Rússia - El Transsiberia

Yekaterinburg, Omsk, Nobosibirsk, Kransnoyarsk i Irkutsk. Les grans ciutats russes que travessen Russia fins a la Siberia. Hagues pogut ben be fer el trajecte fins a Vladivostok, els mitics 9.198 Km, de veritat que no ho he trobat gens pesat. Es un pel dur per l'esquena, pero agradable per l'encant de la gent i els paisatges. Finalment han estat 5.191 Km fins a Irkutsk, 4 dies en un tren llarguissim, en un compartiment de 4 persones i sol parant per estirar les cames i comprar aliments pel viatge.

L'estacio de trens d'on sortia el Transsiberia

Minuts abans de sortir

El gran tren, s'allarga com una serp

El paisatge des de la finestra,
de vegades un pel monoton

He tingut sort i al mateix vago hi anaven una parella de joves alemanys molt maja. Els dies han passat al compartiment de 4 lliteres, on hi havia una familia molt agradable i tranquila, llegint la meva guia de Xina, el llibre que hem va regalar el David, Tokio Blues (el qual de moment esta molt be), escoltant musica, jugant a cartes amb el nen de 8 anys que no ens enteniem fins que parlavem de futbol! Els meus videos del Ronaldinho han servit per alguna cosa, je, je... a estones contemplant el paisatge, xulo pero un pel monoton... intentant parlar amb la gent o fent unes cerveses amb els alemanys, un soldat rus i una noia russa monissima de 18 anys que parlava un angles perfecte. Al final t'acostumes a aquells pocs metres quadrats i a la gent com la teva familia, que fa un trajecte molt llarg per motius ben diferents. El meu era arribar al llac Baikal i fer el trajecte en aquest mitic tren, ha estat tot un plaer.

El meu amic rus del compartiment

Al compartiment dels alemanys

Fent unes cerveses

Parada a Nobosibirsk

Mes paisatge

Notes

Dilluns, 20 d'agost de 2007
Estacio de trens

Avui es el primer cop que hem sento viatger. Preparat per empendre un viatge amb tren de mes de 5.000 Km, de Moscu a Irkutsk, la porta del Baikal. Porto unes hores esperant aqui a l'estacio, ja que he tingut que sortir aviat de casa la Vera, ella treballava. Amb les motxilles i en un raco de l'estacio, veient viatgers solitaris i families amb tot l'equipatge a sobre, cansades una mica les meves espatlles.. ara si que hem sento un motxilero!!! No vull dir pas que m'encanti aixo! Pero si que es veritat que a Moscu no he tingut que suar massa la samarreta. Ara m'esperen 4 dies en un tren, el Transsiberia. Maquinaria mitica de la Russia profunda i simbol dels viatgers a la Unio Sovietica.

El meu equipatge

Dimecres, 22 d'agost de 2007
Compartiment n. 6 del vago n. 10

L'Ekaterina quan li vaig dir que si fos ella quin llit agafaria, si el de dalt o el de baix... em va respondre que ella agafaria l'avio!! Finalment estic a la llitera de dalt, es un compartiment amb 4 lliteres, dos a dalt i dues a baix. En teoria durant el dia podries estar per a baix, pero m'ha tocat amb tota una familia al compartiment i tenen fets els llits tot el dia, aixi que si no es per dinar alguna cosa a la tauleta, estic sempre per dalt llegint o escoltant musica. Tambe estirant les cames pel passadis o al compartiment d'una parella d'alemans molt maja petant la xerrada. Es bastant pesat per l'esquena, pero agradable alhora per l'encant de la gent o els paisatges. Aquesta nit he fet servir per primer cop el sac de dormir! La finestra no tancava del tot i deu ni do quin fred!! I ara acabo de menjar-me uns nuddles d'aquests precuinats amb aigua calenta, no estaven malament. Hi han parades llargues que pots baixar i l'andana es converteix en un mini mercat molt acceptable, l'unic problema es encertar l'aigua sense gas, mira que li he dit ''Niet gas'' i quasi m'explota al compartiment! A la propera parada a veure si ho encerto que ja quasi no me'n queda.

Mercadillo a l'andana del tren