diumenge, de març 08, 2009

Veneçuela - Canaima (salt de l'Àngel)

Arribada a Ciudad Bolívar i ràpid m'informo dels preus i condicions per anar a Canaima i veure el salt d'aigua més alt del món (Salt de l'Àngel, 979 metres). Em queden pocs diners i el control canviari del país, no em permetria treure de la targeta. Dues nits a la ciutat... inevitable agafar un tour per veure el salt d'aigua, bastant car per cert (uns 185 Euros). Però la veritat m'ha agradat molt, es temporada baixa i hi ha molt poca gent, també poca aigua al salt però les últimes pluges permeten arribar-hi, el qual perillava... i tot plegat li ha donat un encant a l'excursió. Ho vaig fer amb Kavac, una de les poques empreses locals, i molt bé, el menjar, el guia i la forma de fer-ho... també sort amb la gent, 3 veneçolans, 1 japonés i 2 bombers de Murcia! A Canaima de luxe i al campament que hi havia al salt també molt bé, tot i que era amb hamaca i com sempre, no hi se dormir...

Van ser 3 dies i 2 nits, el primer arribes amb avioneta i fas una excursió pels voltants de Canaima, per veure petites cascades i més paissatges espectaculars. Una excursió tranquila i molt refrescant, l'endemà ja es més aventurera, primer el viatge amb canoa (curiara en llengua local), a contracorrent i amb uns paissatges que flipes! Llarga però agradable, sobretot quan començaves a divisar el salt de l'Àngel, espectacular. Una caminata per la selva per arribar a la seva falda, on et pots banyat i va ser lo millor... de tornada quasi se'ns fa fosc i el que si ens va agafar va ser una pluja ben forta, vam arribar ben xops. Però un soparet enmig de la selva ho cura tot... llàstima com deia, que poc vaig dormir després a l'hamaca.

L'endemà encara plovia i el salt estava ben tapat per poder acomiadar-nos d'ell, però aviat baixant amb la canoa, vam tornar a veure el sol i els mateixos paissatges, xulissims. A Canaima uns spaguettis de premi, i ja després de tornada a Ciudad Bolívar altre cop amb avioneta. Per ser que no m'agraden els tours, de veritat que aquest em va encantar, val molt la pena.

Vora la plaça Simón Bolívar

La Catedral

La plaça

Hostal Amor Patrio

Carrers de la ciutat

Durant el dia, reinava una calma...

Avioneta cap a Canaima

Paissatges des de l'aire

Rius i boscos

Arribant a Canaima, amb els teipuis (muntanyes verticals)

Laguna de Canaima

Aterrant...

Foto turista!

Poble de Canaima

Excursiones Kavac

La platja de la laguna

Idíl.lic...

Nens jugant a pilota

I banyant-se a les seves aigues,
diuen que pels seus minerals son meravelloses!

Dinar al campament base

Una pluja abans de sortir

Cascada del Sapito

Una mica mulladets...

Però agradable...

Companyia...

Cascada de l'Hacha

Ja un cop a l'illa Anatoliy

Entrada al parc

Sobre la cascada del Sapo, amb poca aigua

Aquí es va rodar la peli El último Mohicano

I també Jurassic Park II

Foto de grup

Jo amb el Sapo

Passant per dins

Caminata per la zona

Formigues 24h, pq et piquen i tens febre durant 24h!

Cap a la cascada de l'Hacha

Entrant...

Per dins...

Des de l'altre costat

Foto entre l'aigua

Ja fent-se fosc

Laguna de Canaima al vespre

El poble de nit

Uns amics que em vaig trobar

Cap al salt de l'Àngel!!

Ben ràpid amb la cuirara

Paissatges de la zona

Els teipuis eren enormes

I de mil formes

Altres cascades, pot ser no tan altes com l'Àngel...

3 hores en canoa, però quin plaer...

Ja arribant...

Per fi!!!!!!!!!

Es veia ben alt...

Caminata per la selva

Primera foto del salt

No se quantes en vaig fer...

La foto oficial

I la de grup

Contemplant-lo

Una helicòpter fent vista aèrea

La falda del salt de l'Àngel

Banyar-se amb pluja i amb aquella força, lo millor!

L'endemà pel matí

De tornada, amb la boira tenia un altre color

Quins paissatges...

Un banyet ja quan sortia el sol

Ja arribant...

Quin contrast amb la calor

Port de Canaima

I adéu a Canaima

Notes

Dijous, 5 de març de 2009
Hostal Amor Patrio, Ciudad Bolívar

Ja sigui en una platja o en un encantador hostal, estar tumbat en una hamaca es més que un plaer. Tinc que dir-li a la mare que en compri una pel jardí, les hores que m'hi passaré quan torni... m'ha agradat força Ciudad Bolívar, demà pot ser encara més si resulta el tour cap al salt de l'Àngel, a veure... es una ciutat maca i tranquila, pot ser la que més de les que veuré a Veneçuela, es veu molt local i amb un clima estiuenc agradable, tot a la vora del riu Orinoco. El problema es per la nit, mira que es veu pacífica, però a les 18h tots els comerços tanquen, no trobes ni cybers, ni restaurants! I tot per la inseguretat de la gent. Realment es un problema greu en aquest país, quasi imperceptible si vigiles i no fas cap imprudència, però bueno... un altre mite seria el caràcter de la gent, veritat que molt més sec que a Colòmbia. En general, el conductor de bus, la venedora d'empanades... però hi ha de tot, gent molt simpàtica i agradable, divertida. Per exemple la gent que m'ha rebut a casa seva, podria dir que son els couchsurfers més atents, hospitalaris i fins i tot servicials! Una passada... no se si amb el Chavez, volen millorar la imatge del país o que, però els 3 han estat encantadors, super facils i m'han tractat com un rei! El qual diu molt dels veneçolans, segur serà un lloc on no m'hi quedaria a viure, a pesar dels molts diferents paissatges i super xulos... però s'ha de dir, la seva gent per mi es encantadora.

L'hamaca de l'hostal