I bé, doncs he aconseguit el que volia, no? De vegades penso lo bé que estaria a Catalunya amb el solet... però així em podré estar a Ushuaia per la temporada, veure com es pon el sol a les 22h, disfrutar d'alguna caminata sense neu i passejar pel port a veure si toca la flauta amb els creuers. Aquest es el plan, tot i que sóc bastant pessimista en quan a l'Antàrtida. El noi que va treballar com a Barman ja li han dit que aquest any no, i està clar que hi hauran molts menys viatges amb la crisi mundial. Però com deia s'haurà d'intentar, i també serà tota una experiència treballar en un hotel a Ushuaia. A pesar de que hi ha dies de tot, que m'avorreixo, que no trobo gent interessant i em sento sol... doncs crec que no em puc queixar i estic content.
A part d'això poca cosa a contar, vaig anar quasi tots els dies al Festival de Cine de Montanya, per ajudar en alguna cosa i veure algunes pel·lícules. Després de casa a la feina i de la feina a casa... va tornar a nevar i em vaig mullar els mitjons de nou, i no crec que sigui l'última nevada! Després també una sorpresa agradable, el Francesc i la Mercè un dia va tornar de la seva caminata amb els gossos i havien vist un llop marí tumbat a la costa, semblava com malalt i me'n vaig anar al sortir de treballar... era ben gros i al final vam veure que era una foca Lleopard! La seva boca i les dents eren inconfundibles, és el depredador més temut pels pinguins i les foques a l'Antàrtida! Pensava que l'única manera de veure'n una era anar a l'Antàrtida i mira, em va fer molta il·lusió i va ser molt maco xerrar amb ella una estona i fer-li mil fotos. Em va recordar a la meva època al País de les Foques, quan trobar-me tant d'aprop d'aquests animals tan bonics era com quotidà...
Segueixo a Ushuaia, segueixo a la fi del món... i tot i que la feina, el cansament corresponent i les males notícies sobre l'Antàrtida, doncs eclipsen el camí i la direcció cap al meu somni... continuem vius i seguint el plà establert.
Tot ben blanquet
Camí de l'hotel...
Carrers d'Ushuaia
Les meves botes
Manifestacions sindicals
I d'altres per trobar a la Sofia, 11 mesos desapareguda
Sortint el sol de bon matí
Nens i nenes jugant en un parc
Unes sabatilles penjades
Hotel Campanilla
Amb la Mercè i en Francesc
Cels ben macos
Primer dia de Festival
Dins de la sala Niní Marshall
Concert de percussió
Un dia de passeig
Cases d'Ushuaia
Pel Port
Una altra nevada forta!
Tot blanc de nou...
L'Hotel enfarinat
Un camp de futbol
La meva nova casa
I el barri
Costa de los Yámanas
On varem trobar la foca Lleopard
Descansant sobre la neu
Em vaig poder apropar bastant
Fent-me fotos amb ella
Ensenyant-me les dents
Ben afilades
Una sorpresa agradable
Unes nenes patinant sobre gel
Playa Larga amb la Celeste
Els dos amb Ushuaia al fons
Arbres bandera, fets amb el vent
D'alt d'una roca
Una altra excursió, per l'aeroport...Notes
Dissabte, 8 d'agost de 2009
A la meva habitació, casa de l'Edith, Ushuaia
Al final m'hauré de retractar i no queixar-me tant pel tema feina, ahir vaig fer una entrevista en un hotel que va anar bé, i avui ja tinc feina en un altre d'un català. Un matrimoni molt agradable i familiar que tenen una casa de 13 habitacions i buscaven algú pel torn de tarda. Havia de ser un català... que guai! A part molt bon rotllo i no farà falta el tema papers, perfecte! A veure si va bé i canvia la meva sort. De moment sol 4 hores i ja per temporada treballar a jornada complerta. No paguen molt però em donarà per viure i qui sap si puc trobar algo pels matins. Estic content, ja tocava alguna bona notícia. Quan persisteixes amb algo, al final trobes el camí... per això algo em diu que m'he de quedar, que d'estar aquí per quan vinguin els vaixells, de moment he superat la primera prova que era trobar feina.
El dia que vaig trobar feina!Dimarts, 11 d'agost de 2009
A la meva habitació, casa de l'Edith, Ushuaia
Les misèries del Jordi... farà uns dies em queixava per no trobar feina i m'amargava amb els argentins i la seva forma de fer. Estava ben escurat i pregava per trobar qualsevol cosa, vaig preguntar al port, fins i tot per netejar cotxes... i ara que ja ho tinc, una feina encara que mitja jornada però ben agradable, m'agafa el baixon i voldria estar al jardí de casa. No se, penso que falta molt per la temporada antàrtica, que no deixa de ser dur viure aquí i que estic apostant per temptar a la sort i algo que serà practicament impossible. Ja diuen que hi hauran menys creuers aquest any, alguns nois que van anar a l'Antàrtida, ja els hi han confirmat que aquest any no podrà ser. I jo per aquí passant fred i avorrit, el índex de gent interessant a l'illa es quasi negatiu crec, i a la feina de moment no ve massa gent i clar, està massa tranquil. Ja quan faci jornada completa segur que serà divertit tractar amb els turistes, no se... bueno, ja ho dic... les misèries del Jordi, sempre vull el que no tinc i mai estic content. Ara amb la rutina i treballant pot ser es més fàcil de trobar-s'hi, però per sort sol es tracta d'un dia i valoro que fa molt de temps que no em sento així. De tant en tant ara li dono permís...
Al jardí de l'HotelDijous, 13 d'agost de 2009
Recepció de l'Hotel Campanilla, Ushuaia
Aquí a Ushuaia amb el que has de patir son els gossos!!! N'hi ha per tot arreu i et borden que es fa insoportable! Al passar per les cases o d'altres que van sueltos per la ciutat. Un dia, un fins i tot em va atacar i vaig patir un bon ensurt! Ara ja vigilo més i faig com si agafo pedres per tirar'ls-hi... però quin rotllo! Amb lo que m'agraden i ara els hi tinc mania als d'aquí.
Diumenge, 16 d'agost de 2009
Vora el Canal de Beagle, Ushuaia
Com vaig fer l'any passat, he dedicat el meu segon aniversari de viatge a fer-me fotos en algun indret especial de la zona. L'any passat estava a Nova Zelanda, concretament a Paekakariki fent de voluntari per una ONG mediambiental. Va ser especial... i qui havia de dir que arribaria als dos anys fora de casa! Es diu aviat... el 16 d'agost sempre serà per mi una data especial. Va ser el dia que volava de Barcelona a Moscú i començava la meva gran aventura, el meu gran viatge, els dos millors anys de la meva vida. I ara em trobo aquí, a Ushuaia, on ja tenia pensat acabar el meu viatge. Al sortir de la feina, tot i el dia gris i mig plujòs, he fet una petita excursió a la vora del Canal de Beagle, tot sigui per celebrar-ho, per deixar constància. La veritat es que no ha estat molt especial, primer que feia un fred que pelava! I era impossible quedar-se parat i mirar simplement el paissatge. Després els ocells de la zona, que no devien estar molt d'acord amb la meva petita celebració i m'han començat a atacar!! Semblava la pel·lícula del Alfred Hitchcock, en serio. Imagino que devien tenir les seves cries per allí i em sobrevolaven que vaig tenir que marxar... psa, gens especial però bueno, d'això es tractava, de deixar constància i fer un pensament que ja porto 2 anys fora de casa. Pot ser es hora de tornar...
Un dia gris
M'atacaven els ocells
Mirant cap al Canal de BeagleDijous, 20 d'agost de 2009
Recepció de l'Hotel Campanilla, Ushuaia
Em dono compte que faig mil vegades la mateixa foto, vull dir que apunto al mateix lloc, a les mateixes muntanyes, al mateix paissatge... però res es igual, cada dia Ushuaia es desperta diferent, amb uns altres colors i això es lo que la fa més especial. Ja no se quantes fotos he fet del Monte Olivia, de les seves muntanyes nevades, de les seves cases particulars, tot acompanyat amb un cel diferent i un color especial que li dona aquest sol de costat. Cada dia que passa és més llarg, a l'estiu diuen que el sol surt a les 4h del matí i es pon a les 23h!!! Costa aixecar-se de bon matí per anar a treballar... però els colors que veus de bon matí son espectaculars.
Les muntanyes del MartialDilluns, 24 d'agost de 2009
A la meva habitació, casa de l'Edith, Ushuaia
Recordo que quan em preguntaven pel meu viatge, mig en broma sempre deia que ho feia per poder-me aprimar, que era l'única manera de perdre pes quan jo a Barcelona era incapaç de no entrar a una pastisseria. La veritat es que ho vaig aconseguir, camines tot el dia i a Àsia no pots trobar molts dolços que diguem. A part el menjar era molt més suau i estava super content amb la meva nova pantxa, jeje! A Sud Amèrica es diferent, es menja molt més fregit i segurament ja m'estava engreixant de nou. Però el problema ha estat Argentina, on es menja un munt i està ple de pastissos! Els alfajors, n'hi han de tots tipus i també es menja molta pasta, estem a ple hivern i clar, amb el fred un sempre menja més... un rotllo! Vaig marxar gordo i tornaré igual de gordo o més!!!
Aquí no es veu, però ho estic!Dimarts, 1 de setembre de 2009
Recepció de l'Hotel Campanilla, Ushuaia
Avui he patit el dia més dur per arribar a la feina. A Buenos Aires fa 30ºC però aquí encara estem vora els negatius. Parlaven d'una tal tormenta de Santa Rosa, doncs ja ha arribat... una nevada més i la veritat que molt maca. Però les meves botes i la poca roba que tinc son les que ho pateixen més. De bon matí m'ha agafat una bona nevada, semblava un ninot de neu en moviment, després ja arribant sortia el sol, ja diuen que Ushuaia son les quatre estacions en un dia. Però després els cotxes passaven a tota pastilla (no tenen cap consideració) i m'han deixat xops i ben bruts els pantalons, grrrrrrrrrrrr!!! Recordaré durant molt de temps aquest hivern a la fi del món.
Nevada de Santa Rosa
3 comentaris:
Bones Jordi!
Quants dies sense saber de tu!
Suposo que pels objectius del viatge estas exactament on vols estar, aveure si tens sort i toques l'antartida. Si aquesta sort arriba recorda al cuc, és l'unic continent que em falta per acabar la col·lecció.
Espero que sigui agradable la parada a Ushuaia, be, entre catalans gairebé sempre és agrait.
Salutacions des de la terra ferma.
M'ha fet molta gràcia la foto de la sabata penjant. A Tarragona n'hi ha un munt. Es veu que s'ha convertit en un entreteniment nocturn. N´hi ha de totes mides, formes i colors. A l'ajuntament no li agrada gens, diu que amb el vent que bufa potser perillós. Jo ho trobo simpàtic.
Una forta abraçada.
Maica
Ja, verjetno zato je
Publica un comentari a l'entrada