El que no sabia es que seria tan difícil això de trobar feina... les coses no estan molt bé, en una ciutat que depèn del turisme, la crisi mundial afecta. També li hem d'afegir la "grip A" i que sent estranger, el tema papers també condiciona. Per sort vaig trobar uns nois que organitzen el Festival de Cine de Muntanya d'Ushuaia, allí em vaig treure uns calerons venent publicitat i sponsors. També un parell de dies en una cuina, però no m'han trucat més. No he parat de deixar currículums a tot arreu, jo confiava amb els Hostels, però estan buits. I a veure si ara s'anima a l'agost i podria fer algo i estabilitzar-me una mica. Vaig estar en 3 cases, d'aquí cap a allà, deixant CVs entre la neu i el fred, la veritat es que gens agradable. Em sentia com un "sense papers" o un "sense sostre". A part d'un partidet de futbol i una mini excursió, no he fet res de plaer! Però ara toca això, després de 2 anys disfrutant i voltant pel món, ja toca una mica de passar-ho malament, no?
Ushuaia no es que sigui preciòs... però per mi sempre serà especial i la porta de la Antàrtida. Es troba envoltada de muntanyes maquíssimes i hi han un munt d'activitats per fer ara i a l'estiu. Molta gent ve fins aquí a buscar feina, on tot és més car però amb sous molt alts. A l'estiu diuen que es una bogeria de turistes i de gent. Ara amb el fred es bastant dur passejar-hi, ja van 4 nevades i aquesta última portem 4 dies!!! Han tancat l'aeroport i estem mig incomunicats, alguns turistes no poden sortir de l'illa. Però d'altres podran esquiar super bé els propers dies... tot nevat també és un caos però molt maco, i de moment sobrevisc amb la meva roba i les meves botes velles.
Sortint d'Argentina
I el sol començant a sortir
Entrant a Xile
Tot ben glaçadet
El Far de l'estret de Magallanes
Esperant el transbordador
Creuant l'estret
De nou a Argentina
La ciutat d'Ushuaia
La fi del món
Envoltada de muntanyes
I de colors magnífics
Caminant per Maipú
A casa el Leo, Juanca, Pato, Flor i Gastón
¿Que pasó?
De festa al Dublin, la Flor i el Johan
L'altra cara d'Ushuaia
Cases més allunyades del centre
Jugant a futbol amb la tropa
El Gastón fent un pastís pel seu cumple
Celebrant-lo a casa
I al bar!
La Flor i el Leo
Un dia amb sol
L'enèssim monument a les Malvines
Calma...
Un cartell amb les distàncies
I sempre les muntanyes al fons
Les postes de sol, xulíssimes
Amb la presència de la lluna
Pujant a la glaçera Martial
Aigua congelada
Vista de la ciutat des de dalt
La glaçera al fons
Amb el cartell Kilomètric
L'oficina Antàrtica
I més distàncies entre punts
Una altra vista de la ciutat
Per la costa
Passejant els seus carrers
La segona nevada, ben forta!
I tot ben blanc
Mini excurció pel bosc
Amb la nevada ben maco
Menys mal que em van deixar unes botes
Trineus de gossos en un centre hivernal
Tot blanquet
La primera paella en dos anys! A casa la Karina
Més neu!
Cotxes vells entre la neu
L'esglèsia d'Ushuaia
Més carrers i més vistes
Carrer Kuanip
Un petit llac en forma de pista de gel
L'última nevada, la més gran!
El Diego i la Lorena treien la neu del cotxe
Un caos a la ciutat, feia 25 anys que no nevava tant
Ninots de neu
I sorpreses per la nit
Paissatge encara més bonic
Toooot blanc
Les cases decorades
El cartell del Port
Vistes des del Port
Un vaixell anclatNotes
Dijous, 2 de juliol de 2009
Casa del Leo, Pato, Juanca, Gastón y Flor, Ushuaia
Portava una hora a Ushuaia i ja volia quedar-me tot l'hivern! No pq fos super xulo ni res per l'estil, però resulta que els nois on he anat a parar, doncs 3 d'ells havien anat a l'Antàrtida! El Leo treballant per creuers hi havia anat 9 vegades, i fins i tot va jugar a golf en un iceberg! Sense comentaris... així que serà molt difícil però almenys ho intentaré, estic aquí i no puc marxar sense provar-ho. No es l'època, però puc començar a enviar mails a saco, i si aconsegueixo quedar-me fins l'estiu, doncs llavors hi hauran més oportunitats. El problema es aguantar fins l'estiu austral, hauria de trobar alguna feineta per pagar-me els gastos i no pinta bé. Es temporada baixa tot i l'ski, i diuen que està molt parat tot. Els meus companys també estan buscant i sent estranger segur serà més difícil. A veure...
Dimecres, 8 de juliol de 2009
Cafeteria El Almacen, Ushuaia
Com serà de dura la tornada. Porto uns dies buscant feina per aquí i no es que sigui molt agradable, la veritat. A tot arreu em reben amb un somriure i molt amables, però res. Es temporada baixa, la crisi mundial segur que afecta i per acabar-ho d'adobar, aquí tothom parla de la "Grip A". Està tot molt mort i no hi ha turisme ni feina. Està nevant i és melancòlic mirar per la finestra... m'ho he passat molt bé aquests 2 anys i fins i tot ho disfruto de passar-ho malament ara a Ushuaia. Ilusionat per un somni ben complicat i buscant la feina que no hi ha entre el fred i la neu. Trucant a totes les portes i esperant una trucada... sabia que no seria gens fàcil... ho intentarem uns quants dies més, i sinó tampoc estarà tant malament, tornar a casa i veure a la família.
Primera nevada...Dilluns, 13 de juliol de 2009
Casa de l'Andrea i l'Ivan
Dia bastant dur, he acabat amb els mitjons molls i els pantalons trencats. Les cames ben cansades, almenys no he caigut entre el gel i la neu. Una nevada preciosa però dura quan has de pasar el dia pel carrer. M'han deixat unes botes i m'he tornat a canviar de casa. Sincerament em sento com un "sense papers", un "sense sostre", i amb les condicions climàtiques es bastant dur. Crec que podrien ser els pitjors dies del meu viatge, més ben dit quan ho he passat més malament en quan a cansament i tenir que buscar-me la vida, abans tot era plaer. Però bueno, es tota una experiència i com deia fins i tot ho disfruto. De moment feina res de res, tot i que he trobat uns nois molt majos que porten el Festival de Cine de Montanya d'Ushuaia, si els hi trobo algun sponsor si que em pagaran algo, i almenys ocupa l'espai entre currículum i currículum. Tot i la duresa de tot plegat, m'encanta Ushuaia.
Passejant per UshuaiaDijous, 23 de juliol de 2009
Hostel Patagonia Pais
Porto 23 dies a Ushuaia i sol 2 en un hostel, ja s'ha acabat el xollo d'estar a casa de gent. He dormit fatal entre el soroll de la gent i les obres del hostel, però en part s'agraeix una mica. La dona on estava no callava i era impossible relaxar-se a casa seva, els nois del principi molt majos però eren uns drogadictes i ara els hi demano ajuda i passen de mi, on tampoc m'hi sento còmode quan hi vaig. Aquí a Ushuaia tinc complexe de pesat o d'insistent, no se... pot ser a Argentina les coses van en un altre ritme, però sempre m'ha molestat quan preguntes o demanes i no et contesten o pensen fer-ho al cap d'una setmana! En situacions desfavorides com buscar feina, et pot irritar una mica i tenir ganes de matar a tots els argentins! Es el que sento ara... un altre moment on el Jordi se sent incomprès i amb ganes d'anar al lloc més solitari del planeta, l'Antàrtida. No rebo la resposta que dessitjaria... i tampoc trobo la feina que em permeti quedar-me a Ushuaia. Però sobrevisc amb uns calerons que m'he tret venent publicitat pel Festival de Cine i a veure si em tornen a trucar d'aquella cuina per fer de "pinxe". Avui estic xof i ben negatiu, a Ushuaia serà el lloc on més dies he tingut com aquest. Però rendir-se es molt fàcil i no tinc la intenció de donar'ls-hi aquest plaer.
Dijous, 30 de juliol de 2009
A la meva habitació, casa de l'Edith
Avui es el primer cop en 2 anys que miro vols per Internet a Barcelona, molt significatiu per la meva part. Els tràmits per aconseguir els papers per treballar a Argentina no son gens fàcils, així que sol em queda treballar en negre i les coses no pinten gaire bé. Els ànims van decaient i les ganes que tinc de matar a algun argentí ja son massa reals... ho intentarem una mica més durant el més d'agost. Amb els diners del Festival de Cine m'he llogat una habitació i si no trobo res durant aquest temps, doncs haurem de tornar. Com deia m'ha marcat això de mirar vols a Barcelona... però ja vaig dir que si la mala notícia es tornar a casa i veure a la família... doncs benvinguda sigui.
La meva casa el més d'agost
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada