divendres, de setembre 05, 2008

Nova Zelanda - Wellington i Abel Tasman NP

Vaig arribar amb moltes ganes a la capital de Nova Zelanda, portava uns quants dies en un poble ben petit. Pot ser aixo, o que m'havien parlat molt be d'aquesta ciutat, va ser el motiu per desebre'm una mica. Te un Museu Nacional i gratuit bastant xulo, Te Papa. Uns jardins botanics preciosos, que pots visitar amb un funicular com el del Tibidabo. Als voltants hi han illetes ben xules crec, pero molt poca vida. En general com a tot el pais, pero a Auckland hi havia mes moviment. A les 18h tothom es tanca a casa! Fins i tot a la Cuba Street, el carrer mes fashion i animat de la ciutat. Em van convidar a una festa hippie, xula pero no coneixia a ningu i em vaig avorrir. Vaig passar un fred terrible al sofa de la casa on m'havien convidat i despres vaig estar en un altre sofa, el d'una casa comuna on vivia la Clelia, una noia Kiwi un pel estranya pero maja, a la sala d'estar comuna, pero ben calentet. Em vaig organitzar el viatge cap al Parc Nacional d'Abel Tasman i poca cosa mes, preparat pel fred i el mal temps que m'espera pel sud.

El Beehive i el Parlament de Nova Zelanda

Altres edificis parlamentaris

Des del port de Wellington

El Museu Nacional Te Papa

Cases tipiques Maoris

La Clelia als Jardins botanics

El Red Cable Car de Wellington

Cuba Street

Un show a l'estacio de trens

Agafant el Ferry

Vistes des del vaixell

Mes fotos des del Ferry

Entrant a l'illa sud

Un dels parcs nacionals mes petits pero mes macos i visitats de Nova Zelanda, a l'estiu s'hi deu estar millor, encantadores platges, pero suposo que plenes de gent ja que tot i ser hivern, deu ni do la gent que m'he trobat. La veritat es que es un trekking ben bonic, vas vorejant la costa i et pots aturar a les diferents platges, en les principals hi han cabanes on hi pots dormir si no tens tenda de campanya. Jo vaig fer unes 6 hores de caminata i vaig dormir a Anchorage, per tornar el dia seguent pel mateix cami. Et pots moure amb vaixell (Aqua Taxis) o tambe hi ha gent que va de platja en platja amb Kayak (canoa). Varem tenir bastanta sort el primer dia, ja que feia un "plogim" soportable i de tant en tant sortia el sol, el trekking em va agradar forssa, el caminet era entre una selva Nova Zelandesa i les caletes eren ben maques amb la seva sorra daurada. Vaig comenssar amb dos americans pero s'hi estava millor sol amb la musica, la cabana sense llum i ben simple, pero perfectament equipada, a l'estil Kiwi. Tenia por de passar fred pero gens ni mica, massa aviat vaig anar a dormir, ja que a les 5h del mati em vaig despertar amb la deria de veure sortir el sol, amb la meva mini llanterna sense llum quasi em perdo a les fosques pel cami, havia d'anar a la Te Pukatea Bay que donava a l'est i em va agradar forssa per la tarda, pero estava massa tapat el cel, curios veure com s'il.luminava la platja pero el sol no el vaig veure pas! El segon dia encara va ploure poc de tornada, pero despres un munt. Sort que m'esperen 2 dies practicament de carretera, perque preveuen pluja a raudals.

Varem comenssar amb un dia ben gris

Els dos americans

Primeres platges

Paradeta per dinar

I per fer fotos

Mes platgetes pel cami

Arribant a Anchorage

Vistes de l'atre costat

Ben xules

No estava sol...

Arribada a la cabana

Vistes des del Pit Head

Una altra

Jo explorant entre la selva!

Te Pukatea Bay

Des de dins

Jo escoltant musica

A les 6h del mati

Amb la llum del sol...

Vaig arribar a veure una punteeeeta

Mes platges de tornada

Stillwell Bay

L'ultima foto

Notes

Dissabte, 30 d'agost de 2008
Estacio de trens de Paekakariki

Per molts paissatges espectaculars que vegui a Nova Zelanda, segur que en aquest poblet haure passat els meus millors dies. Ha estat un plaer coneixer als kiwis de primera ma, allotjant-me en una casa tipica del pais i gaudint del seu estil de vida. Tambe treballant amb la seva gent, per una causa tipica del pais que tracta millor el medi ambient. Una altra cosa sera ara mesclar-me amb tots els backpackers (motxileros) i recorrer l'illa sud en autobus, tot i que en tinc ganes, a veure.

Paekakariki