diumenge, de juliol 27, 2008

Xina - Dehang i Fenghuang

Un altre poblet tranquilet... d'aquests que a les 20h costa trobar algun lloc obert per menjar, que la gent ja dorm i el poble es a les fosques aviat per la nit. Dehang es troba en mig de maques muntanyes i camps d'arros, hi han petites excursions a dalt de la muntanya, per veure unes cascades... es forssa agradable. Tot i que no m'ha captivat com Xiao Likeng, esta ple de turistes xinesos i botiguetes amb souvenirs, i s'organitzen espectacles per veure com era la vida tradicional. Tot i aixo es respira un aire de naturaleza i pots veure com viu la gent a Xina en petits pobles. Dos nits tranquiles, esquivant la pluja per fer alguna excursio i provant tipic menjar de la zona.

Arribant a Dehang

El poblet

Carrers entre muntanyes

Basquet xines!

Menjars particulars

Caminet cap a les cascades

Molt maco!

La cascada normaleta...

Barques de bamboo

Una becaina...

Pontets per creuar a l'altra banda

Boira al vespre

Una filadora

Una guia esperant...

Entrant a l'anfiteatre

Vora un petit temple

Dues xinetes

Tocant els tambors

Ball tradicional

Mes ball

Amb els vestits de l'epoca

Musica

I arts marcials

Una nena buscant ampolles de plastic

Un home fent viatges a munt i avall

Nens cassant bulianes!

Una dona al balco

Guies a Dehang

Despres cap Fenghuang, encara mes turistic i ple de "tenderetes" amb souvenirs. Ja es mes una ciutat, pero es molt maca, la part antiga vora el riu es xulissima, i el bullici de gent (pot ser despres de poblets petits) es fa fins i tot agradable. Per la nit es multipliquen! Menjar pel carrer... lo millor! Passejar pels seus carrers forssa entretingut. Buscant habitacio barata vaig coneixer una anglesa i erem dels pocs "lao wai" del poble, dos dies de relax i turisme xino-pinturesc i cap a Shenzhen, els meus ultims dies a Xina!

Fenghuang, amb la seva Pagoda

Cases amb estil propi a la vora del riu

Racons ben macos

Carrers "adoquinats"

I ben estrets

Dos pontets peatonals

Era divertit creuar-los, a veure qui cau!

Els hi encanta disfressar-se per fer fotos

Menjant a la vora del riu

El Jordi i la Noemi

Preparant un dols tipicament xines

Per la nit encenent espelmes

I deixant-les perdre's al riu

Turistic pero maco...

Una petita venedora

Les paradetes musulmanes, les millors!

Nyami!!!

Mes racons del poble

I per la nit

Notes

22 de juliol de 2008
Estacio de trens de Changsha

Acabava de dir-li a una noia que he conegut al tren que aquest cop tinc molt mala sort amb els trens xinesos, no compro els bitllets amb antel.lacio i em toca pagar per un "soft sleeper", per un tren rapid o faig mes volta que un tonto! Per arribar a Dehang fare no se quantes hores seguides (4h bus + 5h de fast train + 9h tren de nit + 3h espera per comprar bitllet a Shenzhen + 4h tren + 1h bus), pq despres diguin que be que s'ho monta el Jordi fent una volta al mon!!! A part no se que passa amb Xina, jo crec que s'han multiplicat aquests mesos, o que son vacances escolars... lo que si que son, molt cars els bitllets de tren! Avui estava preparat per lo pitjor i com era d'esperar no hi havia bitllets per HuaiHua. Be, n'havia aconseguit un sense ni seient ("stand" em deia... 9h i de matinada). Estava al hall, enmig de 2000 xinos (no exagero) i he reculat, ja no tinc edat per dormir al terra d'un tren i barallar-me amb xinos per trobar un forat! He volgut buscar un hotel barat per aqui, abans he passat per la "Ticket office" a preguntar si n'hi havia per dema, sol seient! Pero per art de magia un tio que feia reventa o que intentava col.locar bitllets perduts, m'ha ensenyat un "hard sleeper" a on volia anar! Ha estat com un miracle!! No em cobrava de mes i m'he retingut a donar-li un peto, quina sort! De vegades la sort acompanya o simplement que Sant Antoni s'estima molt a la meva Yaya!

El tren rapid

A 200 Km/h

Un dels molts Halls que em toca esperar

L'estacio de Changsha

4 comentaris:

Anònim ha dit...

i lo bonic que és esperar i esparar per agafar trens, busos, taxis... que et portin qui sap on... jo és lo que m'agrada més de viatjar, esperar i espera, badar, guitar...no hi hA TEmps per més, és l'única espera que només has d'esperar i per tant pots gaudir de l'espera. Aquí, quan treballes i portes la vida habitual, esperar és un contratemps; ja que arribes tard als puestus i tot són malrotloos..., però viatjant, NO. p`qe no existeix el temps i per tant no existeix el fer tard!!! M'ENCANTA ESPERAR MENTRE VIATJO

HELENA

david ha dit...

Si es per anar als llocs que estas anant (joder quines fotos!), a mi tampoc em faria res esperar...

Horrible estar tancat en una oficina fregit de calor a l'agost, disfressat absurdament amb un "traje", i obrir la teva web... Quina sensació més forta d'estar desperdiciant el temps...

Disfruta.

Anònim ha dit...

quines fotos mes maques, no em puc conectar sovint, avui he tingut sort, demá altre volta al poble ( no tan especial com els que estás tu) i fins tres setmanes no tornaré a poder disfrutar de les teves notes , pero estic informada. Ara cap on? Mercedes

Dani ha dit...

Collons Jordi, quins poblets mes guapos q estas trobant. Crec q ja toca tornar a Xina, potser l´any q vé li foto canya al xinés i em planto un altre cop allà. De moment en 1 setmana m´en vaig a Nepal fins principis de setembre, en ple monssó pero es igual !

zaijian wo de pengyou !