Xina - Chengdu

He passat 4 dies a Chengdu, al final divendres ja em donaven el nou visat de Xina (extensio d'un mes mes). Els primers dies va fer molt mal temps, pluja suau pero tot el dia. Aixi que fins dijous no vaig voler anar a veure els Pandes. L'excurcio va ser xula, gens dificil segons la gent, agafant els autobusos locals i plantant-me a primera hora del mati. Vaig intentar contactar amb la Guo Hongmei, la noia que havia parlat per Internet sobre el tema voluntariat, pero encara no havia arribat. Aixi que una guia molt simpatica em va voler acompanyar a veure el centre. El primer panda que vaig veure es deia Cobi! El nom li van posar en honor a Joan Antoni Samaranch. El centre era xulo, mes petit del que em pensava i amb menys pandes del que deien pero, hi havia l'edifici amb l'infermeria, on estavem els pandes baby, amb les seves mares (ho podies veure per les pantalles) i despres altres zones amb pandes joves (middle school) i pandes adults. El tipic museu, sala de cine per veure el video explicatiu, etc. A l'acabar vaig tornar a provar amb la Gou Hongmei, em va rebre molt amablement, varem parlar de les possibilitats de voluntariat, els seu programa turistic de voluntariat (fan pagar 600 Yuans per dia per ser voluntari!!!!) i em va presentar a la Sara, una americana coordinadora del projecte d'educacio del centre. Despres vaig repetir la ruta dels pandes amb ella, entre la guia i la Gou ja soc un expert amb Pandes!

Els altres dies, esquivant la pluja, vaig anar a veure la ciutat de Chengdu, es famosa per la seva cuina super picant i peculiarment per les noies, que diuen que son mes baixetes pero molt guapes (jo la veritat es que a tot arreu les trobo monissimes!), les anomenen les noies picants. Ho vaig corroborar amb la Xiao Xiao, un dia que vaig anar a sopar amb ella i el seu novio alemany. Em van agradar molt els parcs de Chengdu, la ciutat a part d'aixo no te res d'especial. Les dos ultimes nits vaig dormir a casa de la Yujiao, que em va tractar com un rei! Un dia sopant a casa seva i l'altre em va convidar al menjar tipic menjar de Chengdu (Hot Pot), el meu era "not spicy" pero deu ni do! I ara el proper desti Anshun, on hi han les catarates de Huanggoshu, he tingut que canviar els plans pq el tema Tibet esta complicat, diuen que fins al 24 d'octubre sol s'hi pot anar amb avio, i per lo vist la ruta Lhasa-Kathmandu tampoc es facil. He conegut gent que se'n va cap al Tibet amb tren i sense permis, a veure si em diuen com ha anat i si han pogut arribar a Lhasa sense problemes, pq despres vaig jo.

Els carrers de Chengdu

Un mercat

En Mao a la plassa central

Carrers de Chengdu, esquivant la pluja

El parc del poble

Amb la pluja i tard, semblava un parc abandonat

I amb la meva musica, un plaer

Era curios cada raco

Un pont, a la sortida delparc

Un altre parc, tambe molt xulo

Aqui ja feia mes bon temps

Et trobaves gent fent Tai Txi

I era facil fer un Te amb una xina

L'entrada del Panda Center

El tresor de Xina

Es passen hores i hores sense fer res

Mengen i dormen

Jo en vull un!!!

La Guo Hongmei

Menjant eren molt divertits

Poques vegades els vaig veure caminar

Tambe hi havien Pandes Rojos

Aquest era en Cobi, estava vellet...

Els hi encanta el Bamboo

Sopant Hot Pot amb la Yujiao

Unes noies amb uniforme

Carrers de Chengdu

Notes

Divendres, 12 d'octubre de 2007
Tren de Chengdu a Anshun

M'encanten aquests trens! El que hauria de ser un suplici i gens de ganes de pujar-hi, la veritat es ho faig amb molta alegria. Tens temps per llegir, escriure, informar-te del nou desti, de vegades n'hi aixo, perque la curiositat dels xinos per trobar un occidental al tren et supera... descanses una mica a la teva llitera, quan es comenssa a fer fosc et prepares els teus nooddles amb aigua calenta, nyami! Una estona mes i a dormir... l'endema ja et despertes arribant a la nova ciutat, quina diferencia amb el tren de Lleida a Barcelona! I aquest durara 17 hores...

Comensso a veure els paissatges Karstics