dimecres, d’abril 16, 2008

Tailàndia - Chiang Mai

Per culpa dels meus 30 dies de permis a Tailandia, no he pogut visitar el nord mes que Chiang Mai, origen d'excursions pel nord visitant tribus i cultura propera a Myanmar i gran nombre de treckings per les seves muntanyes. Per sort o per desgracia, vaig coincidir amb el Festival Songkran, l'any nou tailandes. Durant 5 dies es totalment impossible caminar 2 m. sense mullar-te! La gent es passa el dia tirant-se aigua amb cubells i pistoles d'aigua, es puja en cotxes oberts passejant pels carrers i fent guerres d'aigua, es molt divertit. M'ho vaig passar super be tot sol, amb amics deu ser la pera! Es com una Festa Major, amb musica als bars, cotxes, i la gent completament xopa. A mes, els tailandesos beuen mooooolt alcohol. Poques fotos vaig poder fer amb tanta aigua, dos dies ben bojos...

El tercer per sort va parar i vaig poder visitar algun temple, poca cosa a veure. Lo millor els mercats de nit, es la maxima atraccio i visualment son molt macos. Tambe pots trobar de tot i menjar baratissim i super bo. L'ultim dia fins i tot vaig trobar a faltar l'aigua, quina calor! I la que m'espera per Laos crec. Dema creuo la frontera.

Sungkran Festival

No se'n salvava ningu

Els carrers plens d'aigua

Cada cotxe era una festa

Night Market

Delicies tailandeses

Un raco il.luminat

Paradetes amb color propi

Una de les paradetes

Wat Phra Singh

Joves monjos cami del temple

Un Buda al Wat Chedi Luang

Detall a la vora del temple


Notes

Diumenge, 13 d'abril de 2008
Estacio de trens de Hualamphong

Altre cop sol, altre cop la motxilla i unes quantes hores d'espera. Per anar a Chiang Mai, al nord de Tailandia, i en pocs dies a Laos. Una sensacio extranya quan deixes un pais, quan t'espera un altre. Quan tens que dir adeu a alguns amics i pot ser tambe t'espera nova gent per coneixer. La motxilla pesa, segurament molt mes que el primer dia, perque no sera pels calssotets i les samarretes. Donen ganes de deixar-la en algun armari, pero el cos m'arrossega a continuar el meu viatge. De la mateixa forma que em costa aferrar-me a la meva vida a Catalunya, sentir-me part d'aguna cosa... tambe em costa establir-me en algun altre lloc, comenssar una nova vida.

Hualamphong Train Station


Dimecres, 16 d'abril de 2008
Despres d'una nit encantadora

Aquesta nit m'he enrecordat dels meus amics acostumats a anar a hotels normals i detestar els hostels que sovintejo. Vora mitjanit, quan escoltava musica a la meva habitacio, amb la llumeta del meu iPod vaig comenssar a veure uns bitxitos (com garrapates) voltant pel meu llit. Primer vaig pensar que sortien del coixi, el qual vaig fer fora del llit. Despres amb la meva petita llanterna, curisosament quan tancava el llum, comenssaven a apareixer families en busca de la meva escalfor, ekkkkkkss!! Vaig despertar a la gent del hostel per canviar-me d'habitacio, pero estava tot ple. Aixi que em van canviar de matalas, el qual n'estava ple! El nou semblava que no, pero jo estava totalment desvetllat i al tancar el llum altre cop, buaaaahh! Ni amb la llum oberta podia dormir, pensant que sortirien d'on collons fossin els podrits, odio els bitxos!! A les 2 del mati, quan veia com caminaven sense escrupols sobre el llit de fusta vaig dir prou, ja em veus a mi amb pijama passejant per Chiang Mai buscant un altre hotel. Tots estaven tancats, fins que en vaig trobar un i a preu assequible. Em va costar dormir, tota l'estona m'imaginava els bitxitos sortint del coixi, aquest cop ben net. Em picava tot... gracies a la musica d'Albert Pla (Anem al llit?), finalment he dormit molt be. Pero parare mes compte la propera vegada, en busca dels meus allotjaments super barats.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dare you!to write you blog in English! dare ya!,Could ya,!go on,do it! do it,~

unfair! in catalan and I can't read them
only see the pictures :((
and you didn't teach me how to read as well!

bad boy!

david ha dit...

Ni hablar, eh! Que als catalans, ens queden poquetes coses ja, com per a que ens treguin el teu blog!! I a veure si la legió d'amics que vas deixant pel món els hi serveix d'incentiu per aprendre català i el comencen a parlar i es torna un idioma universal i la gent deixa d'escriure en castellà i... m'he passat. Però el blog en català, no fotem!

Lo de bad boy no ho deu dir només per això, no? ;o)

Cuida't molt.