dimecres, d’agost 29, 2007

Rússia - Última etapa: El Baikal

Sabia que el llac mes profund del mon m'agradaria, havia vist fotos i eren molt maques. Pero de veritat que no m'imaginava tanta bellesa i aquest paisatge tan inmens. Hem passat 3 dies a l'illa d'Olkhon, la mes gran i al ben mig del llac. Impressionant veure com es de gran, no te res de llac sino de mar... em vaig quedar parat quan ens adentravem a l'illa i veiem com s'avistava un llac enorme dins de la mateixa illa del llac!!

La noia russa que m'ha acollit a Irkutsk, l'Elena, m'ha encisat! Es incansable, plena d'energia i amb una forma de viure la vida molt maca. Es una mica rareta, tambe vegetariana... pero m'ha fet uns sopars bonissims!!! M'ha fet sentir com a casa i he vist lo millor del Baikal.

L'Elena i en Lenin

Una plassa d'Irkutsk

El riu Angara, que dona al baikal

Em vaig tornar a trobar amb els alemanys al bus cap a l'illa d'Olkhon. I sorpresa... tambe un valencia i un croata!! Ja m'he trobat el primer espanyol i ben curios ja que fa exactament la mateixa ruta que jo i va comenssar el mateix dia! Es diu Miguel i tambe te la intencio de fer la volta al mon... el Rudy (el croata) tambe fa la mateixa ruta cap al sud-est asiatic. A Lleida et pots sentir un bitxo raro fent aixo, pero aqui simplement ets un mes. Ens ho varem passar genial amb ells!! Veient uns paisatges espectaculars, banyant-nos al Baikal i rient fins a plorar, en serio. Varem fer un grup molt majo, tambe amb algun rus, francesos, australians... i varem fer excursions per l'illa veient montanyes sagrades, el punt mes alt de l'illa, des d'on s'avistaven les dues parts del gran llac, caletes on banyar-se molt agradables (Oriol, l'any que ve pots agafar les cosinetes i venir al Baikal en ves d'anar a Formentera!).

L'unica cosa negativa es que no he pogut veure la foca del Baikal (Nerpa), que en aquestes dates es troba amagada pel nord del llac. A prop d'Irkutsk n'hi ha alguna en una especie de zoo, pero passo de veure-les en reixes.

Ha estat una sorpresa molt agradable aquest llac. I aixo que es el primer pais del meu viatge! Dema dimecres me'n vaig a Mongolia, a veure si tinc sort i em retrobo amb el valencia i el croata, que van marxar dilluns. Jo em quedo dos dies mes per Irkutsk amb l'Elena, avui em toca cuinar a mi (truita de patates i pa amb tomaquet) i per la tarda anirem a fer Tai Txi a la vora del riu Angara.

Agafant el Ferry que ens portava a l'illa

Una de les moltes platges

Una de les mes grans crec

Tota la costa de l'illa es espectacular

El punt mes alt de l'illa, des d'on
es veuen les dues cares del llac

Una montanya sagrada, el Chamanh

Preciosa...

Jo i la montanya

Mira quin hotelet mes xulo!

Els 3 mosqueteros

Banyant-nos

I prenent el sol, l'aigua estava fredissima!

El valencia es Spanish Spanish...

De ruta

Uns pals per meditar que representaven 4 generacions

El dinar del dia de la excurcio

Jo i l'Elena

Adeu

El Baikal al vespre

Una altra

De tornada...

5 comentaris:

NU ha dit...

Jordiiii,
Quina experiència el Transsiberià! Jo el màxim recorregut en tren que he viscut, i ja fa anys, és una mena de “Trans-Ibèric”, quan vaig fer viatges de Barcelona a Galícia.
Vistos els primers paisatges i el llac, crec que aviat tots els lectors del teu blog acabarem tenint una llista immensa de llocs pendents on voldrem anar.... potser acabarem seguint el teu recorregut i s’iniciarà un pelegrinatge per tot arreu on vas estar...una cosa així com el Camino de Santiago però versionada: el Camino del Monkis !! Imagina’t, podrem fer les nostres famoses cosinades en destins misteriosos del camino-monki !!
Doncs ara que deus estar de camí cap a Mongolia, ja aniràs avaluant si és un bon destí per al proper sarau familiar que organitzem els Viladrichs !!
Un petonàs i a disfrutar!

remei ha dit...

Jordi:
No et preocupis per no haver vist les "nerpas" al llac. He llegit que el Alberto de Mónaco va estar aquest agost al Baikal amb el Putin i li va regalar 2 foques pel oceanografic de Montecarlo. Al costat de casa !!!!

Nuria: Jo m'apunto a fer el camino-monki quan vulguis ....
Ara, estarà 9 dies d'excursió per el desert de Gobi , no crec que sigui un lloc molt adient per un sarau Viladrich.... esperem una mica més i li donem la sorpresa

Cristina ha dit...

jajajajajajajaja camino del monkis!!!!! giorgito, deberías hacer una guía de viaje, para que en el futuro, cuando alguno de nosotros reúna valor para dejarlo todo y ponerse a viajar podamos hacer el camino del monkis con tus consejos!!! ;)
Tengo una buena noticia...ya estoy de vacaciones!!!!!!!!!!!! Mañana primer destino: Menorca!! A ver si puedo conectarme y veo como va tu viaje..quien sabe...quizás avanzas mucho y al final nos encontramos en Bangkok!!!!
Muchos besos y sigue disfrutando!!!!!

Anònim ha dit...

Monkis,
¿què hi fas al desert del Gobi?
Ara entenc lo del paper de water.
Petons Elena i Julio

Dani ha dit...

Collons Jordi, m´estas fent entrar una enveja viatgera de la ostia i aixo q jo ja he fet aquesta ruta fa 3 anys i q ahir vaig tornar de Myanmar, Thailandia i Cambodja ! Això dels viatges es una autentica malaltia !!!

Veus com tenia rao amb lo de les russes!!!