Primera foto a Cuba, prop de l'aeroport
La Libreta!
La Mariela i la Lorena jugant
Roba estesa
Elles posant
Volien menjar-se el pastís abans del cumple!
Amb una altra filla del Michael
La protagonista del dia
Tots junts
Foto oficial
Jugant amb l'àvia al joc de les cadires
Els hi encantàven les fotos
Ja menjant el pastís
Cues al barri
El Michael fent peses
Donant de menjar a la Lorena
Fent-nos fotos esperant la Mariela
Quan va arribar del Círculo
Primers carreres de La Habana
El Capitolio
Nens jugant a l'avinguda del Padron
El Malecon amb la mar ben brava
Pintades a les parets
Sempre més fans del Barça!
Els típics cotxes dels anys 50...
Més pintades
Plaça de la Catedral
La Bodeguita del Medio
Jo dins del taxi a Viñales, un cotxe ben antic
Amb les europees
L'home de la casa particular, fent puros
Una excursió per Viñales
La Marie i la Line, les danenes
Caminant per la zona
Des de dalt d'una de les muntanyes
Les muntanyes al fons
Paissatge ben rural
El poble de Viñales
Jugant a "pelota"
Una altra excursio per veure les vistes
Vista des de dalt
Menys palmeres, pero ben xulo
Donava gust simplement contemplar
Les tres juntetes
Una més
Pinar del Rio
Una de les esglesiesNotes
Divendres, 14 de novembre de 2008
Casa l’Estrellita, La Habana
Primer dia a Cuba i he d’escriure tot i el cansament i les ganes d’anar a dormir. Un dia dur i on en poques hores he captat a quin país acabo d’aterrar. M’han perdut la motxilla gran i després d’un munt d’hores a l’aeroport, he arribat al barri de la Víbora amb la guagua! De camí et dones compte com serà tot plegat, la gent, el transport públic, etc... intueixo que molt macos, no em miren com un bitxo raro, lo qual vol dir que podria passar com a cubano? No m’accepten el meu bitllet de 3 pesos convertibles i em conviden 2 cops a la guagua, que majos. A la parada un guarda m’explica la seva vida a Espanya treballant en ports i vaixells, arribo a una Casa particular que m’havien aconsellat i el Carlos (l’amo) no hi era. Truco a l’Estrellita (una familia que tb m’havien convidat a casa seva) i em diuen que vagi cap alla, em recullen a la parada amb el seu marit, em presenten la seva familia, ja amb pocs minuts em dono compte de tot, discutint amb els veins sobre el menjar que et correspont per la llibreta, ja he vist la famosa “Libreta”!!! Hem donen de sopar, el típic moros i cristians (arros amb frijoles) i un troç de pollastre, esta bonissim (no he menjat res en tot el dia) i m’enamoro de la Mariela, la seva filla de 4 anys. També hi viuen la seva mare i la seva germana petita amb la seva filla també. M’han rebut que encara estic flipant! Content de veure de primera mà com es una familia cubana, content pq si així és el primer dia, com seran els següents? Cuba, s’havia de venir...
Tota la familia juntaCasa l’Estrellita i el Michael, La Habana
Pel matí hem anat de compres, hem parlat de que si els ajudo amb la compra de convertibles, el tracte per deixar-me dormir a casa seva. D’aquí una mica tot... de fet, pel preu que pagues a una Casa particular (hostal a Cuba), doncs els hi pagaré a ells, ni car ni barat. Sobretot pq veig de primera mà com se les han de veure per sortir endavant i no passar gana. A tots els llocs cues, la frase “quién es el último?”, la més escoltada. Els preus en CUCs bastant cars, sobretot per ells quan se dels seus sous en moneda nacional. Aqui es el primer que es veu, com se les arreglen per tenir CUCs i poder sobreviure, cotxes que fan de taxis, negocis a l’esquena del govern... esà a la majoria de les converses que et trobes pel carrer, al bus... cobren una misèria i jo em pensava que els CUCs eren sol pels estrangers! Si menjen el que diu la “Libreta” sol tenen arros i 4 trossos de pollatre, vull dir que se les monten per tenir CUCs (1 peso convertible = 25 pesos nacionals) i poder comprar més menjar i variat. Diguin el que diguin... Cuba funciona malament crec, ho podria ratificar en 2 dies que estic aqui. Tampoc hi ha un amor platonic pel Fidel com em podia pensar, sinó una sumissió a la por d’anar en contra, i la gent sobreviu dels diners que la gent envia des de fora! Negocis ilegals que tampoc donen per fer meravelles i on una “jinetera” (prostituta) guanya més que un metge! L’educació es gratuïta pero si un metge es mor de gana? O la sanitat que no es ben be gratuïta, ja que si no li portes un regalet al metge ni mai! Es fort com en 2 dies pots veure tant d’aprop tot el que es diu de Cuba, avui fins i tot al bus, quan tornava de recollir la motxilla de l’aeroport, ja l’han trobat, uns parlaven d’aquells que havien anat a Miami amb balsa!!! Sembla que estigui a la pel·lícula Habana Blues, la gent utilitzant el telèfon del veï, dutxant-se a casa seva... entre mig també hem celebrat l’aniversari de la Mariela, 4 globos, un pastís... xulo pero alhora trist. Segon dia, encara estic flipant...
Carrer de casa l'Estrellita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada