Es impossible comprar un bitllet de tren a l'estacio, totes les agencies els tenen reservats, fins i tot impossible pels vietnamites! No se... I va ser molt estrany tot plegat a l'estacio, vaig comprar un bitllet amb llitera, i es veu que no tenia lloc, els agents de viatge intentant sobornar als oficials del tren pq em deixessin passar, per dormir al llit del personal, super petit, on hi havia dormit algu i quan havia pagat per un llit super xulo i car! Estava super enfadat i no havia dormit gens... pero se'm va passar l'enfado sol veure els primers paissatges de Sapa, es una meravella, muntanyes i muntanyes plenes de vegetacio, camps enormes d'arros i vida local a primera fila.
M'hi vaig estar 3 dies, l'ultim va fer molt mal temps, pero les altres dos excursions pels poblats del costat molt xules. Sapa es molt turistic, encara no he pogut esbrinar d'on venen tantes noies joves venent souvenirs o fent de guia, parlen un angles millor que jo! Van vestides amb el vestit local i son una monada, jo em vaig enamorar de la Aha, que em seguia a tot arreu pq li compres algo i al final va ser ella la que em va regalar un munt de pulseres. Tot esta fet amb cert encant pero, pels poblats et trobes nens tambe jugant i segur que no hi son espontaneament, pero es agradable. I encara mes perdre's pels seus camps d'arros i passejar entre les seves cases. El primer dia vaig visitar el poble de Cat Cat i el segon acompanyat amb la moto del GH, els pobles de Lau Chai i Ta Van. La veritat es que durant aquest viatge he vist un munt de muntanyes i cada qual ben diferent i ben maca. Pero aixi com el temples si que me'n canso, de naturalesa i aquesta verdor mai.
1 comentari:
quina chulada Jordi! Quand temps estarás a Vietnam? demá mateix miro billets , no t´amoinis es broma, pero mes endevant ......
Veig que tot segueis bé.Anim i disfruta de aquets paisatjes tan maravillosos. Petons
Publica un comentari a l'entrada