dijous, de març 06, 2008

Tailàndia - Sangkhlaburi

Sabia que per carregar piles tenia que viatjar... agafar la motxilla i sortir d'aquesta urbe de quasi 10 milions d'habitants. Entre ells uns quants mes de turistes com jo, que sol cal allunyar-se una mica de la zona turista, per perdre'ls de vista. Vaig fer la ruta oest cap a la frontera amb Myanmar, anomenat el pas de les 3 Pagodes. Primer un tren cap a Kanchanaburi, en teoria pq la vista era molt millor que des del bus, pero pots contar. Poblet bastant maco pero molt turista, es on hi ha el pont sobre el riu Kwai, que es va fer construir pels japonesos, per tal d'unir Tailandia amb Birmania, a costa de milers de presoners i victimes, durant la segona Guerra Mundial. Tot i un pel turista, el pont, juntament amb el cementiri i monuments conmemoratius, fan de Kanchanaburi un lloc historic i agradable.

Pel mati un bus cap al Parc Nacional d'Erawan, molt xulo! Un conjunt de cascades i llacs on t'hi podies banyar, crec que el meu primer bany des de Russia! Els peixos et llepaven pero molt tranquil, entre mig de la selva t'anaves trobant les diferents cascades, hi havien 7 nivells. Vaig fer el recorregut amb 3 tailandesos, que tambe acampaven amb tenda de campanya i feien nit al parc. L'experiencia de dormir al mig del parc (tot i que bastant malament, je, je...), va estar xula! L'endema em va donar temps de fer algun altre banyet i despres cap a Thong Pha Phum, un poble sense mes pero per fer mes curt el viatge i veure algunes petites muntanyes karstiques, va estar genial. Sobretot pq aqui si que era l'unic occidental, la gent et mirava i era dificil entendre's amb angles. Tot i aixo, vaig aconseguir un sopar ben bo, un bon plat de cloisses i algo que no se lo que era pero molt bo! Despres cap a Sangkhlaburi, el poblet amb el pont de fusta que volia veure. De lo tranquilet i xulo que era m'hi vaig quedar una nit mes! El pont destartalat pero encantador, lo millor tirar-se a l'aigua des de dalt amb els nens. Banyar-se a la vora de l'hotel, amb aigua calenteta que et deixava com nou... alguna excursio amb bici per arribar-me quasi a la frontera amb Myanmar, poblets d'etnia Mon i cuina burma. La veritat es que es un lloc idilic per pasar uns dies de vacances, per meditar, per estar amb la novia que no tinc, per passejar amb musiqueta, aixo si...

Despres un viatge llarg cap a Bangkok de nou, altre cop al bullici de Khao San Rd. Pero amb aquesta petita excursio, doncs un s'ho pren amb moltes mes ganes, a veure que tal.

El GuestHouse de Kanchanaburi

El pont sobre el riu Kwai

Jo caminant sobre ell

Per dins

A la vora del riu

El poble

El cementiri

Ja cap a Erawan

L'entrada al Parc

Acampada a la vora del riu

Els meus amics tailandesos

Explorant el parc

Abans de banyar-nos!

Un dels 7 nivells

Foto asiatica amb la Nu

Aqui no em vaig banyar...

Aqui si!

L'aigua molt agradable

Seguint el caminet...

Thai friends

Mes aigua...

El Jordi banyant-se, que blanquet!

Fresquet despres de l'aigua...

Mes racons del parc

Thong Pha Phum

Cap a la Pagoda

Sol al pont

El riu

Un temple pel cami

Abans de pujar

Un Buda del temple

Vista des de dalt

El poblet al vespre...

Un monjo baixant del bus

Un Buda enorme per la carretera

Sangkhlaburi

Una nena fent la migdiada

Al GuestHouse

La Pagoda de fons

I el pont de fusta

Comenssant a creuar-lo

Vistes al poble

Nens banyant-se

Mes pont

I amb el Jordi

Per l'altre costat

Nens a la sortida de l'escola

I nenes...

Les mes petites tambe

Els guardes de la Pagoda

Mes nens banyant-se

Tothom amb moto pel poble

Un altre dia al pont

Nens i nenes pel pont

Quan es tiraven de dalt de tot!

Casetes flotants

Jugant a Takraw

El meu hotelet

A la vora del riu, per banyar-se

Una Buda estirat

I uns quants monjos fent el mateix

La frontera amb Myanmar


Notes

Dissabte, 1 de marc de 2008
Erawan National Park

No hi ha res com agafar un autobus i perdre's en algun indret. Prop de Kanchanaburi, anant cap a la frontera amb Birmania, hi ha un dels Parcs Nacionals mes visitats de Tailandia, amb cascades i petits llacs on banyar-se... la majoria dels turistes son tailandesos i quedar-se a dormir per aqui, doncs no n'he vist cap de blanc! Recordo haver dormit en tenda de campanya quan era petit, sera guai fer-ho en mig d'aquest prc i d'aquesta tranquilitat. Em sento millor... disfrutant de la meva soledat buscada i no d'aquella no dessitjada. He acampat pero, al costat d'un grup de tailandesos. Amb els quals hem visitat el parc i hem fet un munt de fotos, son molt curiosos i em volen ajudar tota l'estona, s'extranyen de veure'm sol... i tot i no parlar massa angles i jo gens de tailandes, algo ens entenem.

Vaig dormir fatal per aixo!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Jordi
Veo que la cosa sigue bien.Que sigas dusfrutando. Un abrazo,
Alberto