feia un munt que no veia i que repetia a Cuba, i la Ebbita que no sabia res per mail i em va fer molta ilu! La veritat es que va estar molt guai veure'ls, sol faltava el meu Pare i hagués estat perfecte... un altre cop vaig passar uns dies dormint en hotels xulos i menjant com un marqués. De fet, vam fer un viatge gastronòmic i ens coneixe'm tots els restaurants de La Habana, qui deia que a Cuba es menja malament? Je, je... massa i tot, pq fins i tot la meva família cubana em va dir que m'havia engordat, quan els varem anar a veure tots plegats.
Va fer bastant bon temps i també em vam convidar a Cayo Largo, una illeta paradisíaca d'aigua blava i sorra blanca. Ni comparació amb Varadero! La sorra estava freda tot i el sol i els colors del paissatge eres idíl·lics, crec que la millor platgeta que he vist en aquest viatge. L'Oriol es va torrar al sol, i encara semblava més cubanito, la Mare i la Ebba l'acompanyàven i jo buscava l'ombra de les palmeres per tumbar-me a la sorra. El meu primer cop en un Ressort d'aquests amb pulsereta i psa... però les platges de Cayo Largo increibles. La resta de dies per La Habana, van riure una miqueta amb el bus turístic, carros de cavalls amb aire "acondisoplado", la Tamara i l'Embaixador d'Haití, els puros, el Rudy...
L'últim dia vam celebrar el cumple de l'Oriol, ja es el seu segon a Cuba! Vam tornar al Paladar La Guarida, on es va rodar "Fresa i Chocolate" i pot ser el millor lloc de La Habana. La veritat es que els trobaré a faltar, em deixen sol i l'endemà ja marxo cap a Sud Amèrica. Tinc la sensació de que comença un nou viatge, també que ja em queda poc per tornar a casa... a veure que em depara aquesta nova aventura. Primera parada... Equador.
Va fer bastant bon temps i també em vam convidar a Cayo Largo, una illeta paradisíaca d'aigua blava i sorra blanca. Ni comparació amb Varadero! La sorra estava freda tot i el sol i els colors del paissatge eres idíl·lics, crec que la millor platgeta que he vist en aquest viatge. L'Oriol es va torrar al sol, i encara semblava més cubanito, la Mare i la Ebba l'acompanyàven i jo buscava l'ombra de les palmeres per tumbar-me a la sorra. El meu primer cop en un Ressort d'aquests amb pulsereta i psa... però les platges de Cayo Largo increibles. La resta de dies per La Habana, van riure una miqueta amb el bus turístic, carros de cavalls amb aire "acondisoplado", la Tamara i l'Embaixador d'Haití, els puros, el Rudy...
L'últim dia vam celebrar el cumple de l'Oriol, ja es el seu segon a Cuba! Vam tornar al Paladar La Guarida, on es va rodar "Fresa i Chocolate" i pot ser el millor lloc de La Habana. La veritat es que els trobaré a faltar, em deixen sol i l'endemà ja marxo cap a Sud Amèrica. Tinc la sensació de que comença un nou viatge, també que ja em queda poc per tornar a casa... a veure que em depara aquesta nova aventura. Primera parada... Equador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)