La noia russa que m'ha acollit a Irkutsk, l'Elena, m'ha encisat! Es incansable, plena d'energia i amb una forma de viure la vida molt maca. Es una mica rareta, tambe vegetariana... pero m'ha fet uns sopars bonissims!!! M'ha fet sentir com a casa i he vist lo millor del Baikal.
Em vaig tornar a trobar amb els alemanys al bus cap a l'illa d'Olkhon. I sorpresa... tambe un valencia i un croata!! Ja m'he trobat el primer espanyol i ben curios ja que fa exactament la mateixa ruta que jo i va comenssar el mateix dia! Es diu Miguel i tambe te la intencio de fer la volta al mon... el Rudy (el croata) tambe fa la mateixa ruta cap al sud-est asiatic. A Lleida et pots sentir un bitxo raro fent aixo, pero aqui simplement ets un mes. Ens ho varem passar genial amb ells!! Veient uns paisatges espectaculars, banyant-nos al Baikal i rient fins a plorar, en serio. Varem fer un grup molt majo, tambe amb algun rus, francesos, australians... i varem fer excursions per l'illa veient montanyes sagrades, el punt mes alt de l'illa, des d'on s'avistaven les dues parts del gran llac, caletes on banyar-se molt agradables (Oriol, l'any que ve pots agafar les cosinetes i venir al Baikal en ves d'anar a Formentera!).
L'unica cosa negativa es que no he pogut veure la foca del Baikal (Nerpa), que en aquestes dates es troba amagada pel nord del llac. A prop d'Irkutsk n'hi ha alguna en una especie de zoo, pero passo de veure-les en reixes.
Ha estat una sorpresa molt agradable aquest llac. I aixo que es el primer pais del meu viatge! Dema dimecres me'n vaig a Mongolia, a veure si tinc sort i em retrobo amb el valencia i el croata, que van marxar dilluns. Jo em quedo dos dies mes per Irkutsk amb l'Elena, avui em toca cuinar a mi (truita de patates i pa amb tomaquet) i per la tarda anirem a fer Tai Txi a la vora del riu Angara.