Et trobes bastanta gent vivint al carrer, encongit et quedes al veure el munt de nens i nenes pidolant amb les seves cares brutes. Realment seria el territori xines mes pobre que he vist. Per la nit et trobes families senceres, carregats a lo bestia i caminant ves a saber a on. Durant el dia alguna ocupacio deuen tenir, molts tibetans viuen a les afores de Lhasa, son pastors d'ovelles, cavalls i Yaks, un dels patrimonis del Tibet. Aqui el mes tipic es menjar carn de Yak, la vaig provar i no estava malament.
Tot i la meva visio negativa dels valor tibetans i la seva cultura, evidentment no deu ser tot aixi, s'enorgulleixen de mantenir el budisme i la seva cultura, davant la invasio cultural xinesa. Impressiona veure com resen davant dels seus temples, el Barkhor es una mena de peregrinatge al voltant del temple de Jokhang, sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Molts dels tibetans a Lhasa son visitants d'altres parts del pais, i posa la pell de gallina veure com es restreguen per terra a l'hora de resar. Alguns tambe fan la ruta per altres llocs sagrats de Lhasa, fent quilometres arrossegant-se per terra. Passant pel Norbulingka, antigua residencia d'estiu del Dalai Lama, fins al Palau de Potala, antigua seu del govern tibeta i una de les meravelles d'asia. Es maquissim i es un plaer poder-lo veure a totes hores.
Cal dir tambe que aixo de l'altura no es cap tonteria. Lhasa es troba a uns 3.700 metres per sobre del nivell del mar i cap de les 3 nits que he dormit aqui ho he fet mes de 4/5 hores. Els primers dies les cames em feien figa i aixo que no havia caminat gens! Els llavis els tinc super tallats i no m'ha tocat el sol, es degut a l'altura i el clima sec. Ara entenc pq moltes noies porten una petita mascara a la cara. I em vaig trobar uns espanyols que venien del Camp Base de l'Everest i un parell van patir mal d'altura, van dir que quasi es morien! Tot i aixo, em sento fort i crec que aquests 3 dies m'han servit per aclimatar-me a l'altura i comenssar la meva ruta cap a Nepal.
Temple de Jokhang, comenssar el peregrinatge
Les primeres dones tibetanes que vaig veure
Resant devotament a terra
El peregrinatge, al voltant ple de souvenirs!
Monjos pels carrers
El Palau de Potala
Fent fotos amb uns xinesos
El Potala des del terrat del meu Hostel
Restregant-se pels carrers (resant)
El Potala des de darrere
Uns tibetans en un parc
El parc
Monjos pel carrers de botigues, curios!
Arquitectura tibetana
Raconets de Lhasa
Una nena i el seu gat
Nens del carrerNotes
Dijous, 24 d'octubre de 2007
Tren de Chengdu a Tibet
I'm exciting! Estic en un tren que transcorre per 4000/5000 metres d'altura i a punt d'entrar en el pais ocupat del Tibet. Pero per afegir-hi mes misteri a l'assumpte... resulta que hi he pujat sense el permis necessari per estrangers. A partir dunes protestes a l'India crec, hi ha una mena de conferencia sobre el tema a Xina i el Tibet es troba tancat. M'he d'esperar fins a l'1 de novembre si hi vull anar reglaentat pero com que se d'alguns que hi han anat sense permis aquesta tarda m'he aventurat a comprar el bitllet sense el permis. No se que passara... de moment encara estic al tren en marxa i ja m'han preguntat per la invitacio, hi ha dos canadencs mes al vago, un ab permis i l'altre sense. A veure que passa...
Divendres, 26 d'octubre de 2007
Encara al tren de Chengdu a Tibet
De moment encara estic al tren, cap problema. Ja estem al Tibet espectacular el canvi de paissatge super xulo ahir per la nit ab lluna plena escoltar musica amb una xineta mentre veiem les primeres muntanyes nevades... em queden solament 5 hores per arribar a Lhasa, a veure si hi ha sort i podem baixar del tren sense mes. Per si de cas ja 'he preparat els pantalons llargs, a dins fa molta calor pero fora hi ha neu per tot arreu!
L'Express tibeta-xines
El paissatge desertic del Tibet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada