dilluns, de febrer 18, 2008

Índia - Dos mesos i mig

Es el pais on mes dies m'hi estat, pero curiosament no es el lloc on millor m'ho he passat. Ja ho diuen, la India o t'encanta o l'odies! A mi ni una cosa ni altra, algun dia que els adores i dos o tres que els engegaries a pastar fang! Em refereixo als indis, estan per tot arreu, fent-te la punyeta sense voler, sortint de tots els racons i espentejant-se pq passa el primer que arriba, aixo es el que mes m'ha costat d'acceptar. Despres hi afegeixes el menjar, que mai es 'spicy' pero pica com una mala cosa! I la seva cultura super ferma, diferent i desconcertant. Per la meva forma de ser, no podria viure a la India. Massa classica i classista, molts tabuus i formalismes, super religiosa i dificil coneixer gent. Per no parlar de les noies, ni tocar-les! I encara es mes frustrant pq potser son les mes guapes.

Es l'unic lloc on m'he sentit una mica sol i avorrit. Tambe es veritat que he canviat radicalment el meu viatge, aqui dormia sol en un apartament, acostumat a fer-ho amb 3 o 4 persones en un alberg, veient coses, movent-me pels llocs turistics, coneixent gent nova cada dia... treballant amb l'ONG, tot aixo ha estat diferent. Per contra, he descobert el CCDT i una familia enorme i encantadora. He viscut moments molt especials amb aquests nenes i nenes, fa uns dies estava fins a les pilotes de Bombai i ara em quedaria un mes mes. De ben segur els trobare a faltar i tot i que ja se que sempre es diu el mateix ("espero tornar aviat"), aquest cop espero complir-ho.

El taranna dels indis no m'ha acabat d'agradar, cal dir pero que he vist molt poc aquest gran pais, diuen que el nord i el sur son totalment diferents, i la veritat m'hagues agradat explorar-lo una mica. Tambe m'ha agradat que m'he desviat de la ruta turistica, i si be aixi no he conegut tanta gent, he pogut viure des d'una altra perspectiva la forma d'un pais. Per aixo m'agrada de vegades intentar treballar en algun lloc, i aquest cop he tingut sort de recaure al CCDT. Sort tambe de no patir cap diarrea!! Aixo a la India es quasi be un record!! Tot i que al tenir piset, tambe he pogut viure amb mes comoditats i cuidar-me una mica, fer alguns spaghettis, Nutella... pensava que m'aprimaria a la India i tot el contrari! No se... el que si esta clar es que la India no et deixa indiferent, i segur que si faig un viatge a la India sol, doncs m'hagues encantat. Pero venint de la Xina i Nepal, que aquests si que eren encantadors, doncs aqui m'he sentit bastant diferent.

Ja porto 6 mesos viatjant, que es diuen ben rapid. En teoria la meitat del meu viatge, pero amb el pas que vaig i si vull veure tot el que pensava, esta clar que amb un any no arribo! Aqui a la India he arribat a sentir-me cansat d'estar fora, qui sap si la meva tornada esta al caure o era cosa d'aquest pais. Ara la veritat es que tenia ganes de canviar, quin contrast anar cap a Tailandia! Per mi, quasi es com tornar a comenssar, retrobar-me amb les guies de viatge, descobrir racons, Km i Km de carretera, gent de mil colors, la motxilla... sento repetir-ho, pero aixo de viatjar esta molt guai. Aqui amb la ONG, he tornat a recordar que es aixo de la rutina, despertar-se cada dia per fer el mateix, horaris... i no m'agrada, ho sento. Pero que hi farem... de moment estic aqui, pel mon, en el meu lloc o perdut com sempre... disfrutant i ara tambe veient que no tot es xauxa i alegria, sentit-me igual de sol o igual d'acompanyat, pero fent el que vull... suposo. Adeu India, Namaste! No se si fins una altra, pero els nens i nenes del CCDT si que tinc ganes de torna'ls a veure.

Bollywood i religio

I postes de sol

2 comentaris:

martulinaa ha dit...

hola noiet!
Tu, ànims! que diuen que la India és el país més dur, més agoviant i això ja ho has passat!!!
Nutella, spaguetti...carai com ens cuidem, eh! Ara entenc pq em vaig aprimar jo, arròs i pollastre, arròs i pollastre,i algun extra de banana lassi jeje
Saps el que trobo a faltar jo de la india? els càntincs de resar a altes hores de la matinada que no em deixaven dormir i aquella olor que fa el país ;-P

a disfrutar!!!!
martulinaa

Anònim ha dit...

Jordi,
Ja he comprat el llibre de Marti Gironell que parla de CCDT.
Es d' un periodista de TV3, que esta amb el Josep Cuni als matins. Al veure'l el coneixia perquè ha escrit un altre llibre "El pont dels jueus"
Va estar a CCDT al Agost del 2000 de voluntari amb SETEM .
Estic llegint el llibre i sembla el nostre viatge..... El Santos ... llavors es deia Amin, surt Ashrai, Ankur, els adivasi...Ell va fer un 2º viatge . No m'extranya gens, Bombai i el CCDT enganxen ........