L'endema una altra furgoneta fins a Lak Sao, fins aqui tot molt facil. A 30 Km de la frontera ja es va complicar una mica, primer pq vaig agafar-n'hi una altra rapid fins al poble fronteris, pero resulta que en deuen haver dos! Aixi que em van deixar tirat a l'altre poble i sort que vaig trobar algu que em va portar altre cop a Lak Sao. Alli com es normal tothom et vol timar per portar-t'hi, agafo un bus a un preu raonable fins a Vinh, Vietnam. Pero un cop a Vietnam em canvien de bus i aquell tiquet ja no valia, a pagar un altre cop. A la frontera m'hi vaig estar ben be una hora, fent unes risses amb els oficials i contemplant com transportaven els gossos que despres es menjaran els vietnamites, pobrets, una pena! Em va impactar molt... un cop a Vietnam te'n adones com has canviat de pais, els tipics barrets, dones amb bicicleta, a la ciutat de Vinh un caos! Em va recordar a la India (salvant les distancies), pq els hi encanta pitar el claxon i creuar el carrer es una odisea, motocicletes per tot arreu.
Aixi de plena anava la furgoneta
Poblats pel cami
Gent a la furgo
Cami a les cascades
El guia
Les cascades sense aigua
Arribant al poble
El poble de Na Hin
Nenes pel poble
La frontera amb Vietnam
El conductor del bus
I unes risses amb els oficials
Coses que et trobes a la frontera
I si, son per menjar...
Ja estem a Vietnam!Notes
Dissabte, 26 d'abril de 2008
Bus cap a Paksan
Ja se que m'agraden els autobusos. Pero aqui a Laos de moment, es l'unic lloc on he pogut impregnar-me de la cultura d'aquest pais. Des del vaixell pel Mekong, passant per Luang Prabang, Vieng Vang i la capital Vientiane, tot ha estat massa turistic. Tothom fa la mateixa ruta, avui es el primer dia que em desvio d'ella, te'ls vas trobant a tots, els mateixos del vaixell, i a part, les ciutats estan com fetes pels turistes, llocs massa occidentals. Fins i tot es dificil menjar pel carrer, on ho he pogut fer a tot arreu! Ja ho diuen que la gent de Laos porta una vida molt senzilla, es algo que he pogut veure des del bus, molt interessant veure en cada trajecte, entre aquests nuclis de turistes, els veritables poblats a Laos, cases de palla i fusta, la gent al carrer mirant com passen els cotxes, el rellotge aturat, els nens i nenes saludant i rient quan els hi treus la llengua, alguns rodejats de muntanyes i racons preciosos... sovint del bus es d'on he fet les millors fotos.
Un dels mil paissatgesDiumenge, 27 d'abril de 2008
Nam Phao, frontera amb Vietnam
Lo millor d'aquest viatge sempre es creuar la frontera per terra, primer pq acostumes a ser l'unic, la majoria ho fa amb avio o amb un trajecte llarg. Si que es veritat que al dir el nom del poble que fa frontera m'han deixat en un altre lloc, i he tingut que fer autostop per tornar a on era i agafar el bus correcte. Tambe veurem com va de ple el bus que gafare... sempre et toca dormir en poblets recondits, et miren com un bitxo raro i com que jo realment soc un bitxo raro, doncs m'hi trobo a gust aixi.
Jo en un bus
