diumenge, d’abril 20, 2008

Laos - El riu Mekong i Luang Prabang

2 dies en un vaixell, admirant el paissatge bonic pero repetitiu. El vaixell incomodissim pero no hi havien millors opcions. Parada a Pak Beng, un poblet recondit que fa de mig cami cap a la ciutat colonial de Luang Prabang. Molt maca, tranquileta, per disfrutar del menjar, passejar, els mercats per la nit... son carrers adoquinats, envoltats de temples budistes i cases d'estil colonial frances. Vam fer un grupet majo, variat... amb els que mes un irlandes (Phil) i un angles (Anthony), amb els quals vaig anar despres a Vang Vieng. Varem sortir unes quantes nits, la millor en una discoteca local, ballant amb gent de Laos. Aqui tot passa molt lent, Laos podria se un dels paisos mes tranquilets que he vist fisn ara, fins i tot els mercats no son un bullici, sembla que tot vagi a camera lenta i es respira un ambient agradable.

Creuant la frontera pel Mekong

El vaixell cap a Luang Prabang

Paissatge des de dins

Un noi mirant per la finestra

Dos Koreans dormint al darrera

L'autopista del Mekong

Nous passatgers

Una familia local

Jo intentant passar el temps

Poblats pel cami

Mes paissatge

Arribada a Pak Beng

De nou al riu

Nens i nenes a la vora del riu

Una noia al vaixell del segon dia

Mes poblats

Port de Luang Prabang

Mercats per la nit

Un grupet internacional majo

Carrers de Luang Prabang

I carrerons

Mes...

Un dels temples de la ciutat

Roba estesa dels monjons

Un pont de fusta amb la Pamela, Xile

Jo amb dos 'Pink Gays"

Una nena que en sabia de vendre

Pujant al cim de la ciutat

Vista des de dalt

Una venedora al mercat

I una nena amb la faldilla tipica de Laos

La discoteca de Luang Prabang

Dos noies de Laos


Notes

Divendres, 18 d'abril de 2008
Vaixell a Luang Prabang

Es una tortura, portem 5 hores en aquest incomodissim vaixell i en deuen faltar 2 mes. Per no parlar de les 7 hores mes de dema! Ja ho se que no hi havien massa mes opcions, pero ara m'arrepenteixo d'haver agafat aquest vaixell, ple de turistes, amb una calor que asfixia, el motor del qual no deixa ni escoltar musica, els seients mes durs que una pedra, a dins tumbat es on mes calor fa, buffff! Em sembla que aqui a Laos no sera tan facil moure's com Tailandia.

Amuntegats al darrera


Dissabte, 19 d'abril de 2008
Encara al vaixell

2n dia al vaixell, es igual de pesat, incomode, i les hores passen molt lentes. Tot i aixo, m'esta passant mes lleuger que ahir. A la tarda ja estem a Luang Prabang. El vaixell continua ple de turistes, quasi cent animes que gasten els seus diners en anar en un vaixell com aquest, viatjar... mentre acaba de pujar un matrimoni local, l'home no es val per si mateix i el duen a coll per deixar-lo assegut amb nosaltres. La dona li prepara un vol d'arros caldos. Possiblement la seva casa es la gran bossa que carregava ella, amb algunes olles i roba, enmig de les nostres motxilles i mentre escoltem musica amb els nostres iPods. Li mostro a l'home un somriure sincer pero forssat, el qual no em correspon evidentment, i m'apodera un sentiment de frustracio, rabia i privilegi.

2 comentaris:

David ha dit...

A pesar de les incomoditats del vaixell, estic convençut que el "ritme" tranquil de Laos si t'ha agradat... M'ho imaginava molt diferent! Per les fotos, donen moltes ganes d'anar-hi (tot i que acostuma a passar, això, amb les teves fotos, Bombay al marge). Penja fotos de Vietnam aviat.

Anònim ha dit...

Que vols dir David amb "Bombai al marge"? No et van agradar les fotos de les Viladrich fent l'indio?