dimecres, de desembre 24, 2008

Equador - Quito

Uns quants dies per Quito, la veritat es que els primers dies no vaig fer res, tenia molta feina endarrerida del Bloc, descarregar fotos, renovar el passaport, etc... em vaig estar en el barri de La Mariscal (zona de motxileros i festa) i de tant en tant vaig visitar el centre històric, molt xulo. Tot i que en general Quito no seria un lloc per quedar-s'hi a viure, je, je... està rodejat de muntanyes, lo qual li dona un toc especial, cal dir que està a 2.850 m. d'altura. Llavors es clar, primer la temperatura, fa sol pel matí però sovint plou per la tarda o la nit, quin fred! I després quan es fa fosc has de vigilar per on camines, no vagis per aquí, no vagis per allà! Tot i ser gran, es molt fàcil moure's per tot arreu, vaig quedar amb gent, per tal d'informar-me, per organitzar la meva ruta, pensar on passava el Nadal i cap d'any, etc... res especial però vaig tenir el meu primer contacte amb Sud Amèrica, a veure que tal...

Plaza Grande

Amb el Palau del Govern

Uns nens i nenes fent-hi una visita

Iglèsia de la Companyia de Jesús

Casetes a les muntanyes

El Panecillo

Provant menjar típic amb la Belén

Fritada, costava engullir!

Des de casa la Isolda

La Mariscal

Plaça Foch i el Coffee Tree, lloc on quedava tothom

A l'Hostal, una bandereta del Barça de Guayaquil!

Nadal a Quito!!!

Carrers de la ciutat

Basílica de Quito

Notes

Dimarts, 23 de desembre de 2008
Casa la Isolda

Arribada a Sud Amèrica, realment el que diuen sobre ella, que es perillòs, etc... deu ser veritat. Suposo que serà qüestió de dies, d'adaptar-se i que el cos i la ment s'acostumin a noves sensacions. Pel carrer no es veu clarament, tot i que la nit es totalment diferent a Àsia. Quina tranquilitat allà... no es que tinguis por, però vas amb la vista ben alta, a part s'ha acabat això de sortir de nit amb la càmera, amb lo que a mi m'agrada fer fotos! Quito es perillòs, es el que diu tothom, i al final t'ho hauràs de creure, a tothom l'han atracat un parell de cops, aquí es el més normal del món, cada setmana t'has de comprar un mòbil nou! Aquí a casa, amb els seus amics m'han contat les mil i una artimanyes que et poden arribar a fer, des d'un segrest exprés fins a drogues per robar-te fins als calçotets! Em molesta pq no fa res més que posar-te la por al cos, i a la postre ho disfrutes menys. També va bé pq et manté alerta i simplement es qüestió de tenir cura i sentit comú. O disfrutar més de zones rurals i evitar les ciutats grans, no se... primera setmana, Mèxic també era super perillòs i jo vaig passar un més la mar de bé. Tot forma part del viatge i seguirem viatjant...