La capital de Vietnam no es que tingui res d'especial per veure, suposo que es una d'aquelles ciutats on es agradable viure-hi, diuen que molt mes tranquila que Ho Chi Minh (Saigon), tot i que per mi arribar aqui va ser un caos, sobretot venint de Laos. No pots caminar ni 3 metres sense que ningu intenti vendre't algo, souvenirs, guies, "motorbike?", marihuana? Si creues el carrer a poc a poc, com aquells videojocs antics, sortejant les motos, arribes a l'altre costat. Et trobes molt poca gent que parla angles, amb lo qual ets presa facil dels "buitres" de les agencies de viatge. Son incomodissims i sempre et cobren mes del que costa.
Dos nits vaig estar amb un angles i dos autralianes que vaig coneixer al bus, vam sortir de marxa, veure com el Barssa era incapas de fer un gol al Manchester, xulo perdre's pels seus carrers, veure el bullici dels mercats, els racons al voltant del llac Hoan Kiem, el llac de les tortugues. Despres hi ha el Mausoleum del Ho Chi Minh (pots veure al President de la Republica i fundador del Partit Comunista de Vietnam, 1946 fins a la seva mort al 1969), el Temple de la Literatura (la primera Universitat de Vietnam) i el Museu d'Etnologia que no vaig anar. Pots menjar molt be, car en els restaurant occidentals i mes be de preu en els petits restaurants vietnamites al carrer. El 30 d'abril celebraven el dia de la Lliberacio (Guerra amb els americans), i la Hang em va convidar a casa seva, on vaig sopar amb els seus veins tipic menjar vietnamita, molt divertit.
Notes
Divendres, 2 de maig de 2008
Ha Noi
Adeu a la meva camera de fotos. Be, mes ben dit a la camera del meu germanet Oriol, que no li fara cap gracia quan llegeixi aixo. Ja feia dies que pensava en canviar-la, m'encanta pero segons com, no surten be les fotos. Ja s'estava quedant desfasada i va caldre una "cucaracha" i el susto que em vaig pegar, per caure'm a terra i comenssar a fallar la tapa. No se si a Vietnam estan be de preu, pero ja en tinc una nova i tranquil Ori que te la deixare, je, je...
Dos nits vaig estar amb un angles i dos autralianes que vaig coneixer al bus, vam sortir de marxa, veure com el Barssa era incapas de fer un gol al Manchester, xulo perdre's pels seus carrers, veure el bullici dels mercats, els racons al voltant del llac Hoan Kiem, el llac de les tortugues. Despres hi ha el Mausoleum del Ho Chi Minh (pots veure al President de la Republica i fundador del Partit Comunista de Vietnam, 1946 fins a la seva mort al 1969), el Temple de la Literatura (la primera Universitat de Vietnam) i el Museu d'Etnologia que no vaig anar. Pots menjar molt be, car en els restaurant occidentals i mes be de preu en els petits restaurants vietnamites al carrer. El 30 d'abril celebraven el dia de la Lliberacio (Guerra amb els americans), i la Hang em va convidar a casa seva, on vaig sopar amb els seus veins tipic menjar vietnamita, molt divertit.
Notes
Divendres, 2 de maig de 2008
Ha Noi
Adeu a la meva camera de fotos. Be, mes ben dit a la camera del meu germanet Oriol, que no li fara cap gracia quan llegeixi aixo. Ja feia dies que pensava en canviar-la, m'encanta pero segons com, no surten be les fotos. Ja s'estava quedant desfasada i va caldre una "cucaracha" i el susto que em vaig pegar, per caure'm a terra i comenssar a fallar la tapa. No se si a Vietnam estan be de preu, pero ja en tinc una nova i tranquil Ori que te la deixare, je, je...
1 comentari:
Noi quina camera, ja he vist que fa les fotos precioses. Ara, aixo de deixar al germanet sense no se si em sembla b�.....
Publica un comentari a l'entrada