dissabte, d’agost 23, 2008

Nova Zelanda - Dues setmanes a Paekakariki

Encara recordo el tren cami de Pieterburen, Holanda. Escoltava James i em sentia atemorit i excitat per arribar al Pais de les foques, la meva millor experiencia com a voluntari. Avui he sentit el mateix i ha estat curios el meu primer dia a Paekakariki. El Francis m’ha recollit a l’entrada del poble, m’ha fet un petit tour i m’ha dut a la seva casa, on m’hi estare 1 o dues setmanes. Es tracta d’un matrimoni, els quals tenen a veure poc amb l’ONG, pero s’han ofert a acollir-me. M’encanten aquestes vivencies, per la tarda em trobava a la vora del foc, en el seu acollidor menjador, mentre ell tallava branques amb una maquina d’aquestes (la de la peli Fargo), quina por! Es un home serios, fisicament clavat al Clint Eastwood i em mira com si fos el seu fill petit o hagues trencat algo. La seva dona es diu Nada, va escollir aquest nom iugoslau fara un temps, pq no li agradava el seu antic, es tot el contrari d’ell, no para quieta i parla tota l’estona. Rento els plats despres d’un exquisita sopa de verdures i dormo a l’habitacio del seu fill gran, un ex-cantant d’un grup de musica que ara es troba a Espanya amb la seva novia. A fora fa fred, pero crec que dormire ben placidament.

El jardi de casa els Mills

El menjador

La meva habitacio

2on dia

El Pete m’ha recollit de bon mati, es un dels treballadors que te l’ONG i que dur a terme el projecte de conservacio de la zona a Paekakariki (Nga Uruora Kapiti Project). Un grup de voluntaris i asalariats es dediquen a reforestar la vall que dona la platja i a la conservacio d’una classe d’ocells. Hem anat a munt i avall, comprovant com es troben les zones replantades i de passada m’ha ensenyat les zones on treballarem suposo. Estic content amb l’angles, tot i que em perdo quan utilitzen paraules tecniques de plantes i animals. Feia vent pero un bon dia, les vistes des de d’alt son espectaculars, s’arriba a veure l’illa sud de Nova Zelanda i Kapiti island, just davant del poble, reserva natural on sol hi viuen algunes tribus maoris. Per la nit ha vingut la tempesta i ves a saber si dema plantarem. Abans he cuinat uns carbonara per fer-me el simpatic amb la familia, tot i que l'home continua fent-me por. Tot i el seu taranna serios, deu ser un home encantador, s'ha posat a cantar una cansso del Bob Dylan amb la guitarra per una amiga de la Nada, que es trobava al telefon i volia posar-la pel funeral d'un familiar. Tot i cuinar jo aquest cop, m'ha tocat rentar els plats de nou. Plou i trona, i just ara ha caigut un llampec que ha fet tremolar tota la casa!

Pujant la muntanya, Kapiti island al fons

La platja de Paekakariki

El cartell del projecte

L'altre costat, al fons l'illa sud

El Pete explorant les zones

Ben empinada la muntanya

Zones previstes per plantar

3er dia

Tot i ploure i de vegades granissolar... hem sortit a fer feina. Nova Zelanda es clima extem, 4 estacions en 1 dia com diuen per aqui. Ha estat dur, sobretot pel temps que no treballo i el que feia que no agafava un pic i una pala, aixo es el que hem fet, fer forats i posar plantes, sovint entre la pluja i anant amunt i avall per carregar i descarregar, cansat pero satisfet, on s'agraeix una dutxa i un bon menjar a l'arribar a casa. Per la tarda vora el foc, el Francis m'ha fet classes de Bob Dylan i o d'informatic, hem sopat, he tornat a rentar els plats i quan ha arribat la Nada, m'han convidat a un recital de poesia, yuhuuuuuu! Com em deia una curiosa noia que he conegut alla, ha estat una bona llisso d'antropologia kiwi, curios veure la gent, les seves cares, impressions... i m'estic donant compte que aquest poble es un lloc especial, on hi van a parar artistes i poetes i que deu ser un lloc d'inspiracio. Sense anar mes lluny, al poble del costat Peter Jackson (Lord of the rings) comenssava a editar les seves primeres pel.licules gore! Fins i tot hem fet una cervesa al bar, divendres per la nit. Tot i que estic baldat... avui dormire ben pla.

Carrers de Paekakariki, amb la platja al fons

Kapiti island

La casa dels Mills

Recital de poesia

En Rob, el nostre vei, recitant

La Nada (esquerra) i el Clint Esatwood

La Nada tocant el piano al bar

4rt dia

16 d'agost de 2008, tal dia com avui, fara un any, em trobava a l'aeroport de Barcelona preparat per la meva gran aventura, recordo que als meus amics els hi deia: pot ser estic 2 mesos i me'n torno! 365 dies... deu ni do! Si be quan portava uns mesos, semblava que no hagues fet res, ara si que que tinc la sensacio de portar un bon temps viatjant. Tot i que sincerament, les ganes de seguir descobrint, coneixent i explorant estan intactes, i em costa veure la data de tornada. Tinc ganes de saltar cap a Sud America, amb l'idioma crec que sera tot un bon viatge. M'ha costat llevar-me, es dissabte i avui no tocava treballar. Per la finestra es veia i es sentia un vent i un fred que no animava a sortir del llit, pero amb l'excusa de celebrar el meu petit aniversari he anat a explorar el poble i el parc que hi ha a la vora. M'he fet fotos a mi mateix, per recordar quina cara feia un any despres d'agafar la motxilla i he tingut un alte moment magic mentre escoltava musica i intentava enlairar-me amb la forssa del vent. Amb la musica mai et pots sentir sol...

Feia un sol increible!

Pels carrers de Paekakariki

La platja

Jo al Queen Elizabeth Park

Mes fotos

El parc des de dalt

Reproduccio del moment magic

El poble al fons

L'entrada del parc

Ha vingut a sopar un vei, el Jhon, i s'han passat tota l'estona parlant de reis anglesos i em preguntaven per la historia d'Espanya. Me n'he sortit com he pogut... i he comenssat a notar que el Jordi Winnie de Pooh s'acabara ben aviat, no he rentat els plats crec. Despres hem anat de festa de nou, avui el comiat del Fergus, l'home que ha posat en marxa aquest projecte i que deixa la presidencia del projecte, es un tio peculiar, enamorat de la natura, jove i sembla que amb molta empenta. Ha estat curios altre cop veure com es divertia la gent d'aquest poble, sincerament trobo a faltar un "partner" (soc l'unic voluntari ara a l'hivern), fariem unes bones risses, hi ha cada personatge que flipes, avui n'he conegut un que va estar 3 anys a la preso de Lima per drogues, i el Clint Eastwood tambe hi va estar a Australia per "agafar coses que no devia". Amb lo qual a Paekakariki no son pas uns angels com semblava. Dema es diumenge.

El Francis tocant la guitarra

La festa pel Fergus

Un grup en directe

La gent contant anecdotes d'ell

El Fergus tallant el pastis

Kiwis ballant

Personatges curiosos

5e dia

Feia un bon dia i he aprofitat el sol per seguir explorant el poble, esmorzar tranquilament i he anat a una especie d'oficina que te l'ONG, 4 parets al costat de casa la Jane. Hi ha un ordinador amb Internet i m'he passat una bona estona sol llegint el munt de mails que tenia, a veure si aquests dies puc anar contestant. Despres com un bon minyo, he ajudat a fer el sopar, rentar el plats de nou i hem vist un documental d'un tal Prem Rawat, un guru que predica com aconseguir la felicitat a traves d'un mateix i no amb coses materials, etc... es veu que li tenen molt d'apreci la familia Mills, es una gent peculiar, encantadora pero rara. De vegades em sento com la Nicole Kidman a Dogville.

L'entrada d'una casa del poble

El col.legi

Amb la seva pista

La Nada a la vora del foc

6e dia

Ha fet un dia increible, semblava que m’hagues despertat en un altre mes de l’any. Com ja es habitual, ara per la nit ha plogut i tronat! Pero pel mati tota l’estona sol, m’he tingut que treure roba per tallar branques i branques, deu ni do! He acabat baldat. Avui tocava tallar males herbes, uns arbres que no son autoctons i que perjudiquen uns altres que volen plantar. M’ha recollit el Fergus, pero m’ha deixat tallant amb un noi que fa hores de comunitat. Per la tarda relax i he fet dues truites de patates i pa amb tomaquet, satisfet pq han sortit perfectes, tot i no tenir bones paelles. Sembla que els hi ha agradat, guai... tot i cuinar jo m’ha tocat rentar els plats de nou. Estic cansat, a dormir aviat que dema toca mes feina.

Tallant arbres i arbres

Jack el "destripador"

Arbres tallats

Les truites de patates

Sopant amb el Francis i la Nada

7e dia

Un altre dia de tallar arbres no autoctons, pero aquest cop amb el Pete, el noi que vaig treballar el dijous i divendres, un tio majo, algo nervios parlant, casat amb una anglesa molt simpatica (estudiant de filologia anglesa que em va dir que parlava molt be l’angles, je, je...). Ha fet un altre molt bon dia, just quan era a dalt s’ha acabat la bateria de la camera, unes vistes xulissimes, en una altra platja, vora el poble del costat. Bastant pesat pq aquest cop era a dalt de la muntanya i era complicat moure’s, ple de branques i ben empinat, he caigut 2 cops. Pero entre la suor, llavors miraves el paissatge, avui ben clar, la Kapiti island, l’illa sud ben a prop... se’t passaven tots els mals, precios. Per la tarda poca cosa, relax de nou a caseta, una mica d’Internet, hem intercanviat musica amb el Francis i a sopar ha vingut l’Elisabet, una colombiana que viu al poble i que l’han convidat amb la meva presencia. No he oblidat el castella... simpatica, un sopar bonissim del Francis i no he rentat els plats!! Dema un altre dia al mateix lloc que avui pero amb mes gent, l’Stacey i el Joe crec.

Kapiti island des de l'altra badia

Amb el sol, unes vistes xulissimes

L'altre costat

Des de dalt

8e dia

Pel mati ha trucat el Pete que no tenia cotxe, que si anava amb l’Stacey amb bici, i guai, un pel lluny i mes cansat, pero de cami les vistes com sempre xulissimes, avui si que he fet un munt de fotos. Lo millor el dinar a la vora del mar, amb el solet, un plaer, i hem talat un munt d’arbres dolents, tot i que mirant des de baix encara queda. Tornar amb bici relaxats ben xulo i per sopar el Francis ha fet un peix gratinat que estava per llepar-se els dits! Com s’agraeix viure uns dies amb una familia, he rentat els plats amb satisfaccio. Estem a dimecres i porto ja una setmana per aqui, la veritat es que m’ha passat rapid i de moment estic molt a gust, cada dia he treballat algo diferent, pel que no se’m fa monoton. Una mica de feina dura sempre va be, m’estic posant en forma. Fa fred pero estem tenint dies bons i a casa amb el Francis i la Nada si esta forssa be, son una mica especials pero molt bona gent.

St. Peters Hall

Esperant a l'Stacey

El Cafe del poble

Mes fotos de la badia

Repetimos!

Mentre tallavem arbres

Paradeta per dinar, amb el meu "tupper"

Un plaer

A l'acabar...

9e dia

Erem 4 pero ens hem separat, el Paul i el Rick a un lloc i el Pete i jo a un altre. Em cau molt be el Pete, hi treballo molt a gust i m’han convidat a sopar a casa seva dema. Primer recollir un munt de estores inservibles per dur-les a la brossa municipal, fins i tot aixo es veu mes organitzat i net que a les nostres. Ple de gavines pero, esperant per menjar, no crec que sigui massa bo per l’ecosistema. De tornada el cel estava clarissim i des de Paraparaumu (el poble gran de la zona) es veu mes tros de l’illa sud, fins i tot es veien les muntanyes nevades dels alps del sud, molt xulo. Despres hem plantat unes quantes plantes i un dia mes... aquest cop si que agraire el dissabte lliure, em sento cansat per les nits. Vindra mal temps, torna la pluja pel cap de setmana. He ajudat a la Nada a fer el sopar, com no rentant tb els plats, el Francis ha arribat tard de treballar, crec que fa reparacions a cases (em fa por tornar-li a preguntar), ella fa massatges pero avui es trobava malament i s’ha agafat el dia lliure. Una estona a la vora del foc i a dormir.

Recollint estores

Gavines esperant...

Semblava la peli del Hitchcock

De tornada

No s'apreia, pero les muntanyes al fons

La Kapiti island de mes a prop

Paradeta a la Fabrica de Xocolata

I plantant despres...

10e dia


Divendres!! No recordava la sensacio de dessitjar que arribes aquest dia, 5 dies seguits treballant es algo que cansa, eh? Realment he acabat baldat i dema dormire com un oso. Altre cop amb el Pete, hem acabat de plantar el que vam deixar ahir per fer i despres ha vingut el Paul amb el que hem arrancat uns quants arbres mes, de moment porto arrancant mes arbres que plantant-n’hi, je,je... he anat rapid cap a casa, ja que volia rentar roba, dutxar-me, afeitar-me... tenia sopar a casa del Pete i la Emma, fins i tot he comprat una ampolla de vi, pero m’han trucat que el seu fill es trobava malament i que millor un altre dia... aixi que poca cosa a dir, el Francis ha anat a Wellington a buscar la Nada per un mini concert d’uns amics seus, aixi que he fet relax a caseta, m’he fet el sopar i he rentat sol els meus plats! Suposo que a dormir aviat...

Seguint plantant

Jo amb els "bartulos"

Detalls dels arbres recent plantats

No paravem...

11e dia

No m’ha costat llevar-me pensant que era dissabte, he esmorzat amb el sol per la finestra i abans que canvies el temps,he fet un vol pel poble, un passeig per la platja i poca cosa mes, aviat el cel es tapava i he anat cap a casa. He recollit la roba abans de que comences a ploure i he vist algo de Jocs Olimpics, l’Argentina i Messi guanyaven la medalla d’or de futbol. Despres ha vingut l’Elan, el seu fill petit, amb la seva dona embarassada, la seva filla de 3 anys i un altre gosset. Tambe te un grup de musica, el seu germa ja no toca, i hem parlat del seu nou disc mentre menjavem uns Fish & Chips. El Francis i la Nada han anat a veure una peli que projectaven al poble i jo m’he quedat vora el foc, un pel avorrit avui. Veig les semifinals de tenis taula i a dormir. Dema un altre diumenge.

Pista de tenis del poble

Carrer principal

Cases particulars

Passejant a la vora de la platja

Anant cap a l'oficina, casa la Jane

12e dia

Un diumenge aigualit en tots els sentits, ha plogut quasi tot el dia, entre la pluja he anat a l’oficina per conectar-me a Internet, pero no funcionava, aixi que he fet feina sense xarxa. Hi havia el Fergus, que ja m’ha citat per dema a les 8h del mati. Despres per casa, llegint, xerrant amb el Francis i la Nada... he rentat els plats i m’han dit que gastava massa sabo! Hem vist un video del Bob Dylan, despres un altre del guru de la India, els hi encanta. I ara estic a l’habitacio del Gerome (fill gran que esta per Espanya), a punt de tancar els ulls. Dema comenssa una nova setmana de feina, esperem que no plogui molt.

La pluja des de la finestra

A la vora del foc

13e dia

A les 8h ben aviat estava preparat, pero ha trucat el Fergus que estava liat, aixi que he anat sol al mateix lloc que el dilluns passat. Arrancar els arbres que quedaven, crec que ho he deixat ben pelat. A l’estar sol, primer m’ho he pres amb calma, pero he volgut acabar una zona i al final he acabat ben cansat. He tornat a casa i el Pete m’havia trucat per sopar avui, l’Emma treballava fins tard, pero ha estat divertit sopar amb els seus bessons, estaven encuriosits per coneixer un estranger i em preguntaven totes les paraules amb castella! Per postres uns pastissets de xocolata, ja que el Pete sabia que m’encanta, els hem posat a dormir i hem jugat a billar fins que ha arribat l’Emma.

A primera hora del mati

Ben pelat

Arc de Sant Marti a Paekakariki

La nevera de casa el Pete

Jugant a billar

14e dia

Ha plogut tot el dia, i com que el Fergus no em va trucar ni res, he anat al mateix lloc que ahir, pero ha comprovar que ja no quedaven arbres i rapid cap a casa, plovia i era ben empipador. A part volia parlar amb el Fergus, per tal d'allotjar-me a casa seva els utims dies, ja que ahir per la nit la Nada em va fer fora amablement, je, je... es van oferir per una setmana i com que hi estaven a gust, em van dir dues, pero pot ser era massa? O pel que pago menjo massa o gasto massa sabo!! El cas es que el Fergus es fora del poble per dues setmanes i el Joe m'ha buscat un altre lloc, a casa la Hannah, la qual coneixere dema quan hi vagi despres de treballar. Per la tarda he fet un vol pel poble, Internet i l'ultim sopar amb el Francis i la Nada, no he rentat els plats, no pq no hagi volgut... i hem vist "El diablo se viste de Prada", l'han llogat a la botiga del poble.

Unes casetes peculiars pel cami

El jardi de casa amb la Dever

15e dia

El Pete m'havia de venir a buscar pero feia un dia horrible, molt vent i pluja. M'ha trucat que avui no treballavem i m'he fet la bossa per anar a casa la Hannah quan em diguessin. A les 15h, pel que he passat el mati a l'oficina, Internet. Despres m'ha passat a buscar el Pete amb els seus terremotos de bessons, son molt divertits. La Hannah te una casa tipica Nova Zelandesa, aqui tothom te el seu jardi, el seu hortet, grans finestres... sembla bona dona, es jardinera i esta casada amb un periodista, 2 fills. He tornat a fer de Winnie de Pooh, he jugat a futbol amb el petit i despres he anat a comprar per fer uns carbonara de nou, no se si es senten malament els Mills per fer-me canviar de lloc, pero m'han convidat aquesta nit a sopar. Be, a cuinar-los-hi jo, jeje! M'han sortit uns macarrons forssa bons i just la Hannah tenia sessio de massatge amb la Nada, pel que he tornat amb ella. La meva nova habitacio es ben xula, i el llit super acollidor. Han estat dues setmanes molt agradables, no m'he sentit com a casa pero m'han tractat molt be el Clint Eastwood i la Nada, hem compartit bones converses i moments interessants, he disfrutat de bons menjars i de totes les facilitats, gracies familia Mills!

Les ultimes vistes de Paekakariki

I la Kapiti island

La posta de sol comenssant...

Amagant-se entre els nuvols

16e dia

He dormit molt be a casa la Hannah, em costava sortir del llit i he fet tard per trobar-me amb el Pete i el Paul. Hem anat a un lloc nou, per arrancar unes plantes i replantar-les en un altre, amb el qual era pujar una muntanya, replegar les plantes, baixar la muntanya, pujar-n'hi una altra i replantar les mateixes, un parell de cops... ha estat guai pero, mentre dinavem hem parlat de cinema i jo! Com trobo a faltar anar al cine i veure una bona pel.licula! Despres dutxa, he fet compres, algo per esmorzar aquests dies, uns petits detalls pels Mills i la Hannah per quan marxi, i una estona a Internet que vaig de cul organitzant-me el viatge pel sud. La Hannah m'ha ofert un estofat amb arros i he descobert que el seu germa treballa en creuers cap a l'Antartida i com a geoleg per la universitat, ja trigo a escriure-li un mail... el Mark ha arribat mes tard i m'he ofert a fer unes truites de patates dema per sopar, la Hannah va venir just el dia que les feia a casa els Mills i es veu que li va agradar, a veure si em surten igual. Dema l'ultim dia que treballo pel Kapiti project.

Les muntayes

Es vol conservar aquest tipus d'arbre, molt xulo

El Paul i el Pete, paradeta per dinar

La casa de la Hannah

Una exposicio al poble

L'ultima posta de sol

Paekakariki

17e dia

Feia un dia ben lleig, plovia i li he dit al Pete que no treballava. He aprofitat per rentar roba, fer les ultimes compres i una mica d'Internet. Despres he fet 3 truites de patates!!! Ja soc un expert, ben bones tot i que em van agradar mes l'altre dia. Els dos nens del Mark i la Hannah son un terremoto i per posar-se nervios, la veritat es que no m'hi veig casat i amb fills! Primer han sopat ells i despres jo amb els pares. Son bastant callats... es curios pq despres he anat a casa l'Stacey, el Pete i els Mills per acomiadar-me, i he pogut comprovar el tipus de casa i familia diferents que son, si en alguna pogues escollir per estar-m'hi agafaria la del Pete i la Emma, dema abans de marxar anire a veure el partit de futbol dels bessons, son una monada! Al Francis i la Nada els hi he regalat un petit llibre, els hi ha agradat el detall. L'ultima nit a Paekakariki, des del primer dia vaig veure que era un lloc especial i del cert que ho he notat, tambe sera especial per mi, ja que m'enduc molt bons records d'aquest petit poble, una experiencia magnifica.

La Nursery, on vaig deixar la roba de feina

El Mark amb els seus dos terremotos, i les truites de patates!

Un animalet particular de la zona, que es menja tots els arbres!

18e dia

M'he llevat a una hora raonable i he anat a veure els fills del Pete com jugaven a futbol, han guanyat 6 a 0 i ha estat divertit veure un partit de crios, els pares animant-los i aixi he pogut acomiadar-me guay d'ells i del Pete. Despres he anat a casa, m'he fet la bossa, un detallet pel Mark i la Hannah i cap a l'estacio de tren, propera parada Wellington. M'han convidat a una festa en una casa i pot ser curios, despres el meu viatge pel sud, en tinc ganes tot i el fred. Adeu Paekakariki!!!!!

El Pete fent d'arbitre

Primera part

Agafant forsses per la segona

El Josh fent de porter

I el seu germanet Finn

El Finn quasi fa un gol

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jordi! Carai, quin canvi d'ambient... i de temperatura! Bé, malgrat tot, veig que segueixes gaudint del teu viatge. Jo tot just fa una setmana que he tornat de Guatemala, molt xulo, però m'hagués encantat no tenir data de tornada i seguir rulant Amèrica avall... Quina sort que tens bandarra!!! Ara currant de nou, quin remei! No saps lu bé que m'ho passo mirant el teu blog. Per cert, t'has aprimat molt!!! Una forta abraçada!!!!
Marta, la ex-Besòs

mercedes ha dit...

Per fi puc tornar a seguir el teu viatje, he estat fora i a Butrón on no tinc internet. Quines fotos mes chules, i que diferent de on has pasat oi? veig que també bona experiencia, m´alegro i ara cap on? aviat crec heu quedat amb Alberto, ja contarás. Demá ens veurem amb els pares, et faran seroll els "oidos". Bueno maco si no tens data per tornar ja pots comenzar a pensar on tindrem que trobar-nos altre cop. Tu mateix.............. petons

remei ha dit...

Molt be això de posar el link de la pintora de la familia. Quan torni de vacances tindrà una sorpresa i estarà contenta . Cuida't del fred!!