dimecres, d’agost 29, 2007

Rússia - Última etapa: El Baikal

Sabia que el llac mes profund del mon m'agradaria, havia vist fotos i eren molt maques. Pero de veritat que no m'imaginava tanta bellesa i aquest paisatge tan inmens. Hem passat 3 dies a l'illa d'Olkhon, la mes gran i al ben mig del llac. Impressionant veure com es de gran, no te res de llac sino de mar... em vaig quedar parat quan ens adentravem a l'illa i veiem com s'avistava un llac enorme dins de la mateixa illa del llac!!

La noia russa que m'ha acollit a Irkutsk, l'Elena, m'ha encisat! Es incansable, plena d'energia i amb una forma de viure la vida molt maca. Es una mica rareta, tambe vegetariana... pero m'ha fet uns sopars bonissims!!! M'ha fet sentir com a casa i he vist lo millor del Baikal.

L'Elena i en Lenin

Una plassa d'Irkutsk

El riu Angara, que dona al baikal

Em vaig tornar a trobar amb els alemanys al bus cap a l'illa d'Olkhon. I sorpresa... tambe un valencia i un croata!! Ja m'he trobat el primer espanyol i ben curios ja que fa exactament la mateixa ruta que jo i va comenssar el mateix dia! Es diu Miguel i tambe te la intencio de fer la volta al mon... el Rudy (el croata) tambe fa la mateixa ruta cap al sud-est asiatic. A Lleida et pots sentir un bitxo raro fent aixo, pero aqui simplement ets un mes. Ens ho varem passar genial amb ells!! Veient uns paisatges espectaculars, banyant-nos al Baikal i rient fins a plorar, en serio. Varem fer un grup molt majo, tambe amb algun rus, francesos, australians... i varem fer excursions per l'illa veient montanyes sagrades, el punt mes alt de l'illa, des d'on s'avistaven les dues parts del gran llac, caletes on banyar-se molt agradables (Oriol, l'any que ve pots agafar les cosinetes i venir al Baikal en ves d'anar a Formentera!).

L'unica cosa negativa es que no he pogut veure la foca del Baikal (Nerpa), que en aquestes dates es troba amagada pel nord del llac. A prop d'Irkutsk n'hi ha alguna en una especie de zoo, pero passo de veure-les en reixes.

Ha estat una sorpresa molt agradable aquest llac. I aixo que es el primer pais del meu viatge! Dema dimecres me'n vaig a Mongolia, a veure si tinc sort i em retrobo amb el valencia i el croata, que van marxar dilluns. Jo em quedo dos dies mes per Irkutsk amb l'Elena, avui em toca cuinar a mi (truita de patates i pa amb tomaquet) i per la tarda anirem a fer Tai Txi a la vora del riu Angara.

Agafant el Ferry que ens portava a l'illa

Una de les moltes platges

Una de les mes grans crec

Tota la costa de l'illa es espectacular

El punt mes alt de l'illa, des d'on
es veuen les dues cares del llac

Una montanya sagrada, el Chamanh

Preciosa...

Jo i la montanya

Mira quin hotelet mes xulo!

Els 3 mosqueteros

Banyant-nos

I prenent el sol, l'aigua estava fredissima!

El valencia es Spanish Spanish...

De ruta

Uns pals per meditar que representaven 4 generacions

El dinar del dia de la excurcio

Jo i l'Elena

Adeu

El Baikal al vespre

Una altra

De tornada...

divendres, d’agost 24, 2007

Rússia - El Transsiberia

Yekaterinburg, Omsk, Nobosibirsk, Kransnoyarsk i Irkutsk. Les grans ciutats russes que travessen Russia fins a la Siberia. Hagues pogut ben be fer el trajecte fins a Vladivostok, els mitics 9.198 Km, de veritat que no ho he trobat gens pesat. Es un pel dur per l'esquena, pero agradable per l'encant de la gent i els paisatges. Finalment han estat 5.191 Km fins a Irkutsk, 4 dies en un tren llarguissim, en un compartiment de 4 persones i sol parant per estirar les cames i comprar aliments pel viatge.

L'estacio de trens d'on sortia el Transsiberia

Minuts abans de sortir

El gran tren, s'allarga com una serp

El paisatge des de la finestra,
de vegades un pel monoton

He tingut sort i al mateix vago hi anaven una parella de joves alemanys molt maja. Els dies han passat al compartiment de 4 lliteres, on hi havia una familia molt agradable i tranquila, llegint la meva guia de Xina, el llibre que hem va regalar el David, Tokio Blues (el qual de moment esta molt be), escoltant musica, jugant a cartes amb el nen de 8 anys que no ens enteniem fins que parlavem de futbol! Els meus videos del Ronaldinho han servit per alguna cosa, je, je... a estones contemplant el paisatge, xulo pero un pel monoton... intentant parlar amb la gent o fent unes cerveses amb els alemanys, un soldat rus i una noia russa monissima de 18 anys que parlava un angles perfecte. Al final t'acostumes a aquells pocs metres quadrats i a la gent com la teva familia, que fa un trajecte molt llarg per motius ben diferents. El meu era arribar al llac Baikal i fer el trajecte en aquest mitic tren, ha estat tot un plaer.

El meu amic rus del compartiment

Al compartiment dels alemanys

Fent unes cerveses

Parada a Nobosibirsk

Mes paisatge


Notes

Dilluns, 20 d'agost de 2007
Estacio de trens

Avui es el primer cop que hem sento viatger. Preparat per empendre un viatge amb tren de mes de 5.000 Km, de Moscu a Irkutsk, la porta del Baikal. Porto unes hores esperant aqui a l'estacio, ja que he tingut que sortir aviat de casa la Vera, ella treballava. Amb les motxilles i en un raco de l'estacio, veient viatgers solitaris i families amb tot l'equipatge a sobre, cansades una mica les meves espatlles.. ara si que hem sento un motxilero!!! No vull dir pas que m'encanti aixo! Pero si que es veritat que a Moscu no he tingut que suar massa la samarreta. Ara m'esperen 4 dies en un tren, el Transsiberia. Maquinaria mitica de la Russia profunda i simbol dels viatgers a la Unio Sovietica.

El meu equipatge


Dimecres, 22 d'agost de 2007
Compartiment n. 6 del vago n. 10

L'Ekaterina quan li vaig dir que si fos ella quin llit agafaria, si el de dalt o el de baix... em va respondre que ella agafaria l'avio!! Finalment estic a la llitera de dalt, es un compartiment amb 4 lliteres, dos a dalt i dues a baix. En teoria durant el dia podries estar per a baix, pero m'ha tocat amb tota una familia al compartiment i tenen fets els llits tot el dia, aixi que si no es per dinar alguna cosa a la tauleta, estic sempre per dalt llegint o escoltant musica. Tambe estirant les cames pel passadis o al compartiment d'una parella d'alemans molt maja petant la xerrada. Es bastant pesat per l'esquena, pero agradable alhora per l'encant de la gent o els paisatges. Aquesta nit he fet servir per primer cop el sac de dormir! La finestra no tancava del tot i deu ni do quin fred!! I ara acabo de menjar-me uns nuddles d'aquests precuinats amb aigua calenta, no estaven malament. Hi han parades llargues que pots baixar i l'andana es converteix en un mini mercat molt acceptable, l'unic problema es encertar l'aigua sense gas, mira que li he dit ''Niet gas'' i quasi m'explota al compartiment! A la propera parada a veure si ho encerto que ja quasi no me'n queda.

Mercadillo a l'andana del tren

diumenge, d’agost 19, 2007

Rússia - Primera etapa: Moscow

Gran ciutat i gran capital, aixo es respira i aquesta es la sensacio que m’ha donat. El metro es enorme i va perfecte, quin munt de parades i estacions, totes super maques, els edificis monumentals i els parcs gegantins! M’he allotjat a dues cases russes, una la de la Ekaterina i el seu home, que puc assegurar que ronca moltissim, sobretot pq dormia en una pedra de llit just al seu costat. Resulta que m’esperava la gran casa! Pq es una dona que ha viatjat molt (ha tingut la sort o diners per anar a l’Antartida) i tothom em deia que la zona era magnifica! I aixi es... pero la casa era compartida, algo desordenada i ells dos viuen en una habitacio d’uns 15 m2. Aixi que bueno... tot i aixo super amable, tenia claus per fer i desfer, em va contar les seves experiencies de viatge, jo les meves pq el seu proper viatge sera Ethiopia... va estar molt be! Em va ajudar a comprar el meu bitllet de tren cap a Irkutsk (Transsiberia), que diuen que es molt dificil comprarlo un tot sol sense parlar rus! Pero amb el paperet seu i la meva habilitat per trobar la estacio de tren, bingo!

Precisament dema marxo cap a Irkutsk, m’esperen 4 dies de viatge en un tren, pot ser apassionant, diferent i enriquidor, pero tb sera avorrit i pesat. M’e comprat alguns queviures per si de cas... tot i aixo i la majoria dels russos que no entenen com em pot agradar passarme 4 dies en un tren, doncs en tinc moltes ganes. Sera dur pero se el que representa, per mi i pels viatgers i aquest pais tan gran. A veure...

L’altra casa on he estat es casa de la Vera! Xulissima i amb totes les comoditats, per aixo estic ara aqui escrivint les meves aventures per Moscu. Hem sopat plegats a les nits, m’ha acompanyat a veure alguns parcs, el Kremlin i fins i tot ara m’ha deleitat amb unes canssons russes xulissimes!!!! Sabia tocar la guitarra, no com altres... ha estat un moment fantastic per la nostra despedida. Dema pel mati marxem plegats, ella a la feina i jo cap al Baikal!

Aquests pocs dies doncs he vist el Kremlin, que es molt xulo tot i que ple de turistes! La catedral de Basil (Basil’s Cathedral) o com es digui es preciosa, com una caseta de nines! El metro a part d’anar perfecte te unes estacions molt maques, els parcs son super grans... la Vera em va dur al de Victoria, molt xulo! Avui he repetit el Kremlin pq m’he trobat amb el Juanjo (company de la feina), que venia i m’ha explicat el seu viatge per la Xina... ah i se’m oblidava! Entre monuments i palaus el que si que esta ple aixo es de russes!!!! El Toni i el Dani tenien rao, estan bonissimes!!

Res, que els meus primers 4 dies pel mon han estat mes que be!!! Facils ja me’ls esperava, ja que amb els contactes que tenia un ja pot! Els propers 4 ja sera una altra cosa! M’espera el Transsiberia!

Victoria's Parc, un parc molt xulo ple de monuments
i arbres i camp per correr, dedicat a les guerres
i potencia militar del pais.

Les estacions de Metro de Moscow,
algunes son aixi de xules altres no tant,
pero totes plenes de marmol i decoratives.

Entrant cap al Kremlin...

La plassa Roja

I la Basil's cathedral

dimarts, d’agost 14, 2007

2 dies. Les meves impressions

Falten dos dies i com que encara no se si m’engrescaré a escriure en aquest Bloc (esperem que si), almenys ara que puc us parlo de les meves impressions. Se’m fa estrany escriure com si un munt de gent o amics em llegissin, ves a saber qui ho farà! Suposo que la idea es que m’escric a mi mateix, no? I de passada també ho llegirà el que estigui avorrit o m’estimi o s’interessi una miqueta.

La veritat es que no estic gens nerviós, em sorprenc fins i tot a mi mateix! Suposo que en part, ja porto massa temps dient que marxo, acomiadant-me de la gent i no se, ja tinc ganes de volar i desconnectar una mica d’aquí. Començar a trobar-me coses noves i viure de ple la meva gran aventura. Recordo poc abans d’arribar al País de les Foques, estava al tren i era ben tard, en teoria m’esperaven uns infermers per rebre’m i la veritat, estava cagat de por! Però era una por super agradable, al·lucinant! Sempre la comparo amb la por del primer dia de feina o d’una entrevista, i ja us podeu imaginar amb quina em quedo.

Com m’han dit ja uns amics ben xulos que tinc... el somni ben just comença, però diguem que ja he triomfat. Per mi es tot un èxit haver pres aquesta decisió, trencar amb la meva rutina i emprendre allò que tant havia somniat i parlat. Amb això no pretenc justificar que en un mes en mig me’n torni pq me n’he cansat, je, je... que ja us puc assegurar que ho faré si pel que sigui això de viatjar tant temps no és lo meu. Però em venia molt de gust agafar la motxilla i viatjar... no concretament amb la intenció de fer la volta al món en un any, simplement viatjar sense presses, sense data de tornada, preparat per menjar-me el món i gaudir d’un munt de coses diferents i enriquidores, no se...

Pot ser aquestes coses diferents i enriquidores seran mil i un robatoris, la malària o algunes pluges monzòniques, je, je... però segur que entre pluja i picadura d’insecte, alguna cosa aprendré i treuré de profit. Sobretot pq ja ens fem la vida força avorrida i sóc de la opinió que en aquesta vida (solament una) t’has d’arriscar i llençar-te per tal de ser feliç, trobar el teu camí...

Però tranquils, no entraré en filosofades! Sol volia escriure algo, que si no està molt trist aquest Bloc. Dir-vos que tinc moltes ganes d’agafar aquest avió el dijous i encara que sembli estrany, també trobaré molt a faltar la vida a Lleida, Barcelona i tots els meus amics i família!

Una abraçada i a veure si m’animo a contar-vos coses per aquí!