dimecres, d’agost 13, 2008

Nova Zelanda - Taupo i Tongariro NP

No m'agrada com esta organitzat el turisme per aqui, primer pq tot esta encarat a divertir-se, esports d'aventura i activitats extremes: paracaigudisme, bungy jumping, zorbin, speed boats... son coses que mai m'han cridat l'atencio. Despres com que vaig sol i no m'animo a llogar un cotxe (la forma mes ideal de viatjar per NZ, pero tinc pensat passar-me 2 setmanes fent de voluntari), has de programar el que faras i amb el mal temps no es facil. Vaig veure el llac Taupo des de l'autobus i em vaig aturar a Turangi amb l'intencio de fer el Tongariro Crossing, un trekking d'un dia que travessa la zona volcanica del parc nacional, concretament el Mt Ruapehu (2.797 m.), el Mt Tongariro (1.967 m.) i el Mt Ngauruhoe (2.287 m.). Com em va dir la senyora del punt d'informacio, la millor forma de veure aquests dies les muntanyes, es comprar-se una postal! Aixi ho vaig fer... pq les condicions climatiques ho feien impossible, inclos trekkings mes senzills sol per veure les muntanyes, ja que estaven tota l'estona tapades per la boira i plovia tot el dia. Vaig saludar a la Cindy Jenkins, amb la qual portava parlant per e-mail des de Lleida, per tal de fer de voluntari al parc nacional i vaig partir el dia seguent cami de Paekakariki, on m'hi estare dues setmanes com a voluntari.

Taupo

El llac Taupo

Era bastant gran

Turangi

Carrers del poblet

Una mini excursio pel riu

Fent el ruc

El meu primer Backpacker's Hostel

Les postals

Un Wolswagen Kiwi

Les muntanyes des del bus

Algo s'apreciava...

Pero no els pics

Ovelles, n'hi han uns 40 milions


Notes

Dimarts, 12 d'agost de 2008
Bus cap a Turangi

Encara no m'he acostumat al desenvolupament de Nova Zelanda, es clar que aquest bus es molt mes comode i eficient que els de Laos o Tailandia, pero disfrutava molt mes el viatge amb bus pel sud-est asiatic. Jo crec que havia d'haber viscut en una altra epoca o un altre pais, recordo que la idea que mes em va agradar del meu Postgrau de Desenvolupament era precisament el contrari, el concepte de "subdesenvolupem-nos", mai em sento be rodejat de luxe, grans hotels i bons restaurants per exemple, sempre m'atreuen mes les petites coses i definitivament m'hi trobo molt mes a gust.

Paissatge des del bus

1 comentari:

Lo Cuc Roig ha dit...

mes d'un any viatjant, m'agradaria fer-ho la veritat, no ho descarto per mes endavant... llàstima del mal temps perquè feien bona pinta aquestes muntanyes ;)

que vagi molt bé el voluntariat per aquí.

salutacions des de Lleida!


-Lo CuC-