Colòmbia - La Guajira

Després de Cartagena cap a Santa Marta, on estan les platjes mes maques de Colòmbia, al Parc Nacional Tayrona. Jo me les vaig saltar, estan plenes de turistes i la veritat, a part de que no sóc un amant del sol, ja n'he vist proutes de platjes paradisiàques. Per Santa Marta bé, una ciutat amb port, un passeig a la vora del mar, molts estrangers i fàcil sortir de marxa, també barat comparat amb Cartagena i altres indrets. Ja després cap a Riohacha, on tenia pensat arribar al Cabo de la Vela, també zona de platja però molt diferent... Riohacha fins i tot em va agradar més que Santa Marta, que son per l'estil però era molt més petit, més agradable i la platja més maca i animada. A part tota una aventura anar al Cabo de la Vela, acompanyat per una noia de Bogotà que vaig conèixer a l'hotel. Has d'agafar dos "colectivos", el segon per una carretera tortuosa i el paissatge cada cop més inhòspit... son platjes però con enmig del desert, quasi fantasmagòriques, el poble per exemple, sense gent, sense electricitat... fa por i tot! Pero es respirava una tranquilitat aclaparadora, era un plaer tumbar-se a les hamàques i veure durant hores el sol com baixava. També fer excursions per la zona, amb una calor que matava però! A unes dues hores de camí hi havia el Pilón de azúcar, una caleta que semblava sortida del llibre "Mecanoscrit del segon origen", tota la zona era una localització perfecta pel llibre, et trobaves ben sol tota l'estona, de tant en tant et creuaves locals, indígenes Wayúu que no semblaven molt contents de veure turistes crec... i cap al vespre petaves la xerrada amb altres turistes (pocs però amb la colombiana i un italià molt majo, ho passavem bé), ja més complicat el tema de dormir, era en hamàques i a mi em va costar un munt, fins a les 4h no agafava el son... fer la migdiada ja me'n sortia mes bé, jeje... tb van ser dos dies sense aigua dolça per dutxar-se, electricitat sol de 18h a 21h, molta calor... pero que xulo! Em va agradar molt... perfecte per finalitzar el meu viatge per Colòmbia, que m'ha agradat bastant i ara entenc com els turistes si queden a viure. Ja ho diuen... "Colombia, el unico riesgo es que te quieras quedar".

Santa Marta

I el seu port

Platja de Riohacha

Una verge al final del passeig

Vista des del mateix

Un nen enfilant-se a una palmera

A la plaça de Riohacha

Els seus carrers al vespre

Camí del Cabo de la Vela

Amb furgonetes com aquesta

Carretera ben tortuosa

Paissatge desèrtic

Casetes pel camí

Un petit veí de la zona

L'esglèsia

La Lorena a la furgoneta

El poblet

Semi desert

Esperant com baixava el sol

La foto de postal

En plan parella! Però res...

Cada moment era una foto

Aquesta en plan artístic

Plena posta de sol

Ja quasi amagant-se

Dormint en hamaca

El poble a les 6h del matí

La migdiada si que era un plaer...

La mare candidata pel poble!

Excursió al Pilón de azúcar

Arribant sota un sol sofocant

La mar ben brava

Una caleta ben xula

L'altre costat

Quedava bé el taronja...

Des de dalt del Pilon

Una altra posta sol

Tinc gravada aquesta imatge, que guai!

Des de l'hamaca, amb música, ideal...

Cel especacular

De tornada, varem sortir a les 4h del matí!