diumenge, de juny 01, 2008

Cambotja - Ratanakiri

La ruta tipica per Cambotja es Phnom Penh (la capital), Siem Riep (temples d'Angkor) i Sihanoukville (platjeta). No estic molt content del meu viatge per Laos i Vietnam, massa turistic, pel qual he intentat fer algo diferent en els origens de l'imperi d'Angkor. Vaig visitar una de les zones mes remotes de Cambotja, la provincia de Ratanakiri. Dona fe la tortuosa carretera de Stung Treng a Ban Lung, com una muntanya russa! Vaig fer nit a Kratie, un poble d'aquests que no tenen res d'especial, pero on m'hi va agradar passar-hi una nit molt calorosa i mesclar-me entre la gent. L'endema un munt d'hores en un autobus que s'espatllava ara si ara tambe, la muntanya russa i arribar per la nit. En realitat vaig venir a parar aqui per veure un llac, el Boeng Yeak Lom, format fa uns 700.000 anys, enmig de la selva i quasi perfectament rodo, un crater ple d'aigua que es tota una piscina. Banyar-se va ser tot un plaer, divertida l'estona amb una familia que feia un picnic a la vora i super tranquil passar-hi el dia. Uns dies de relax i cap a Siem Riep. De nou la muntanya russa i aquest cop vaig fer nit a Kompong Cham, una ciutat mes gran, pero igual d'inhospita que Kratie. Es xulo parar-se en aquests llocs, res a fer i t'avorreixes, pero et sents tot un viatger, perdut pel mon, en aquests pobles quasi fantasma.


Paissatge cami de Kratie

Els hi encanten els bitxitos!!!

El poble de Kratie

Jo a la vora del Mekong

I unes amigues que vaig fer al bus

Uns nens/es juant a caniques

Canalla... i jo sense saber anar amb moto!

Una posta de sol

Cases tipiques de Cambotja

La muntanya russa!

I el bus que parava cada mitja hora!

El poble de Ban Lung

Anant amb bici cap al llac

Boeng Yeak Lom

Era ben rodo!

La familia, molt divertida!

Un banyet amb una de les dones

Borejant el llac

Mes fotos

Les dones amb el vestit tipic de la zona

Una en plan solitari

Unes nenes pel cami

Una danesa i una suissa que varem passar el dia plegats

El poble de Kompong Cham

El seu mercat

Una noia mirant com es casaven uns...

El pont que creuava el Mekong

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Jordi feie dies que no et llegia, vaig anar a Maella i aquesta setmana he estat a Bilbao pero com va vindre l´Alberto i la Celia amb una amiga, he estat enfeinada. Veig que segueixes bé,cap on et dirigises ara? Un peto molt fort