dilluns, de setembre 15, 2008

Nova Zelanda - Llac Tekapo i Christchurch

De Queenstown vaig parar a Tekapo, un poblet envoltat d'un gran llac amb el mateix nom. Feia mal temps pero l'endema va fer un dia ben xulo i vaig poder fer algunes fotos de l'esglesia a la vora del llac, amb tots els alps del sud al darrera. Bones vistes i una xineta super mona que treballava al Hostel, canviaria el meu vol de Los Angeles per tornar a Xina! Volo cap a les ameriques i el meu cap ja esta pensant en tornar a Asia quan acabi. Despres bastants dies per Christchurch, pq ja he gastat prou a Nova Zelanda i volia estalviar allotjant-me en algunes cases Kiwis. Vaig estar a casa l'Erin i el Tom dues nits, al febrer tenen pensat mudar-se cap a Espanya. La resta a casa la Sophie i les seves companyes de pis, molt be pq em van convidar a una 'barbacoa', les sentia cantar quasi tots els dies (dues son musics) i em van fer una volta per la ciutat, no te res especial pero em va agradar. L'Antarctic Centre menys del que m'esperava i una altra noia del CS, la Susan, em va ensenyar les platges del costat.

Bastant agobiat pq vaig haver de comprar un bitllet d'avio a corre cuita, sense bitllet de sortida dels EUA pot ser no em deixen entrar! Amb els avions i paisos cars com Nova Zelanda o els EUA, la guardiola esta reduint-se considerablement, segur que torno mes aviat del que voldre. Tinc moltes ganes d'arribar a Mexic i Sud America, pero abans un tastet pels EUA i encara mes ganes de veure el meu cosi Alberto a San Diego. Adeu Nova Zelanda!! Els paissatges d'aquest pais no m'han decebut pas, impressionants. Si que m'he avorrit un pel tal i com m'havien avisat, pero tambe he disfrutat d'una maca experiencia com a voluntari a Paekakariki i de la seva gent, per tot arreu es despren amabilitat i bon rotllo, els Kiwis son encantadors!

Llac Tekapo

L'esglesia a la vora

Ben petita pero ben mona

La Zenki, una monada!

Cap al vespre vaig descobrir els alps del sud

L'endema pel mati

Altre cop cap a l'esglesia, el fons ben diferent

Vistes des del Hostel

La catedral de Christchurch

Una partida d'escacs a cathedral Square

Antarctic Centre

Un Hercules preparat per partir cap al continent gelat

Una simulacio de tormenta antartica

Carrers de la ciutat

Els jardins botanics

No tant xulos com els de Wellington

Una sopa gratuita pels carrers de Christchurch

El pont dels records


Hagley Park, a prop de casa la Sophie

La Sophie i les companyes de pis

Diumenge pel mati musical

Una 'barbacoa' Kiwi

Gallery Centre

Vorejant la costa de la ciutat

La Susan amb uns burros ben felissos


Notes

Dijous, 11 de setembre de 2008
Cathedral Square, Christchurch

Un altre dia d'aquests que enviaria a la merda el meu viatge i la volta al mon!!! Ha comenssat trist veient com un munt de gent ha pogut treballar i viure a l'Antartida mentre jo tot aixo ho veig com una utopia. I sol m'ha faltat entrar en una agencia de viatges per preguntar sobre el meu visat cap als EUA per rematar-ho! Resulta que pot ser que em demanin un vol de sortida, i que no pugui creuar la frontera cap a Mexic, mes ben dit lo pitjor, arreglar-me-les amb els d'inmigracio americans i que no em deixin entrar al pais. Amb lo qual m'hauria de comprar un bitllet a corre cuita per sortir dels EUA? Una merda!!!!!! Viatjant te'n adones de la poca llibertat que tens, com estas de controlat tots els dies i com es complica tot plegat quan vols viatjar pel teu compte i sense bitllet de tornada. Em cansa una barbaritat tot aixo...


Dijous, 11 de setembre de 2008
Antarctic Centre, Christchurch

El primer dia m'he plantat a l'Antarctic Centre de Christchurch, guai perque al costat hi havien els edificis dels programes antartics dels EUA i Nova Zelanda, he aprofitat per preguntar sobre anar-hi a treballar i com m'esperava, m'han adressat a la web... el centre en questio no era gens espectacular, tot i que tenia bastanta informacio i no se, veient tantes fotografies, informacio de la gent que hi ha viscut, que hi treballa... m'he quedat una mica xof. Suposo que soc conscient de lo dificil que sera poder arribar al continent gelat, la ilusio de poder viure i treballar a l'Antartida no sera tan facil com agafar la motxilla i portar tot un any viatjant. Pero com diuen, almenys s'ha d'intentar, no?

Informant-me sobre anar a l'Antartida

4 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Com m'hauria agradat estar en aquest hostel amb tu ,la xineta i aquestes vistes....!
Ja se que farem aquest hivern mentre esperem que tornis: patchwork!! i posarem de moda les faldilles de corbates a Lleida
M'han agradat molt les fotos.
Quantes hores ens portarem amb Los Angeles ? endarrere...
i amb Tokio? endavant.....
Em tornaré boja

David ha dit...

M'has fet riure, Remei, amb això del lio de les hores!! pobra, quina creu! Dos fills, i un a cada punta del planeta... Amb lo xulo que es Girona, per exemple, i els teus fills marejant la perdiu d'aquesta manera...

Menos mal de la gata, no?

No se us valora prou, a les mares...

Anònim ha dit...

Si,David..... Girona , i la Vall d'Aran i la Vall d'Ordesa i el Canigó però que hi farem....
La gata , una pendona , esta tot el dia fora de casa .
Ai ! a les mares no se les valora fins que es tenen fills
Quan veniu a Lleida? Abans que faci fred podriém fer un dinaret fora amb la Silvia.

David ha dit...

Si ni la gata se't queda a casa... Els gossets son mes de confiança, ja t'ho hem dit mil vegades....

Lo del dinar al jardi, perfecte!