divendres, d’octubre 19, 2007

Xina - Guilin i Dazhai

Guilin es la porta de Yangshuo, el desti preferit de molts motxileros a Xina, i des del dia que vaig veure una foto al Magazine de La Vanguardia el meu tambe. El vasc, un alemany i un suis que varem coneixer al Hostel, hi van anar el dimarts, jo m'espero al cap de setmana, he quedat amb la Yulan per anar-hi. Mentre passem dos dies de relax a Guilin, no hi massa per veure un parell de muntanyes d'aquestes tan curioses, algun llac... mentre me'n vaig amb el Xabier a veure els tipics camps d'arros, una excurcio de dos nits en un poble mes petit que el Palau d'Anglesola, per fi lluny de la civilitzacio a Xina! Rodejat de muntanyes amb forma d'arros, unes dones amb el cabell llarguissim el duen recollit i has de pagar per veure'l. Menge'm l'arros mes bo de Xina i passem un fred que pela en una habitacio de fusta es com estar als pirineus pero sense llar de foc!

Els camps d'arros no son pas espectaculars, ja sabiem que no era la millor epoca per veure'ls, a la primavera prenen un color verd espectacular i amb neu no deu estar gens malament. Pero les dues excurcions entre les muntanyes, amunt i avall, de Dazhai a Ping'an, informant-nos de com es recull l'arros a Xina (a Catalunya ni idea!) i mesclant-nos entre la gent de la zona... va estar guai.

A Guilin ens acomiadem amb el vasc, ha estat un plaer tenir una parella de viatge que parla xines, el proper dilluns torna a Bilbao despres de 8 mesos a Shangai. Podra menjar tots els pintxos que vulgui! Com a despedida compartim un paquet de pernil que tenia, jo compro el pa i els tomaquets.

Guilin, a la vora del riu Li

Les dues Pagodes

Gent gran jugant al domino xines

El riu Li

Les Pagodes de nit

I jo fent de Son Goku

El poble de Dazhai

Dones recollint arros

L'anaven agrupant en munts

El deixaven secar si calia

I anaven omplint les caixes...

Camps d'arros a dalt de a muntanya

Des del cim

Tot i no ser temporada, era maco!

Com sempre, varem coneixer unes xinetes

La petita era molt mona

Jo possant... mai se quina cara posar!

Fent el ruc amb les xines

Fins i tot vam entrar a la seva habitacio!

Pero res de res... la cara de la derrota!

Al dia seguent, mes camps d'arros

Asecant el pebrot i l'arros

Seguint la ruta...

Un gosset pel cami

El caminet

Una excurcio xula!

2 comentaris:

Remei ha dit...

Com m'han agradat aquests camps d'arròs !!!
Les catarates també, però amb el Napapjiri semblava que et veia a Etiòpia.....
Envia aviat Yangshou ..... volem veure la estrella dels motxileros de la Xina.
Ara voldria ser el Xesco!

Anònim ha dit...

Hola Jordi
Lo que mas me gustan por ahora son las chinas, que monada... Disfruta en Nepal tigre!!
Un abrazo molt fort
Alberto