La noia russa que m'ha acollit a Irkutsk, l'Elena, m'ha encisat! Es incansable, plena d'energia i amb una forma de viure la vida molt maca. Es una mica rareta, tambe vegetariana... pero m'ha fet uns sopars bonissims!!! M'ha fet sentir com a casa i he vist lo millor del Baikal.
Em vaig tornar a trobar amb els alemanys al bus cap a l'illa d'Olkhon. I sorpresa... tambe un valencia i un croata!! Ja m'he trobat el primer espanyol i ben curios ja que fa exactament la mateixa ruta que jo i va comenssar el mateix dia! Es diu Miguel i tambe te la intencio de fer la volta al mon... el Rudy (el croata) tambe fa la mateixa ruta cap al sud-est asiatic. A Lleida et pots sentir un bitxo raro fent aixo, pero aqui simplement ets un mes. Ens ho varem passar genial amb ells!! Veient uns paisatges espectaculars, banyant-nos al Baikal i rient fins a plorar, en serio. Varem fer un grup molt majo, tambe amb algun rus, francesos, australians... i varem fer excursions per l'illa veient montanyes sagrades, el punt mes alt de l'illa, des d'on s'avistaven les dues parts del gran llac, caletes on banyar-se molt agradables (Oriol, l'any que ve pots agafar les cosinetes i venir al Baikal en ves d'anar a Formentera!).
L'unica cosa negativa es que no he pogut veure la foca del Baikal (Nerpa), que en aquestes dates es troba amagada pel nord del llac. A prop d'Irkutsk n'hi ha alguna en una especie de zoo, pero passo de veure-les en reixes.
Ha estat una sorpresa molt agradable aquest llac. I aixo que es el primer pais del meu viatge! Dema dimecres me'n vaig a Mongolia, a veure si tinc sort i em retrobo amb el valencia i el croata, que van marxar dilluns. Jo em quedo dos dies mes per Irkutsk amb l'Elena, avui em toca cuinar a mi (truita de patates i pa amb tomaquet) i per la tarda anirem a fer Tai Txi a la vora del riu Angara.
5 comentaris:
Jordiiii,
Quina experiència el Transsiberià! Jo el màxim recorregut en tren que he viscut, i ja fa anys, és una mena de “Trans-Ibèric”, quan vaig fer viatges de Barcelona a Galícia.
Vistos els primers paisatges i el llac, crec que aviat tots els lectors del teu blog acabarem tenint una llista immensa de llocs pendents on voldrem anar.... potser acabarem seguint el teu recorregut i s’iniciarà un pelegrinatge per tot arreu on vas estar...una cosa així com el Camino de Santiago però versionada: el Camino del Monkis !! Imagina’t, podrem fer les nostres famoses cosinades en destins misteriosos del camino-monki !!
Doncs ara que deus estar de camí cap a Mongolia, ja aniràs avaluant si és un bon destí per al proper sarau familiar que organitzem els Viladrichs !!
Un petonàs i a disfrutar!
Jordi:
No et preocupis per no haver vist les "nerpas" al llac. He llegit que el Alberto de Mónaco va estar aquest agost al Baikal amb el Putin i li va regalar 2 foques pel oceanografic de Montecarlo. Al costat de casa !!!!
Nuria: Jo m'apunto a fer el camino-monki quan vulguis ....
Ara, estarà 9 dies d'excursió per el desert de Gobi , no crec que sigui un lloc molt adient per un sarau Viladrich.... esperem una mica més i li donem la sorpresa
jajajajajajajaja camino del monkis!!!!! giorgito, deberías hacer una guía de viaje, para que en el futuro, cuando alguno de nosotros reúna valor para dejarlo todo y ponerse a viajar podamos hacer el camino del monkis con tus consejos!!! ;)
Tengo una buena noticia...ya estoy de vacaciones!!!!!!!!!!!! Mañana primer destino: Menorca!! A ver si puedo conectarme y veo como va tu viaje..quien sabe...quizás avanzas mucho y al final nos encontramos en Bangkok!!!!
Muchos besos y sigue disfrutando!!!!!
Monkis,
¿què hi fas al desert del Gobi?
Ara entenc lo del paper de water.
Petons Elena i Julio
Collons Jordi, m´estas fent entrar una enveja viatgera de la ostia i aixo q jo ja he fet aquesta ruta fa 3 anys i q ahir vaig tornar de Myanmar, Thailandia i Cambodja ! Això dels viatges es una autentica malaltia !!!
Veus com tenia rao amb lo de les russes!!!
Publica un comentari a l'entrada