Al Hostel vaig conèixer 2 japonesos, els qual vam anar plegats a veure les catarates. La veritat es que passades per aigua, pot ser per això em van decepcionar una mica. Sol vam fer la part argentina, la gent creua la frontera i va també a la part brasilera, diuen que una vista molt millor ja que ho veus de lluny amb perspectiva. Aquest dia no se com deuria ser, ja que la boira i la pressió de l'aigua no deixaven veure a més de 100 m. La part argentina et permet posar-te quasi a dins de la Garganta del Diablo, la veritat es que impressiona la força de l'aigua. I es l'únic lloc on realment em va impactar. La resta també està bé, paissatge bonic, alguns animalons... també fas un recorregut (a lo borreguero) a l'illa San Martín, per sobre de cascades menors... per mi inevitable comparar-les amb les que vaig veure a Etiòpia, Tis Isat o les catarates del Nil Blau. Allí el turisme no està tan desenvolupat es clar, i va ser molt més aventura visitar-les, t'has d'obrir camí per la selva i som els locals que et van guiant, molt més xulo descobrir-les que anar seguint un caminet amb tanques metàl·liques. Per sort estàvem quasi sols, amb la pluja i sent temporada baixa hi havia molt poca gent. Però això, suposo que amb el sol haguèssim apreciat molt més el paissatge i la força de l'aigua... realment és un lloc ben maco i per visitar, una altra de les meravelles del món suposo.
Puerto Iguazú
Entrada a les catarates
El trenet que ens apropava
Un far pel camí
Amb la Suzumi i el Nobu
Primeres cascades
De més a prop amb el Nobu
Pagant més et portaven fins a dins
Vista de lluny del començament de la Garganta,a l'esquerra la part brasilera
Travessant a l'illa San Martín
Des del mirador de l'illa
Amb els japonesos
Pujant al nivell superior de les cascades
Konnichiha!!
Ben a prop
Camí de la Garganta del Diablo
Paissatge pel caminet
La Suzumi al darrera
Arribant...
Forta la pressió de l'aigua
I ben alt també...
Impactava veure tanta força
Foto oficial
Més aigua
Mirant cap al costat brasiler
Tots plegatsDesprés abans d'arribar a Buenos Aires, vaig parar a Rosario, diuen que la segona ciutat d'Argentina, tot i que no en quant a població. També es el destí de molts portenyos (locals de la capital) els caps de setmana, però es una ciutat per disfrutar-la millor a l'estiu, amb molta activitat a la vora del riu. De fet, la gent em preguntava com es que has parat a Rosario? I jo els hi deia que no se, pensava que era important i almenys es la ciutat on va nèixer Messi, no?
Per visitar no té practicament res, també és on va nèixer el Che i pots visitar la seva casa. Després l'únic el Monument Nacional a la Bandera, ja que aquí es va originar l'albiceleste. El monument es enorme i també hi han records a la guerra de les Malvines. Feia bastant fred però amb el sol era agradable passejar pels seus carrers, molta activitat de botigues i unes noies maquíssimes, em van dir que les més maques d'Argentina, i m'ho crec... al hostel per casualitat em vaig tornar a trobar al Julien, amb el qual vaig anar amb bus cap a Buenos Aires, la gran capital.
El passeig a la vora de riu, de bon matí
Altres racons del riu
Parc a la vora del monument
Monument a la bandera
Amb moltes banderes, es clar
A dins de l'edifici
Referència a les Malvines
Carrers comercials
Els taxis semblants als de Barna
La primera casa del Che Guevara
Vespre a Rosario
I el monument de nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada