Tailàndia - Bangkok

M'hi haure estat unes 3 setmanes a Bangkok. La primera deambulant pels carrers totalment fora de lloc, el contrast amb la India va ser massa fort i com deia, aixo de viatjar 6 mesos deu passar factura. Entre mig vaig anar a Sangkhlaburi, el qual em va anar molt be per tornar a agafar piles i reprendre el meu viatge. Tambe uns dies amb el David i la Silvia, aixo si que m'ha donat energia renovable! Retrobar-me amb el meu amic de tota la vida, poder posar-nos al dia i pasar uns dies junts visitant Bangkok. Veient els monuments... pot ser perdia una mica d'energia, la Silvia es incansable, je, je... pero aixi vaig veure tot el que tocava pq al principi res. Tambe uns dies en un Hotel de luxe, amb piscineta, on et canviaven els llenssols cada dia, je, je... molt guai!

Despres entre esperar-los a ells, la pajara dels primers dies, planejar el meu viatge pel pais i com anar a la frontera per agafar mes dies de visat i unes quantes festes per la nit... doncs al final deu ni do els dies! Tot i que Bangkok es una ciutat per viure-hi! Es agradable passejar-hi pels seus parcs, facil de moure's, la gent super simpatica, gens pesada, modernitat i racons autentics, es menja super be i barato. Facil fer amics i estar entretingut, vaja!

L'SkyTrain de Bangkok

Ple de grans magatzems

Monument a la democracia

Fent gimnasia als parcs

Lumphini Park

La Venecia d'Asia

El Rei per tot arreu

Una parella fent fotos al meu parc

Cada dia et trobaves una cosa diferent

Al cine amb la Kanya

Interiors dels grans magatzems

Hello Kitty per tot arreu!

Un dia de festa

Un altre amb tailandesos

Monjos en barco

Una nit boja amb la Kanya i la seva amiga

Aixi van acabar...
(you will never know what I said from you Kanya!)

Uns noodles a ultima hora sempre anaven be

Un sopar amb la Tuk

Tecniques orientals al parc

Era el meu refugi i el meu oasis!

Primera foto amb el David!

Foto a l'hotel

I al meu GuestHouse...

Un temple pel cami...

Sunday Market

El David quasi ho prova!

Carrerons de Bangkok

Wat Arun

El nostre primer dia de turistes

Amb la Silvia des de dalt

No era facil baixar...

La parella en un bus!!!

Pantalons llargs per entrar al temple

Wat Phra Kaeo

Molt xulo per dins

Molt ben cuidat i ple d'or!

Aixo de treure's les sabates al David no li molava!

Infanteria al Gran Palace

Wat Po

I el Buda estirat

46 metres de llarg, 15 d'altura

Jo amb una estatua

La Silvia amb els 400 Budes

Una nena per alli

Pitjor que Barcelona!

Al barri xines (Chinatown)

Els 3 en un Tuk Tuk

Vistes des de l'State Tower

Wat Benchamabophit (Temple de Marbre)

Passejant per la vora

El David amb un lleo

Una noia resant

Wat Ratchanadda

Jo cada dia al parc fent malabars,
i el David en sap mes que jo!

L'ultima foto (despedida)

Notes

Dilluns, 18 de febrer de 2008
Aeroport de Bombai

No m'agraden els avions, odio els aeroports! Amb lo be que s'esta en un bus ple de gent o en un tren fantasmagoric... encara no he sofert el mal d'oida quan enlairem, pero ja he passat por dient-me que he estat a la India de forma ilegal! Ja vaig anar a l'oficina d'inmigracio per saber si tot era correcte, pq quan vaig entrar amb el Xesco pel Nepal, no ens van sellar l'entrada. I he tingut que dir que havia fet voluntariat i bla, bla, bla... pq em deixessin passar. M'he acollonit... despres pq soc un capullo i no estic acostumat a viatjar en avio, doncs he posat la navalla suissa a la bossa de ma i ja esta! Mes jaleo amb els policies, que amb la meva cara de bon nen, ja podrien ser menys escandalosos. En teoria la recupero a l'aterrar... i en teoria fins a Nova Zelanda no torno a agafar cap avio, ufffffffff!


Dimarts, 19 de febrer de 2008
Hostel a Khao San Rd

No se si ho fa que no he dormit gens a l'avio, pero l'aterrissada a Bangkok ha estat menys agradable del que em pensava. He deambulat pels carrers sense mes, preguntant-me que collons feia aqui, rodejat de guiris i tailandeses que semblaven d'un altre planeta. Evidentment el contrast amb la India algo hi deu fer, pero les ganes de marxa i coneixer gent s'han esfumat com si res! Amb aquest soroll no crec que dormi altre cop, pero son les 21h i la meva primera nit de marxa a Bangkok me la passare llegint un llibre, que guai!

Diumenge, 24 de febrer de 2008
Santichaiprakan Park

No he passat massa be els primers dies a Bangkok. Massa contrast amb la India i pot ser aixo de viatjar 6 mesos sol deu passar factura. Curios que em passi aqui, ciutat de festa i ple de gent per coneixer, quan en tenia moltes ganes des de Bombai. Pot ser jo no soc aixi, se que el meu habitat no es aquest, pero sol per aqui tampoc es que m'hi trobi a gust. Per sort he trobat un petit oasis en mig de la bogeria de Khao San Rd (zona de guiris i motxileros), un petit parc on cada dia i fan una cosa o altra, concertillos, activitats... i un grupet com jo que es refugia aqui fent malabars. He flipat de lo que saben fer amb les cariocas, amb angles es diuen Poi. Cada dia intento aprendre algun moviment nou, soc un patata pero m'hi trobo be, sort d'aixo. En pic agafi forces anire a veure els voltants de Bangkok, el dia 9 he d'estar altre cop aqui, que venen el David i la Silvia, tinc ganes de veure'ls.


Dijous, 13 de marc de 2008
Al GuestHouse de nou

Que guai que es aixo de tenir uns amics que et convidin al seu Hotel de luxe! M'ha fet molta il.lusio que el David i la Silvia em vinguessin a veure a Bangkok. Hem passat uns dies d'allo mes be, on he pogut veure totes les atraccions de d'aquesta gran ciutat (abans no havia vist quasi res), i ha estat com tornar a casa per uns dies, tenir les converses de sempre (en catala, es clar!), posar-me al dia de Lleida, poder-li contar totes les coses que he viscut en aquest viatge, etc... de passada disfrutar de les ventatges d'un hotel xulo, ja no tinc tan clar que aixo dels Youth Hostels es millor! I quan torni a Lleida haure de conividar-los a tots els sopars que m'han convidat per aqui, moltes gracies! Per tot i per passar part de les vostres vacances al meu costat.

Índia - Dos mesos i mig

Es el pais on mes dies m'hi estat, pero curiosament no es el lloc on millor m'ho he passat. Ja ho diuen, la India o t'encanta o l'odies! A mi ni una cosa ni altra, algun dia que els adores i dos o tres que els engegaries a pastar fang! Em refereixo als indis, estan per tot arreu, fent-te la punyeta sense voler, sortint de tots els racons i espentejant-se pq passa el primer que arriba, aixo es el que mes m'ha costat d'acceptar. Despres hi afegeixes el menjar, que mai es 'spicy' pero pica com una mala cosa! I la seva cultura super ferma, diferent i desconcertant. Per la meva forma de ser, no podria viure a la India. Massa classica i classista, molts tabuus i formalismes, super religiosa i dificil coneixer gent. Per no parlar de les noies, ni tocar-les! I encara es mes frustrant pq potser son les mes guapes.

Es l'unic lloc on m'he sentit una mica sol i avorrit. Tambe es veritat que he canviat radicalment el meu viatge, aqui dormia sol en un apartament, acostumat a fer-ho amb 3 o 4 persones en un alberg, veient coses, movent-me pels llocs turistics, coneixent gent nova cada dia... treballant amb l'ONG, tot aixo ha estat diferent. Per contra, he descobert el CCDT i una familia enorme i encantadora. He viscut moments molt especials amb aquests nenes i nenes, fa uns dies estava fins a les pilotes de Bombai i ara em quedaria un mes mes. De ben segur els trobare a faltar i tot i que ja se que sempre es diu el mateix ("espero tornar aviat"), aquest cop espero complir-ho.

El taranna dels indis no m'ha acabat d'agradar, cal dir pero que he vist molt poc aquest gran pais, diuen que el nord i el sur son totalment diferents, i la veritat m'hagues agradat explorar-lo una mica. Tambe m'ha agradat que m'he desviat de la ruta turistica, i si be aixi no he conegut tanta gent, he pogut viure des d'una altra perspectiva la forma d'un pais. Per aixo m'agrada de vegades intentar treballar en algun lloc, i aquest cop he tingut sort de recaure al CCDT. Sort tambe de no patir cap diarrea!! Aixo a la India es quasi be un record!! Tot i que al tenir piset, tambe he pogut viure amb mes comoditats i cuidar-me una mica, fer alguns spaghettis, Nutella... pensava que m'aprimaria a la India i tot el contrari! No se... el que si esta clar es que la India no et deixa indiferent, i segur que si faig un viatge a la India sol, doncs m'hagues encantat. Pero venint de la Xina i Nepal, que aquests si que eren encantadors, doncs aqui m'he sentit bastant diferent.

Ja porto 6 mesos viatjant, que es diuen ben rapid. En teoria la meitat del meu viatge, pero amb el pas que vaig i si vull veure tot el que pensava, esta clar que amb un any no arribo! Aqui a la India he arribat a sentir-me cansat d'estar fora, qui sap si la meva tornada esta al caure o era cosa d'aquest pais. Ara la veritat es que tenia ganes de canviar, quin contrast anar cap a Tailandia! Per mi, quasi es com tornar a comenssar, retrobar-me amb les guies de viatge, descobrir racons, Km i Km de carretera, gent de mil colors, la motxilla... sento repetir-ho, pero aixo de viatjar esta molt guai. Aqui amb la ONG, he tornat a recordar que es aixo de la rutina, despertar-se cada dia per fer el mateix, horaris... i no m'agrada, ho sento. Pero que hi farem... de moment estic aqui, pel mon, en el meu lloc o perdut com sempre... disfrutant i ara tambe veient que no tot es xauxa i alegria, sentit-me igual de sol o igual d'acompanyat, pero fent el que vull... suposo. Adeu India, Namaste! No se si fins una altra, pero els nens i nenes del CCDT si que tinc ganes de torna'ls a veure.

Bollywood i religio

I postes de sol