dilluns, de novembre 26, 2007

Nepal - La volta dels Annapurnes

Despres d'un breu curs d'alta muntanya que vaig fer a Barcelona, explorant algunes muntanyes mitiques de Catalunya... sempre havia volgut continuar la meva petita relacio amb aquestes preciositats. Que millor que fer-ho al cim del mon, els Himalaies! I com a prova, els Annapurnes. Ens engresquem a fer tota la volta, dos trekkings, La volta dels Annapurnes i el Trekking de Jomsom. En total son 220 km caminant , comencem a 800 m. i el punt mes alt (un dels ports de muntanya mes alts del mon) es troba a 5.416 m., Thorong La.

1er dia

4 hores en autobus de Pokhara a Besisahar, on trobem un vasc de Donosti que porta 6 mesos per Asia. Ha fet el trekking de l'Everest i s'apunta amb nosaltres a fer els Annapurnes. Per la tarda ens trobem amb les 3 catalanes que haviem quedat, quants mes serem mes riurem! Ens registrem per comenssar dema la caminata i sopem pel poble, el que sera la nostra dieta en les properes 3 setmanes, noodles i arros amb curry.

L'estacio d'autobusos, abans de marxar

2on dia

Aixo no val! El principi de l'etapa la fem amb bus, ens hem estalviat 2 hores de caminar, la veritat es que la meva bossa pesa mes del que voldria, tot i que avui, no l'he patit molt. Haurem fet una caminata de 5 hores, alguns trams pujant bastant, tenia ganes de parar pero puc dir que no m'he cansat molt. Tot i que dubto bastant si patire o no per acabar tot el trekking, piano, piano... com a primer dia molt be, no he decaigut, hem fet unes risses amb el grup i hem vist paissatges agradables. Per la nit, petem la xerrada, sopem i juguem una mica a cartes, a les 22h al llit.

A sobre l'autobus!

Les primeres caminates...

I els primers paissatges

Parada per menjar alguna coseta

La Judit i el Xesco

Els porters i sherpas carregaven animalades i de tot

El David, de Donosti

3er dia

De Ghermu a Tal (1.700 m.), i en total 5 hores i mitja de caminata. Avui he patit molt mes, realment al final del dia he acabat petat, i es sol el segon dia! Pot ser es el pes de la motxilla, pot ser es que a ultima hora tot pesa... o que el Jordi es la primera vegada que fa un trekking com d'aquesta magnitud. Tot i aixi, a la vora del foc, esperant el sopar i petant la xerrada amb la gent, te'n oblides totalment i et reconfortes. Dema al mati mes! El Guest House es super acullidor, no hi ha llum a tot el poble pero la gent super agradable. Just el dia que hi ha aigua calenta va hi em banyo al riu!! Em feia ilu veient-lo cada dia a la vora, tot i estar gelada!

Nenes pel cami

L'unic xinito als Himalaies

Un dels molts ponts que travessavem

Preparats per seguir caminant

Foto de grup

Alguna cascadeta

El riu on em vaig banyar!

4rt dia


Avui hem fet feina, 7 hores i mitja de caminata, de Tal a Chame (2.710 m.), les pujades no eren tan besties, tot i que deu ni do algunes, pero era mes pla i el paissatge xulissim, ja veiem l'Annapurna II (7.930 m.). A mes avui m'he sentit fort, pot ser son els noodles d'esmorzar. M'agrada com anem calculant lo que queda pel poble previst, les pujades, la durada, on mengem... em recorda als llibres de les expedicions antartiques, mirant l'estat fisic de cadascu, les provisions.. el grup es molt majo, 3 catalanes, un vasc, un america que no sembla america i el Xesco i jo. A l'habitacio algun dia fent "petas" (l'america i el vasc tasten el material a cada poble, diuen que es bonissim!), fent unes risses i com sempre, a sopar i a dormir.

Un altre pont

Marihuana en els poblets

Ja arribavem...

A la Mireia li encantava la roba estessa

Muntanyes nevades, entre elles l'Annapurna II

Un nen pel cami

El Xesco una mica cansat

A l'habitacio fent unes risses

SuperNathan i jo

La Mariona, Xesco i David


5e dia

Avui ha sigut light, 5 hores de caminata, de Chame a Lowe Pisang (3.250 m.). No fem via pq d'aqui dos dies hem de fer 2 nits a Manang, per aclimatar-nos a l'altura, aixi que dema tb sera poc. A part el cami es forssa pla, alguna pujadeta... i un paissatge molt xulo, un munt de fotos! Ens hem parat en un llac i ens hem menjat el primer fuet dels 3 que he portat, gracies papis! Com que arribem aviat fem excurcio al Upper Pisang, un poble tibeta super xulo, amb vistes de l'Annapurna II perfectes. Sopem jugant a cartes a la vora del foc i ja comensso a patir el fred de les nits, avui he dormit amb caputxa i tot! Realment es l'unic que em preocupa, el fred que fa a 3.000 m. i el que fara a 4.000 i pico, on dormirem. Despertar-se cada mati i sortir de les 2 o 3 mantes que demano sempre, es un suplici. Despres quan surt el sol (el meu millor amic) i caminant... el fred ja no es nota, fa fred pero estem tenint molt bons dies.

Mes paissatges

Un esmorzar pel cami

L'Annapurna II?

O era aquest?

Paradeta en un llac

Rollo hippie i menjant fuets!

Molt tranquilet

Un altre pontet entre paissatges

El poblet tibeta

Amb les seves banderetes tipiques

Aquesta era l'Annapurna II

6e dia

De Pisang a Manang (3.540 m.), avui tb sol 4 horetes, ens hem separat, uns anavem per dalt (2 hores mes) i nosaltres per baix, caminata lleugera, bones vistes de l'Anapurna III (7.555 m.) i IV (7.525 m.). Farem dos nits aqui per tal d'aclimatar-nos, es important abans de seguir pujant. Avui em posare el jersei i el polar per dormir, a veure que tal.

L'Annapurna III

Portes tibetanes

Diferents paissatges

L'Anapurna IV

Paradisiac

A prop de Manang

Nens de les muntanyes

7e dia

He dormit super be, calor i tot! I xulo despertar-se tard (7.45h) amb el sol, sense presses. He anat a buscar un croissant de xocolata, nyami! La Judit i la Mariona no han dormit massa be, mal de cap i dificultat per respirar. No han pujat amb nosaltres a fer la mini excurcio sense motxilla, hem anat a veure una Stupa on hi havia un Lama amb la seva dona, porten 34 anys vivint alla, ens han veneit per pujar el Thorong La. L'excurcio ha anat be per aclimatar-nos, hem pujat fins a 4.000 m., on tenim pensat dormir dema si les noies es trobem be. A les 15h ens han donat una xerrada sobre els perills de l'altura, sincerament ens han acollonit! Hem comprat unes pastilles preventives, hem preguntat sobre els nostres simptomes i bueno, depen de com es trobim dema, pujarem al seguent poble. M'esta venint mal de gola, just ara que ve lo fort. A veure com dormo aquesta nit.

Una nena pels carrers de Manang

Cases de Manang

La pujadeta a 4.000 m.

El Lama i la seva dona

Des de dalt

8e dia

Com que son 3 hores de cami nomes, avui tb hem sortit tard (9h), amb aquest tema hi ha discussio, pq els nois menys jo volen sortir d'hora, no se... m'he aixecat be pero durant la caminata m'ha vingut un fort dolor de gola, m'he pres 3 "Hot lemons" amb mel, a ratos em trobo millor, a ratos la tos em mata. De Manang a Yak Kharka (4.050 m.), unes 3 hores de caminata. La pujada tot i no ser molt dura l'he fet a poc a poc, m'he sentit feble. A veure si evoluciono be per coronar el pas de 5.416 m., les noies han tardat i hem patit que haguessin tornat per trobar-se malament, pero han arribat i hem fet unes risses a la vora del foc com sempre, juntament amb altres muntanyistes.

Un Hot lemon pel cami amb el Xesco

El Xesco regant els Himalaies

Les vistes des del Guest House

9e dia

La gent ha marxat a les 7.30h, el Xesco m'ha esperat i hem marxat una hora mes tard, amb la gola no volia pas caminar sense sol, m'he pres alguns medicaments, aigua calenta i sol dos horetes de viatge, hem arribat a Thorong Phedi (4.590 m.). Hem caminat super lents, amb aquesta altura es impossible correr, et falta l'aire i ja comenssa a fer molt fred, tot i el sol. Hem arribat aviat i per fer aclimatacio hem pujat sense motxilla al seguent camp base, High Camp (4.930 m.), sol una hora pero deu ni do, hagues estat millor dormir aqui i estar mes a prop del cim dema... pero pel fred hem decidit dormir a Phedi, dema amb la motxilla a veure com ho passem, ja ha arribat el gran dia, son 3-4 hores fins a dalt, pero pujem quasi 1.000 m. de cop, lo qual pot ser dolent pel mal d'altura, s'ha de baixar de pressa i en total poden ser 7 hores de caminar, quan aquests dies amb l'altura sol ho fem durant 3 o 4. La Judit segons com es mareja, pero es recupera en repos. Es dificil identificar els simptomes del mal d'altura, la veritat es que ja donen ganes de passar el Thorong La, un trekking es per disfrutar i no per estar patint com ens trobem i si podem seguir pujant o no. Dema pot ser ja s'acaba, esperem que no sigui molt dur i no tinguem cap baixa, je, je... es el cumple de la Mariona i pot ser ho celebrem amb uns fuets.

L'altura ja impressiona

Dinant abans de l'excurcioneta

Ben abrigats

A 4.930 m.

Tambe ben abrigats per dormir!

10e dia

Avui estic massa cansat per escriure al diari del trekking, hem comenssat a les 6h del mati i hem acabat a les 17h de la tarda, una animalada! Estic molt orgullos pq tots hem pujat el Thorong La (5.416 m.), pero... si be vaig prendre'm aquest trekking com una prova i un desafiament personal contra la natura... puc reconeixer avui, que em sento derrotat per la muntanya.

Arribant al Thorong La

11e dia

Avui ja mes relaxat, puc parlar del gran i dificil dia d'ahir. El fred a 4.590m. no em va deixar dormir gens, se'm congelaven els mocs del nas i els llavis era impossible hidratar-los. A les 6h, ja esmorzats, comenssavem a caminar una dura pujada altre cop fins al High Camp (4.930 m.). I despres 3 hores per pujar 500 m. fins al Thorong La (5.416 m.), va ser dura, era una pujada lenta pero constant, costava respirar... pero el paissatge era propi d'un altre mon, de qualsevol pel.licula, d'una expedicio envoltada de muntanyes nevades. Semblava que no arribava mai, pero finalment si, a un dels passos de muntanya mes alts del mon, el Thorong La, davant de tots els Annapurnes. El Xesco i jo arribavem despres del David i xulo fer-se la foto oficial davant del cartell conmemoratiu. Arribava el Nathan i mes fotos, sol faltaven les noies, tot perfecte fins que va arribar la Mireia plorant, la Judit es trobava molt malament i estava baixant cap enrera. El Nathan i jo varem baixar correns a buscar-la, el cap li feia molt mal i estava completament marejada. La varem abrigar, calmar, i donar algunes pastilles per l'altura. Estava asustada i volia baixar pero la vam convencer que era millor acabar de pujar (200 m.) i baixar correns, que amb les pastilles i les galetes es trobaria millor. Tot plegat ens va dur 2 hores, el Nathan fins i tot la va portar a coll i ve una estona, SuperNathan!! Aquest noi es una passada, si tots els americans fossin com ell, el mon aniria molt millor. Varem arribar i rapid cap a baix, el problema era que la baixada tb era dura i eren unes 4 hores fins al primer poble, ja era tard. La baixada a mi em va matar, em va deixar exhaust. No podia mes, l'esquena i els genolls a punt de desmuntar-se completament. Va ser aquell moment quan em vaig sentir derrotat per la muntanya, una sensacio de rabia i admiracio. Ens vam trobar unes cases que ens acollien, faltava 1 hora fins a Muktinah (3.800 m.), jo no podia mes, els hi vaig dir que em quedava alla. Llavors SuperNathan em va agafar la meva motxilla i no vaig tenir mes remei que tirar. Va ser un dia molt dur, 11 hores caminant i sol amb una menjada (esmorzar), entre muntanyes de 4.000 m. d'altura, son maquissimes pero esta clar que no es poden subestimar.

A primera hora del mati

Fent un descanset

Abrigats fins a l'ultim dit del peu

Vistes espectaculars

Caminata ben lenta...

Aquestes ja eren mes altes

Semblava l'Antartida!

Pujadeta empinada

A punt d'arribar

Va ser molt dur

La foto oficial

I amb el Xesco

Arribant amb la Judit

La baixada, per mi un infern!

El dia seguent em vaig recuperar, un dia ja mes tranquil, 5 horetes de Muktinath a Jomsom (2.720 m.), amb un paissatge super diferent, de baixada pero gens forta pels meus genolls... suficient per agafar forces i seguir amb el trekking. Pero parlant amb el Xesco em decidit abandonar... be, acabar amb el trekking de la Volta dels Annapurnes i no continuar amb el trekking de Jomsom. Agafarem un avio amb les catalanes de Jomsom a Pokhara. Haguessim pogut continuar, sol eren 4-5 dies mes, pero sincerament estem fins a les pilotes! Els paissatges xulos ja els hem vist tots i jo malalt com estic, tampoc tinc ganes de seguir passant fred. Crec que es l'hora de canviar de xip, uns dies de relax a Pokhara, i cap a la India. Estic orgullos del que hem fet, tot i que hem fa rabia no haver acabat els 2 trekkings tal i com haviem planejat. Arribem a Jomsom i no ens trobem amb el David, havia marxat sol aquest mati i ens ha abandonat, una mica estrany. Fem l'ultima partida a cartes i l'ultim sopar plegats.

Canvi de paissatge

Caminata agradable

Arrivant a Jomsom

12e i ultim dia

A primera hora esmorzem i ens acomiadem del Nathan, un tio de "puta mare". Agafem un avio que sembla un autobus aeri i veiem les ultimes vistes , aquest cop des de l'aire, dels Annapurnes. Arribem a Pokhara, quin contrast... civilitzacio! I quin solet... m'he posat les meves abarques!! Tot i no fer el segon trekking previst, estic molt content d'aquests 10 dies entre muntanyes, la nostra motxilla i les cames, els moments entranyables i dificils amb el grup, els paissatges de pel.licula, l'arribada al cim amb el Xesco, el patiment de les pujades i la por al mal d'altura, Nepal... pura naturaleza (i extrema).

L'aerobus, no parava i agafava altres tripulants

Vistes des de l'avio

Adeu muntanyes!

8 comentaris:

Cherie ha dit...

the hats you wear are so cute ;-P

Cristina ha dit...

Giorgito!!!!

Qué pasada!!!! Enhorabuena!!!!!!!!!!
Millones y millones de besos!!!!!!

Anònim ha dit...

Joven, que bonito todo. Asi que ahora me toca la india, que barato me sale viajar desde aqui. El trekking nos ha costado pero llegaran tiempos mejores. Cogemos fuerza y para la India Turut, turut!!! Aunque no lo creas me llevas en la mochila.
Abrazo fuerte
Alberto

Paquita ha dit...

Hola Jordi me alegro de volver a tener noticias tuyas.Felicidades por tu cumple.Todos estamos viajando contigo, cuidate mucho y sigue mandando estas fantásticas fotos.Un abrazo muy fuerte
Paquita y maximo

Mercedes ha dit...

Hola Jordi, com pots veure viatjes amb tota la familia, el trekking ha sigut agotador, continua peró com a China (va eser mes relaxsant) em patit una mica amb el mal d´altura, acostipats ..... cuidat que ara ja estem engantxats i volem seguir.... petonets

Anònim ha dit...

Jo també he passat molt fred i no he dormit a les nits però gracies a SuperJordi que va de xulo sense anorak he pogut veure uns paisatges que no veure mai. Anims!!!!!! que la India es molt gran

Anònim ha dit...

hola Jordiiiiii! com has patit a l'annapurnna, eh!!! es que tot alló que es fa gaudir...es fa patir... i la naturalesa pura i dura és així... però felicitats a tu i al xesco per la fita aconseguyida..quina enveja!!!!

i moltes felicitats pel teu aniversari...això sí que es una bona manera de cvel.lebrar-ho...tombant pel món...HELENA DEL PIS

david ha dit...

Jo quan ho vaig llegir vaig entrar i vaig escriure que estava esgotat només de llegir com pujaves muntanyes (s'ha de dir que transmets molt bé!) i que ja no podria treballar mes (eren les 9 del matí...). Veig que no vaig ser l'únic (i que no vaig apretar el "return", i no va quedar). Esta clar que som uns quants que estem viatjant amb tu!! I ta mare deia l'altre dia que la teva àvia s'estudia tots els paisos per on vas!! Estas creant afició i donant a conèixer món!! Hauries de cobrar per viatjar, no?? Cuida't molt i vigila els indios.