3 ciutats, les 3 amb M, 3 experiències amb Couch, tot de camí i per veure algo més que el salt de l'Àngel a Veneçuela, la meva principal atracció. La majoria van a les platges meravelloses del Carib, però jo ja n'he vist proutes, així que entro per Maracaibo, la qual em recorda a la cançó de La Unión, i evito la costa. La ciutat practicament no la vaig veure, era pont de carnaval, tot tancat, i els 3 dies me'ls vaig passar de festa amb els amics de la Dayana, una noia molt simpàtica que m'acullia a casa seva. A Veneçuela els carnavals no son com a Colòmbia o Brasil, pures festes a casa de gent, 2 cops vaig veure sortir el sol! I curios poder veure els Oscars en una hora normal.
A Mèrida també vaig fer poc... prefereixo gastar-me els diners amb el Salt de l'Àngel (prou car), que en tours pot ser interessants de la zona. També vaig estar com a casa amb l'Edgary, fent truites de patates amb el seu veí, en Donald, i provant coses típiques de Veneçuela. La ciutat molt tranquila i amb un clima un pel fred, està rodejada dels pics més alts del país.
A mig camí de Ciudad Bolívar, vaig parar a Maracay, altre cop a casa d'un couchsurfer, tots 3 a Veneçuela han estat increibles, super amables, simpàtics i molt atents, pq després diguin dels veneçolans... aquí l'Abby i els seus 2 amics José, em van tractar com un rei! Sol 2 dies, però visites a la ciutat, un museu de biologia i naturaleza, classes de natació i sempre m'acompanyàven a tot arreu. També em van cuinar arepas, molt més bones que les colombianes... 3 llocs i poca cosa a veure, però molt agradable l'estància a casa d'aquesta gent. Que guai compartir coses, fer vida d'amic i no tant de turista, la meva tercera estrelleta del viatge m'espera.
Notes
Dilluns, 23 de febrer de 2009
Casa de la Dayana, Maracaibo
Marxaré de Maracaibo sense veure res de la ciutat, estan de pont i carnaval, i ja porto dos dies veient com surt el sol! Molt simpàtics els seus amics, ahir varem veure els Oscars tots plegats, També està la Champions, ens aixequem super tard i fem vida de colegues, ja ve bé de tant en tant i no fer tant el turista. Ja ho dic que m'agradaria parar en un lloc i treballar, sentir-te part d'alguna cosa, un projecte, tornar a la rutina, viatjar i conèixer, però de forma més estàtica, no se... però al menys disfruto el dia a dia, digue'm que prefereixo fer una truita de patates plegats que veure el centre històric de la ciutat, amb tant de temps pel món un valora ja altres coses, i aprecia més les coses comuns i "mundanes", no se... després està el tema inseguretat a Veneçuela, sortir al carrer és un perill constant es veu, hi ha una psicosi que flipes, els de fora no ens ho acabem de creure, però tota l'estona estàs sentint "van atracar a fulano, li van pegar un tiro a l'altre"... per la nit els carrers estan buits i la veritat es que fa respecte, però no se... tb es veritat que estic amb gent que tenen diners, i les zones on viuen son víctimes d'atracaments i robatoris de cotxes. El cas es que per ser els primers dies a Veneçuela, doncs va molt bé estar a casa d'algú i fer vida de local, aclimatar-se al país i preguntar per la ruta prevista, a veure si puc veure el salt de l'Àngel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada