dilluns, de gener 11, 2010

Argentina - Nadal a Ushuaia

Un altre Nadal fora de casa, ja en van uns quants. Concretament 3... el primer va ser a la Índia, sens dubte el més especial de tots, quan treballava com a voluntari amb el CCDT. Després va ser a Equador, els meus primers dies a Sud Amèrica, i res especial a recordar. Com aquí a Argentina, que primer es curiós veure com s'han canviat les 'tornes' i surt sovint el sol a Ushuaia, mentre a Catalunya fins i tot neva!! També tinc el cap en altres coses i simplement em deixo portar per les petites celebracions típiques del dia de Nadal i Cap d'Any. Ho celebro amb la Celeste i la família de la seva germana, d'altres amics... i com a Lleida, menjar com un porquet i celebrant l'arribada del nou any. A diferència de Catalunya, a les 12h de la nit del 24 ho celebren com si fos Cap d'Any i es l'hora d'obrir els regals. Després no celebren la nit de Reis i el Cap d'Any es igual que la nit del 24, a les 12h un brindis i ja està. Evidentment amb un gran asado i el beure que no falti. Ha passat sense pena ni gloria, però per ser que no m'agraden els Nadals ni les celebracions, tampoc els he viscut agobiat per fer-ho amb gent no massa propera.

Com deia tinc el cap en un altre lloc... si tot va bé el dia 13 de gener em pujo en un vaixell direcció a l'Antàrtida!! Quasi no m'ho puc creure... finalment tinc un lloc al Santa Maria Australis, el veler més gran de SIM Expeditions. Una aventura de 22 dies on coneixeré la 'camaraderia' de la navegació a vela i formaré part d'una expedició a l'Antàrtida, no hi han paraules per descriure el que sento... tot i que amb tota la feina que hi havia a l'oficina, treballant amb la Jeannete, no he pogut ni païr el que estic a punt de viure. També tinc que gravar força imatges que utilitzarem pels vídeos de SIM Expeditions i amb el Jochen i el Peter, dos nois joves alemanys, que son el Capità i el seu ajudant, doncs crec que serà molt, molt xulo.

Farà uns dies vaig deixar la feina a l'Hotel Campanilla, per centrar-me en SIM Expeditions i poder-los ajudar millor a l'oficina. A en Francesc i la Mercè ja els hi vaig dir que si aconsegueixo pujar-me en aquest vaixell, també serà gràcies a ells. Així que si no passa res d'última hora, el proper post del Bloc serà amb fotos del continent gelat. Abans d'això, simplement vull agraïr a tota la gent que sempre m'ha donat el seu suport, als amics i la família que també creien que tot això era possible, i que segurament ara ho estaran vivint tant o igual que jo, a la gent que just acabo de conèixer i que ha fet el possible per ajudar-me, als que he conegut durant aquest llarg viatge i des de tant lluny em donaven forces per aconseguir-ho, a tothom... sobretot en aquest moment te'n recordes d'aquelles converses sobre l'Antàrtida i de tots els teus, de la teva gent... moltes gràcies de debò. I com no, gràcies a SIM Expeditions, al Wolf i la Jeannete, al Daniel i la Karin, a la Vela... que guai que ha estat coneixer-vos!

Els cels d'Ushuaia em segueixen enamorant

En Hap, un kiwi que tb vol arribar a l'Antàrtida

L'Hotel Campanilla en un dia de sol

Decoració Nadalenca

Un asado amb el Wolf i la Jeannete
i la tripulació d'un viatge a Cabo de Hornos

Transit de creuers

L'Star Princess, el més gran de la temporada

Pocs minuts abans de sortir

Vista del creuer des del Martial

Passejant a la Vela

Li encantava mullar-se

Una truita de patates amb el Daniel i la Karin

Al Club Afasyn amb el Wolf

Velers preparats per sortir

El NordWind, el iot de Hitler

Nadal a casa els Navarro

Menjar boníssim i com un porquet, igualet que a casa

A les 12h s'obren els regals!

Més creuers

El Norwegian Sun

La caseta de la Celeste

Celebrant Cap d'any en un Quincho

Asado espectacular

Molta beguda i ballant amb els nens

Les Navarro ballant salsa

El Gaby bufant espelmes, fa anys el dia 1!!!

Una altra truita amb la família Kloss-Talavera


Notes

Dimarts, 15 de desembre de 2009
Recepció de l'hotel

Gràcies Hotel Campanilla

No va ser gens fàcil quan vaig arribar a Ushuaia, costava trobar feina i feia un fred que pelava! La nevada més gran dels últims 10 anys... un dia però, em truquen per telèfon i em parlen en català, eren en Francesc i la Mercè que m’oferien feina. Mai oblidaré aquella trucada... tampoc tot aquest temps que he passat a l’hotel Campanilla, personalment ha estat tota una experiència i ha sigut molt agradable i divertit treballar a la recepció de l’hotel. Però sobretot, us estaré immensament agraït per ajudar-me a complir el meu gran somni, arribar a l’Antàrtida. Si tinc la sort de pujar-me en aquest vaixell, en part serà gràcies a vosaltres, que sense la feina pot ser hagués desistit i ja estaria a Lleida. M’heu donat l’escalfor de tota una família, també l’energia d’una parella màgica i encantadora, així ho penso. I que m’ajuda encara més a creure en els somnis i les il·lusions, com vareu fer vosaltres ara farà 5 anys, al venir des de tan lluny a la Fi del Món.

Gràcies Campanilla. Gràcies Francesc i Mercè. Per ser així de bons, per ser tan entranyables i especials. Per cuidar-me, per fer-me sentir com a casa... no podia faltar la frase típica del vostre hotel, no? Però es que es veritat, la vostra forma de ser enamora a qualsevol visitant. A mi m’heu enamorat, i sempre us portaré ben a prop, dins dels meus millors records d’aquest viatge.

Últim dia a l'hotel

El meu escrit


Dissabte, 19 de desembre de 2009
Casa del Wolf i la Jeannete

L'únic dolent d'haver-me passat tant temps fora de casa, es perdre'm el triplet i aquesta temporada del Barça! Acabo de veure el Barça guanyar la sisena copa, històric!!! Impressionant, increíble, no tinc paraules per descriure com ens està fent disfrutar aquest Barça!!! Estic afònic... l'he vist sol a casa de la Celeste, m'he escapat pq no podia perdre'm aquest partit. Generalment recordo que no li donava massa importància a la Intercontinental, però aquest any era diferent, era qüestió de fer història. I a part era contra un equip argentí, els hi tenia moltes ganes després de viure ara aquí i veure la seva prepotencia amb els esports, com els he maleït durant el partit i cridat com un boig quan hem empatat i fet el gol de la victòria! L'he viscut molt més que la final de la Champions... increíble! Visca el Barça de nou... i visca Catalunya!!

El Barça de les 6 copes