dimarts, de gener 20, 2009

Colòmbia - Cali i Zona cafetera

Tenia ganes d'arribar a Cali, una gran ciutat i em servia per planificar el meu viatge pel país, preguntar a la gent per on podia anar, per on parar... molt maca, ben gran però el centre molt accessible, durant el dia era xulo passejar, fàcil agafar un bus i anar d'un costat a l'altre. Jo vivia a l'avinguda 6a, una de les zones de festa per la nit, també molt tranquila i amb restaurants i la majoria d'hotels. A 10 minuts caminant del centre, la Plaça Caycedo i unes quantes esglèsies, també un parc que encara tenia la il·luminació de Nadal, molt xula per la nit... a prop Sant Antonio, una esglesieta a dalt d'un turó on la gent hi passejava al vespre, el lloc més xulo de la ciutat. Feien "cuentacuentos", diferents activitats, hi vaig anar bastant cops. Per les nits... salsa!! M'anava genial perque estava al costat de l'hostal, molta més gent els caps de setmana però pots ballar qualsevol dia. M'encantava... algun dia varem anar amb els australians que vaig conèixer a Popayán, després amb gent de Cali, etc... molt xulo! Quina diferència amb les discoteques d'Espanya! Jo feia el que podia però cada nit intentava anar-hi... va estar molt bé.

L'últim dia vaig tenir una sorpresa... la Paula! Em pensava que estava a Jerusalem o Barcelona i menys mal que ja quan pensava marxar de Cali, vaig veure que no. Estava a la seva ciutat passant les festes amb la seva família i em va fer molta il·lusió veure-la, ja es la tercera persona que veig del Postgrau en aquest viatge, i a Cartagena també veuré la Montse, que es troba treballant en una ONG per allà. Vam fer un cafè i recordar vells temps, molt xulo...

Una de les plasses del parc

El parc de Cali

L'Ermita des d'un dels ponts

Plaça Caycedo

L'Ermita més d'aprop

Teatre Municipal

Plaça de la Governació

Cantant a les esglèsies

Cerro de la Tres Cruces al fons

Arbres típics de Colòmbia a la Plaça Caycedo

Loma de la Cruz

Avinguda 6a

Ple de garitos per ballar salsa

Cali des de Sant Antonio

L'esglèsia

Ben petiteta

El Jordi a Cali...

Fent-se de nit...

3 guapes acompanyants

Cuentacuentos

Amb la Paula

Després camí cap a la zona cafetera, un trosset em va acompanyar el Jonh, un amic de la meva Mare que treballava a Agrònoms. Vàrem anar amb cotxe amb uns amics seus i anavem parant a poblets. De passada m'aconsellaven en quins llocs parar i fer ruta en el meu viatge per Colòmbia... abans d'arribar a Armenia em van convidar a una Bandeja Paisa, el plat típic de la zona. Boníssim si no fos per les ganes de dormir que tens després... també vàrem visitar el Museo del Oro i ja em van deixar en un hostal del centre. Armenia no em va agradar molt, tot i que era una ciutat petita, accessible i amb molta vida. Des d'allí vaig anar a Salento, un poblet envoltat de muntanyes i amb la Vall del Cocora, amb les palmeres de seda, l'arbre emblemàtic de Colòmbia. Molt xula la zona i d'aquells llocs on no pares de tirar fotos. Per dinar una truita de riu boníssima, típic també de Salento. I vaig parar també a Pereira i Manizales, la ruta cafetera que diuen... la veritat es que les ciutats, res de l'altre món, simplement envoltades de paissatges super verds i plens de camps de cafè. També hi ha aigues termals i un Parc del Cafè que és com Disneyland però amb cafè, evidentment no hi vaig anar. Manizales si que em va agradar però, assentada sobre muntanyes i molt animada, tot i que em va ploure tots els dies i psa... tinc ganes d'anar cap a zones més càlides, propera parada Medellín.

Basíl·lica de Buga

Camps de cafè

Dinar amb el Jonh

Bandeja Paisa

Museo del Oro

La Isa amb la seva germana bessona

Basíl·lica d'Armenia

Plaça Bolívar

Carrers d'Armenia

Salento

Camí a la Vall del Cocora

Primeres palmeres

Més d'aprop

Molt agradable l'excursió

Centenars de palmeres de seda

I mil fotos...

Més palmeres

Tots els racons, ben macos

Palmeres i verd...

Verd i palmeres

La part més xula de la zona...

La foto oficial

Palmeres de seda

Es feien excursions a cavall

El carrer de les artesanies

Un bar ben local

Salento des de dalt

Plaça Bolivar de Pereira

Zona cafetera

Paissatge verd

Manizales

Fumada amb els amics de la Irene

Carrers de Manizales

La Catedral

Mural a la plaça Bolivar


Notes

12 de gener de 2009
Avinguda 6a, Cali

Mira que sóc tímid jo ballant, que mai m'ha agradat... però aquí a Sud Amèrica anar a ballar m'encanta! Es totalment diferent, si ho compares no tenen cap gràcia les discoteques a Espanya. No sols es la forma de ballar, si no el tema de les parelles, com les treuen a ballar, tota la cerimònia, segons la música la sensualitat, diferents balls... Cali es la capital de la salsa, vaig estar-hi una setmana i cada dia a ballar, amb gent de l'Hostal, gent de la ciutat, etc... molt chévere com diuen aquí! I com ho faig? Doncs ben malament... tot i que em van dir que no ballava com un holandés que era un pal, algo es algo... si segueixo així pot ser torno tot un expert!


18 de gener de 2009
Un diumenge a Colòmbia, Pereira

El Barça ha guanyat 5-0 al Deportivo, una victòria més, ja son 12 punts amb el segon, ara el Real Madrid, que a part es queda sense president i va fatal. L'any passat va ser un plaer estar viatjant, i saber que el Barça no en donava ni una, adéu al Ronaldinho i una temporada per oblidar. Aquest any tot es diferent, mira que no li donava ni un duro al Guardiola! I em fa molta ràbia no poder veure els partits, seguir-los d'aquella manera per Internet i no veure les meravelles que deu fer el Messi!! Es veu que estan jugant espectacular i tothom els elogia, fins i tot des de Madrid, jooooooooo quina ràbia! Com trobo a faltar veure un partit al camp, els partits a la Plaça del Nord o amb els amics menjant porqueries. Això de viatjar no es tan fàcil, tot no es pot tenir!

L'equip del Guardiola

I les meravelles del Messi

Dilluns, 19 de gener de 2009
Casa la Irene, Manizales

Feia temps que no dormia en una casa CouchSurfing, un plaer... una família ben interessant, amb una casa preciosa i passant unes hores agradables. Arribava i la Irene estava amb els seus amics, mig borratxa pq el dissabte havien celebrat l'aniversari de la seva escola de teatre. Molt divertits, parlant ja de forma col·loquial, quasi no els entenia, i converses ja més interessants, teatre, art, viatges... aquesta web mai deixa de sorprendre'm i a part de que t'ajuda a estalviar uns calerons (també em van donar de sopar i dinar), sempre et dona dies ben especials.

Foto amb la Irene

2 comentaris:

Anònim ha dit...

espero que estes bien, me ofendo jamas colocaste una foto mia, aunque yo se por qué

bueno no impporta, te mando un abrazo desde Mérida, no se en que parte del mundo andarás..

te deseo suerte
+take care

M

Anònim ha dit...

Hola,,,escuche de ti a traves de mi novio, un basco que conociste en China y que por cosas de la vida resulto que hablaba chino. El esta ahora en Bilbao de vacaciones...asi que como estoy sin el y totalmente desocupada , me puese a "googlear" su nombre,...y me encontre con la pagian de tu viaje a traves de su nombre...asi q me acorde qeu el me habia mostrao algun dia tu pagina..de aquel chico catalá qe andaba viajando por el mundo. Anyway...me di cuenta que estas en Colombia ....y da la casualidad que yo soy colombiana...me imagino que pasaras por Bogota...mi ciudad.! Depronto mi basco y yo vayamos a Bogota cuando el regrese de Bilbao...Anyway...imagino que este este mensaje de parecera un little spoky and weird...asi q mas bien le dire a Xabi q se comunique contigo por si necesitas alguna info o contactos en Bogota. GOod Luck...Lola!