Al ser una ciutat molt gran i recent arribat el fred que anuncia l'hivern a Sud Amèrica, vaig buscar algú que m'acollís a casa per sentir-me més acompanyat. Vaig tenir molta sort, la Paola i les seves germanes eren un encant. I juntament amb els seus amics, m'ho vaig passar molt bé. Un apartament molt acollidor a San Telmo, un dels barris antics i més locals de la ciutat. Buenos Aires em va recordar molt a Barcelona, per fi vaig poder caminar i caminar durant hores, ho preferia que agafar el metro (subte pels argentins). I era un plaer, anar observant i veure els diferents barris del centre de la ciutat, molt marcats i diferents els uns dels altres. Després està la resta de la Capital Federal, una urbe de 13 milions d'habitants, un munt de barris "colindants" i de ciutats, que juntament amb la província, conformen quasi el 50% de la població d'Argentina. El centre, lo que vaig conèixer jo... es bastant assequible, es pot caminar i es molt semblant a la ciutat comptal al meu parer. La resta, per mi desconeguda, deu ser ben pobra i també parlen d'un alt grau d'inseguretat.
Vaig fer una mica de tot, tenia ganes de veure un partit de futbol i vaig tenir mala sort que just aquell cap de setmana no n'hi havia, jugava la selecció. Per contra vaig poder veure a Messi amb la samarreta argentina. La gent molt forofa i un gran ambient a l'estadi de River Plate, La Monumental. Un altre dia vaig entrar a la Bombonera (estadi de Boca Juniors), quan vaig visitar el Caminito i el barri La Boca. Després el centre, on estan els edificis històrics com la Casa Rosada, a la Plaça de Mayo. El cementiri de la Recoleta, que era ben xulo per ser un cementiri o els barris de Palermo i Puerto Madero. Una ciutat on m'hi podría quedar a viure, on sembla que tinguis mil coses per fer. Amb la Paola poc turisme vaig fer, era més soparets amb els seus amics, anar al cine, si em descuido s'hi estava tant bé que m'hi estic un mes. En teoria m'esperava a que em fes un jersei de llana pel fred d'Ushuaia, que mona! Però anava molt lenta i vam quedar que me'l enviaria o ja pel fred de Barcelona. Va ser un plaer compartir aquells dies a Buenos Aires i realment em vaig sentir com a casa. Fa mandra fins i tot agafar la motxilla de nou i més tirar cap al sud on se que fa i farà molt de fred.
Notes
Dissabte, 20 de juny de 2009
Bus de Bahía Blanca a Puerto Madryn
Porto quasi 2 anys viatjant pel món i es el primer cop que perdo un bus!!! Les empanades de la mare de l'Alejandra estaven bonissimes i ens ha fet arribar tard, per sort estem a Argentina i com que em portaven amb cotxe, hem parat el bus ja quan sortia de la ciutat i m'han deixat pujar, menys mal... i quin encant de noies, l'Agostina i l'Alejandra, que la setmana que ve comencen el seu viatge per Itàlia i Espanya i sóc el seu primer "couch". M'han tractat com un rei, fins i tot em van venir a buscar a l'estació, em van convidar a un asado argentino bonissim i a la nit vam anar a un concert d'un tio bastant bo. Quina passada aquesta web (CouchSurfing), feia temps que no en feia i a Buenos Aires també va ser magnífic. La Paola va ser la millor anfitriona que podia trobar, fins i tot em va començar un jersei de llana pel fred d'Ushuaia, vam quedar que me'l enviaria ja que no anava massa ràpid, jeje... i les seves germanes i amigues eren encantadores, un quan viatja sol tant de temps troba a faltar les atencions de la família i els amics, però que curiós que amb una web com aquesta puguis arribar a sentir quasi la mateixa escalfor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada