dissabte, d’octubre 04, 2008

Mèxic - De Tijuana al centre, Barrancas del Cobre

Creuar la frontera per Tijuana va ser menys emocionant del que esperava, una ciutat lletja, amb molts inmigrants i controls policials per entrar als EUA. Per sortir ben facil, tant que em vaig saltar les oficines d'inmigracio dels dos paisos! Vaig tenir que tornar enrara per segellar el meu passaport. Despres un bus per allunyar-se de la frontera, tot i que no vaig poder. Vaig fer nit a Sonoyta, per deball de Phoenix i en una "casa de huespedes" on 3 mexicans van arribar borratxos al dormitori. Un a més de caure'm al llit, després es pixava al seu! L'endema més carretera i cap a Hermosillo, la ciutat que recordare com la meva primera visita a una comissaria de policia! Vaig passar una mala estona per culpa d'un malentes amb un mobil robat i sort de la Faride, la noia que m'acollia a casa seva, la cosa es va quedar en una anecdota.

Vaig fer 2 nits, en part per culpa del mobil i vaig anar en busca de la Barranca del Cobre. Em vaig quedar tirat a Yécora, el bus que conectava es va cremar! I uns miners em van dur a Basaseachi, on vaig dormir i l'endema vaig arribar a Creel. Alla hi ha un Canyon molt mes gran que el del Colorado, i la veritat es que es espectacular, pero molt diferent i suposo que deu ser molt mes xulo el dels EUA. Allí em vaig trobar els primers turistes i motxileros com jo, fins i tot feia gracia despres de tant temps sense, curiós. Vaig fer la caminata per veure la Barranca amb un alemany jubilat, mes motxilero que jo! I a casa Margarita, el sopar estava incluit i ben animat amb gent de tot arreu. El problema es que ens va sentar malament i l'endema tots amb diarrea, la veritat es que l'entrada a Mexic esta sent per enmarcar-la, jeje! Després vaig fer 2 nits a Chihuahua i una a Torreón, poca cosa a explicar... per fi al centre de Mexic on ara els poblets ja seran mes xulos diuen. Viva Mexico!!!

Entrada a Mexic

Més difícil cap als EUA

Els primers símptomes de desert

Mexicali

Cactus de mil formes

Sonoyta

La casa de huespedes

A primera hora del matí

Més cactus

Cantinflas a l'autobús

Més desert

Mercat a Hermosillo

La Faride venent DVDs

El meu primer Burrito!

La Plassa Zaragoza

Unes cerveses després de la poli!

Cowboys mexicans

Tirats a Yécora

Les mines de Basaseachi

Vam atropellar un jabalí!

Cap a Creel...

Esperant el bus

Casa Margarita

La Barranca del Cobre

Ben gran i espectacular

Venedores de la zona

Més Barranca

Una noieta venent amb la seva mare

Caminant vora el mirador

Amb l'alemany jubilat

Més fotos de la Barranca

Roques ben empinades

Des de l'altre costat

La piedra mareada, la gent es
posa per fer foto i balla...

Quesadillas

El poble de Creel

L'esglesia del poble

El Chepe, tren escenic per veure la Barranca

Chihuahua

La plassa de l'Angel

Carrers de la ciutat

La Catedral

Fuentes saltarinas

A casa la Rossana amb la seva filla

Els amics de la Julieta


Notes

27 de setembre de 2008
Estacio de bus de Mexicali

Buffffff!!!! Quina calor, pitjor que a Lleida a l'estiu, ha sigut sortir del bus i comprovar el que se sent al desert de Mexic, des de Tijuana per la finestra es veuen muntanyes i desert, plenes d'aquests típics cactus. Jordi, prepara't per suar de valent.

Tot desert...

I quina calor!


Notes

Dimarts, 30 de setembre de 2008
Tirats pel carrer, Yecora

Si volia aventura, em sembla que ja n'he tingut prouta per tot el més. Porto 4 dies a Mexic, no he avanssat gens, les carreteres son bastant dolentes i el pais es inmens. Avui m'he quedat tirat a Yécora, el bus que conectava amb un altre "se quemó". Jo em pensava que s'havia espatllat, pero es veu que la gent ha tingut que sortir per la finestra pq es cremava! Ara estic amb uns miners que els venen a buscar i pot ser em porten i avansso una mica. M'han asustat pq a Creel, alla on vaig, fa uns dies van matar a no se quants, es veu que es normal entre traficants. De fet, si llegeixes els diaris em sembla que no hi ha cap notícia sense tiros... i lo pitjor a Hermosillo, ja era estrany que en 1 anys no m'hagués passat res. Resulta que compro una SIM Card per trucar a Mexic, l'home de la botiga super amable em deixa consultar Internet i m'ajuda a buscar el bus per trobar-me amb la Faride. Per la nit estava a la Plaza Zaragoza, ajudant a vendre piercings a la Faride. De sobte 2 policies amb l'home de la botiga de mobils es planten davant meu i em diuen que si he robat un mobil de la tenda, flipa la burra! Es veu que estava a la taula de l'ordinador i jo vaig ser l'últim client. Intento fer-li veure que s'equivoca, pero res, em volen dur a comissaria per prestar-me declaració i jo acollonit pq ja m'han contat com es de corrupta la policia a Mexic. Per sort la Faride i gent de la plassa que s'interessa, em vindran a buscar a la comissaria per si de cas. Al cotxe un dels policies comenssa a cridar i a intimidar-me, un era majo, l'altre em tenia mania pq deia que tenia molt palique jo. A la comissaria com que deia que si s'ha de pagar, doncs vinga... als policies els hi encanta el tema, pero l'home diu que no es questio de diners. Jo ja em veia pagant 2000 pesos (200$) pel mobil, pero parlant amb l'home i el seu fill hi ha un moment que recapaciten, just quan els hi dic que no em crec que tot aixo ho facin per treure'm diners, que se'ls veu legals. L'home em diu, creus amb Déu? Li dic que si no massa convenssut. Creus amb la teva família? Si. Doncs llavors em diu que retira els carrecs i que li porti el mobil dema pel mati, jo que se! El cas es que s'oblida del tema i marxa, pero llavors em quedo sol amb els policies i comencen a prestar-me declaracio, mes empremtes digitals, fotos al tatuatge, em fan treure la samarreta, preguntes... em solten sermons i jo em temo lo pitjor, pero per sort entra un dient que estan a fora les meves amigues i llavors van de pressa. I alli es queda tot... no vull ni saber que hagues passat si no venen, o imagina't si aixo em passa tot sol. Un altre motiu de les ventatges d'ultilitzar CouchSurfing en aquest viatge. L'endema pel mati vaig a la botiga, per demostrar-li encara més a l'home que no el vaig robar. Pero el tio em diu que es pensava que li portava el mobil, per flipar! Al final em diu que vale, que sort amb el meu viatge i adéu. El tema feia una mica de pudor, tot i que pot ser simplement va ser mala sort i casualitats. Amb la Faride fem unes risses i els convido a tots a sopar, pel que es veu aixo sera mes normal del que em penso. Quina entrada a Mexic!

Les meves salvadores!

1 comentari:

david ha dit...

Joder, Jordi... Que ens veig venin-te a rescatar d'una presó mexicana... Sens dubte a Asia aquestes coses no passen, no? Suposo que es mala sort i prou, però ves amb compte. I menys mal del couchsurfing aquest, si... Una abraçada!