M'hi haure estat unes 3 setmanes a Bangkok. La primera deambulant pels carrers totalment fora de lloc, el contrast amb la India va ser massa fort i com deia, aixo de viatjar 6 mesos deu passar factura. Entre mig vaig anar a Sangkhlaburi, el qual em va anar molt be per tornar a agafar piles i reprendre el meu viatge. Tambe uns dies amb el David i la Silvia, aixo si que m'ha donat energia renovable! Retrobar-me amb el meu amic de tota la vida, poder posar-nos al dia i pasar uns dies junts visitant Bangkok. Veient els monuments... pot ser perdia una mica d'energia, la Silvia es incansable, je, je... pero aixi vaig veure tot el que tocava pq al principi res. Tambe uns dies en un Hotel de luxe, amb piscineta, on et canviaven els llenssols cada dia, je, je... molt guai!
Despres entre esperar-los a ells, la pajara dels primers dies, planejar el meu viatge pel pais i com anar a la frontera per agafar mes dies de visat i unes quantes festes per la nit... doncs al final deu ni do els dies! Tot i que Bangkok es una ciutat per viure-hi! Es agradable passejar-hi pels seus parcs, facil de moure's, la gent super simpatica, gens pesada, modernitat i racons autentics, es menja super be i barato. Facil fer amics i estar entretingut, vaja!
Despres entre esperar-los a ells, la pajara dels primers dies, planejar el meu viatge pel pais i com anar a la frontera per agafar mes dies de visat i unes quantes festes per la nit... doncs al final deu ni do els dies! Tot i que Bangkok es una ciutat per viure-hi! Es agradable passejar-hi pels seus parcs, facil de moure's, la gent super simpatica, gens pesada, modernitat i racons autentics, es menja super be i barato. Facil fer amics i estar entretingut, vaja!
Wat Ratchanadda
Notes
Dilluns, 18 de febrer de 2008
Aeroport de Bombai
No m'agraden els avions, odio els aeroports! Amb lo be que s'esta en un bus ple de gent o en un tren fantasmagoric... encara no he sofert el mal d'oida quan enlairem, pero ja he passat por dient-me que he estat a la India de forma ilegal! Ja vaig anar a l'oficina d'inmigracio per saber si tot era correcte, pq quan vaig entrar amb el Xesco pel Nepal, no ens van sellar l'entrada. I he tingut que dir que havia fet voluntariat i bla, bla, bla... pq em deixessin passar. M'he acollonit... despres pq soc un capullo i no estic acostumat a viatjar en avio, doncs he posat la navalla suissa a la bossa de ma i ja esta! Mes jaleo amb els policies, que amb la meva cara de bon nen, ja podrien ser menys escandalosos. En teoria la recupero a l'aterrar... i en teoria fins a Nova Zelanda no torno a agafar cap avio, ufffffffff!
Dimarts, 19 de febrer de 2008
Hostel a Khao San Rd
No se si ho fa que no he dormit gens a l'avio, pero l'aterrissada a Bangkok ha estat menys agradable del que em pensava. He deambulat pels carrers sense mes, preguntant-me que collons feia aqui, rodejat de guiris i tailandeses que semblaven d'un altre planeta. Evidentment el contrast amb la India algo hi deu fer, pero les ganes de marxa i coneixer gent s'han esfumat com si res! Amb aquest soroll no crec que dormi altre cop, pero son les 21h i la meva primera nit de marxa a Bangkok me la passare llegint un llibre, que guai!
Diumenge, 24 de febrer de 2008
Santichaiprakan Park
No he passat massa be els primers dies a Bangkok. Massa contrast amb la India i pot ser aixo de viatjar 6 mesos sol deu passar factura. Curios que em passi aqui, ciutat de festa i ple de gent per coneixer, quan en tenia moltes ganes des de Bombai. Pot ser jo no soc aixi, se que el meu habitat no es aquest, pero sol per aqui tampoc es que m'hi trobi a gust. Per sort he trobat un petit oasis en mig de la bogeria de Khao San Rd (zona de guiris i motxileros), un petit parc on cada dia i fan una cosa o altra, concertillos, activitats... i un grupet com jo que es refugia aqui fent malabars. He flipat de lo que saben fer amb les cariocas, amb angles es diuen Poi. Cada dia intento aprendre algun moviment nou, soc un patata pero m'hi trobo be, sort d'aixo. En pic agafi forces anire a veure els voltants de Bangkok, el dia 9 he d'estar altre cop aqui, que venen el David i la Silvia, tinc ganes de veure'ls.
Dijous, 13 de marc de 2008
Al GuestHouse de nou
Que guai que es aixo de tenir uns amics que et convidin al seu Hotel de luxe! M'ha fet molta il.lusio que el David i la Silvia em vinguessin a veure a Bangkok. Hem passat uns dies d'allo mes be, on he pogut veure totes les atraccions de d'aquesta gran ciutat (abans no havia vist quasi res), i ha estat com tornar a casa per uns dies, tenir les converses de sempre (en catala, es clar!), posar-me al dia de Lleida, poder-li contar totes les coses que he viscut en aquest viatge, etc... de passada disfrutar de les ventatges d'un hotel xulo, ja no tinc tan clar que aixo dels Youth Hostels es millor! I quan torni a Lleida haure de conividar-los a tots els sopars que m'han convidat per aqui, moltes gracies! Per tot i per passar part de les vostres vacances al meu costat.
1 comentari:
El plaer ha estat nostre, Jordi!! Com li deia avui a la teva mare sortir al teu blog es com sortir a la tele! Ja hem tingut el nostre moment de fama... Ara en serio, a la Silvia i a mi ens ha fet una il.lusió tremenda poder compartir un bocinet de la teva aventura, ja ho saps. El pitjor, que va passar massa rapid i es va fer massa curt...
Silvia&David.
Publica un comentari a l'entrada