dimarts, de juliol 22, 2008

Xina - Wuyuan

Despres d'una gran ciutat com Shanghai, tenia ganes de descobrir poblets mes petits. Evidentment a Xina "descobrir" es ben dificil, pq els turistes xinos estan per tot arreu. Pero em vaig enamorar dels poblets al voltant de Wuyuan. Xiao Likeng i Xiao Qi, son els que vaig veure, pero n'hi ha uns quants mes en aquesta zona, tots amb les seves particulars cases blanques i amb teulat fosc. Poblets de 500 hab. i on si et quedes a dormir, perds de vista els grups de xinos amb banderetes... fa molt de temps eren pobles importants de la provincia, on hi residien fins i tot emperadors, d'aqui el seu estil propi. De veritat, que escoltant musica xinesa amb l'iPod semblava que estiguessis al segle passat! Cada carrer tenia el seu encant, la gent molt simpatica, dormies en una casa antiga i simplement passejar era un plaer, tambe fer Tai Chi pels matins i al vespre. Van ser 3 dies de relax i purificacio, on m'hi hagues passat tota una setmana! Fins ara, podria dir que es el meu segon lloc prefertit a Xina, sempre despres de Yangshuo.

Xiao Likeng

Super tranquilet

Carrers encantadors

Una porta del poble

Nens i nenes pel poble

Roba estesa

Una de les moltes cases

Enmig del camp

Jo des de dalt

El meu Hostal

I la vista des de dalt

Aqui feia Tai Chi cada mati

Era com si el temps no passes...

Petit pero amb mil racons

Un petit rierol entre mig

Segons l'hora canviava de color

L'entrada del poble

Detalls (en xines, es clar)

Una de les portes importants

Les noies estudiant angles

I els nois...

El poble de Xiao Qi

No em va agradar tant...

Pero similars els carrers

Una casa per dins

Mes detalls

A la sortida del poble

Jo a l'Hostal

La filla de la Mestresa amb la seva amiga

Eren un terremoto!

I una monada...

El col.legi del poble

Mes detalls d'una casa

El poble al vespre

Una cuina oberta al carrer

Per la nit

Adeu Xiao Likeng

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jordiiii, sóc la nu,l cosineta poc connectada. Però ves per on, avui he anat a la biblio per enviar uns emails i m'he posat al dia del teu blog. Aquestes últimes fotos són tremendes. Quina pau. Molts petonicus
nu