Vaig fer 2 nits, en part per culpa del mobil i vaig anar en busca de la Barranca del Cobre. Em vaig quedar tirat a Yécora, el bus que conectava es va cremar! I uns miners em van dur a Basaseachi, on vaig dormir i l'endema vaig arribar a Creel. Alla hi ha un Canyon molt mes gran que el del Colorado, i la veritat es que es espectacular, pero molt diferent i suposo que deu ser molt mes xulo el dels EUA. Allí em vaig trobar els primers turistes i motxileros com jo, fins i tot feia gracia despres de tant temps sense, curiós. Vaig fer la caminata per veure la Barranca amb un alemany jubilat, mes motxilero que jo! I a casa Margarita, el sopar estava incluit i ben animat amb gent de tot arreu. El problema es que ens va sentar malament i l'endema tots amb diarrea, la veritat es que l'entrada a Mexic esta sent per enmarcar-la, jeje! Després vaig fer 2 nits a Chihuahua i una a Torreón, poca cosa a explicar... per fi al centre de Mexic on ara els poblets ja seran mes xulos diuen. Viva Mexico!!!
Entrada a Mexic
Més difícil cap als EUA
Els primers símptomes de desert
Mexicali
Cactus de mil formes
Sonoyta
La casa de huespedes
A primera hora del matí
Més cactus
Cantinflas a l'autobús
Més desert
Mercat a Hermosillo
La Faride venent DVDs
El meu primer Burrito!
La Plassa Zaragoza
Unes cerveses després de la poli!
Cowboys mexicans
Tirats a Yécora
Les mines de Basaseachi
Vam atropellar un jabalí!
Cap a Creel...
Esperant el bus
Casa Margarita
La Barranca del Cobre
Ben gran i espectacular
Venedores de la zona
Més Barranca
Una noieta venent amb la seva mare
Caminant vora el mirador
Amb l'alemany jubilat
Més fotos de la Barranca
Roques ben empinades
Des de l'altre costat
La piedra mareada, la gent esposa per fer foto i balla...
Quesadillas
El poble de Creel
L'esglesia del poble
El Chepe, tren escenic per veure la Barranca
Chihuahua
La plassa de l'Angel
Carrers de la ciutat
La Catedral
Fuentes saltarinas
A casa la Rossana amb la seva filla
Els amics de la JulietaNotes
27 de setembre de 2008
Estacio de bus de Mexicali
Buffffff!!!! Quina calor, pitjor que a Lleida a l'estiu, ha sigut sortir del bus i comprovar el que se sent al desert de Mexic, des de Tijuana per la finestra es veuen muntanyes i desert, plenes d'aquests típics cactus. Jordi, prepara't per suar de valent.
Tot desert...
I quina calor!Notes
Dimarts, 30 de setembre de 2008
Tirats pel carrer, Yecora
Si volia aventura, em sembla que ja n'he tingut prouta per tot el més. Porto 4 dies a Mexic, no he avanssat gens, les carreteres son bastant dolentes i el pais es inmens. Avui m'he quedat tirat a Yécora, el bus que conectava amb un altre "se quemó". Jo em pensava que s'havia espatllat, pero es veu que la gent ha tingut que sortir per la finestra pq es cremava! Ara estic amb uns miners que els venen a buscar i pot ser em porten i avansso una mica. M'han asustat pq a Creel, alla on vaig, fa uns dies van matar a no se quants, es veu que es normal entre traficants. De fet, si llegeixes els diaris em sembla que no hi ha cap notícia sense tiros... i lo pitjor a Hermosillo, ja era estrany que en 1 anys no m'hagués passat res. Resulta que compro una SIM Card per trucar a Mexic, l'home de la botiga super amable em deixa consultar Internet i m'ajuda a buscar el bus per trobar-me amb la Faride. Per la nit estava a la Plaza Zaragoza, ajudant a vendre piercings a la Faride. De sobte 2 policies amb l'home de la botiga de mobils es planten davant meu i em diuen que si he robat un mobil de la tenda, flipa la burra! Es veu que estava a la taula de l'ordinador i jo vaig ser l'últim client. Intento fer-li veure que s'equivoca, pero res, em volen dur a comissaria per prestar-me declaració i jo acollonit pq ja m'han contat com es de corrupta la policia a Mexic. Per sort la Faride i gent de la plassa que s'interessa, em vindran a buscar a la comissaria per si de cas. Al cotxe un dels policies comenssa a cridar i a intimidar-me, un era majo, l'altre em tenia mania pq deia que tenia molt palique jo. A la comissaria com que deia que si s'ha de pagar, doncs vinga... als policies els hi encanta el tema, pero l'home diu que no es questio de diners. Jo ja em veia pagant 2000 pesos (200$) pel mobil, pero parlant amb l'home i el seu fill hi ha un moment que recapaciten, just quan els hi dic que no em crec que tot aixo ho facin per treure'm diners, que se'ls veu legals. L'home em diu, creus amb Déu? Li dic que si no massa convenssut. Creus amb la teva família? Si. Doncs llavors em diu que retira els carrecs i que li porti el mobil dema pel mati, jo que se! El cas es que s'oblida del tema i marxa, pero llavors em quedo sol amb els policies i comencen a prestar-me declaracio, mes empremtes digitals, fotos al tatuatge, em fan treure la samarreta, preguntes... em solten sermons i jo em temo lo pitjor, pero per sort entra un dient que estan a fora les meves amigues i llavors van de pressa. I alli es queda tot... no vull ni saber que hagues passat si no venen, o imagina't si aixo em passa tot sol. Un altre motiu de les ventatges d'ultilitzar CouchSurfing en aquest viatge. L'endema pel mati vaig a la botiga, per demostrar-li encara més a l'home que no el vaig robar. Pero el tio em diu que es pensava que li portava el mobil, per flipar! Al final em diu que vale, que sort amb el meu viatge i adéu. El tema feia una mica de pudor, tot i que pot ser simplement va ser mala sort i casualitats. Amb la Faride fem unes risses i els convido a tots a sopar, pel que es veu aixo sera mes normal del que em penso. Quina entrada a Mexic!
Les meves salvadores!
1 comentari:
Joder, Jordi... Que ens veig venin-te a rescatar d'una presó mexicana... Sens dubte a Asia aquestes coses no passen, no? Suposo que es mala sort i prou, però ves amb compte. I menys mal del couchsurfing aquest, si... Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada