dilluns, de setembre 10, 2007

Mongòlia - Excursió de 9 dies

Nomes arribar a Ulaan Baatar m'he retrobat amb els meus amics, en Rudy i en Miguel. Ja han mig preparat una excursió pel dia seguent. Hem anat a veure el temple mes important de la ciutat, hem sortit de marxa amb dues angleses i de bon mati cap a l'autobus que ens portara a coneixer aquest inmens pais.

Primer dia

Un munt d'hores a la furgoneta, fent Km i Km en una tortuosa carretera en llargues estepes. Per arribar a Kharkhorin, crec que l'antiga capital de Mongolia amb un dels temples que queden al pais, Erdene Zuu. La majoria van ser destruits pel russos. Els components del viatge: Nosaltres 3 i 3 alemanys (Marcel, Miha i Kuna), son vegetarians i quadrats com tots els alemanys, pero crec que ens ho pasarem be!

Els 3 alemanys (Kuna, Miha i Marcel)

Paissatge des de la furgoneta

Com pot dormir el Rudy amb aquests bots?

Erdene Zuu Temple

A la ciutat de Karkhorin

Amb la lluna

Segon dia


Altre cop a la carretera i no tantes hores pero tambe pesat, estar a la furgoneta es com anar a les montanyes russes!!! Pero ha estat un plaer molt agradable arribar al Parc Natural Khangai Nuruu, espectacular! Durmiem en un Ger (casa tipica de Mongolia) al ben mig de plena naturaleza, amb cavalls, Yaks (una especie de bufals), centenars de falcons... cascades, rius, va ser molt xulo!

Yaks (una especie de bufals)

De tant en tant tocava empenyer una mica


Les cascades del Parc Natural

Mare... em tiro?

El lloc era paradisiac!

El Jordi jugant amb les cariocas

A cavall, va estar genial! Però no ho tornaré a fer..

Dins el Ger

Tercer dia

Una mica avorrit, altre cop un munt de Km i sol varem veure unes aigues calentes en una vall. Vrem fer nit a Arvaikheer.

Una postal de Mongolia

Les aigues calentes

Un dia dinant, vam fer amics

Els primers camells

4rt dia

El desert de Gobi, espectacular com anava canviant el decorat del paissatge, cada cop mes calor, estepes infinites i Km i Km sense parar. El desti era la gran duna, una duna de sorra que en va costar fer cim, on veiem la seva inmensitat i llargada. Varem pujar a camell (molt avorrit i pq ho volia el meu grup, a partir d'ara evitaré aquestes activitats) i varem pasar una nit boja al Ger d'unes suisses, el seu conductor estava borratxo com una cuba!

El desert de Gobi, la gran duna

Era enorme, molt maca

Varem pujar per veure l'altra banda

Les nostres petjades

Al cim d'una duna

El contrast impressionava

El sol amagant-se darrera la duna

Quina nit mes rara!

Les suisses rares, i el se conductor, com una cuba!

5e dia

Sol varem veure unes roques, el gran canyon de Mongolia, je, je... pero varem fer nit al Ger mes xulo, en mig d'una estepa gegant, podies mirar al sud o nord, est i oest, el paisatge era el mateix, una sensacio de pau i aillament molt maca. El Rudy i el Marcel s'han posats malalts, jo de moment aguanto.

El dia seguent a camell

La veritat es que un pel avorrit!

El Miguel i el seu camell

El Gran Canyon de Mongolia

L'horitzo, una passada!

El Ger que em va agradar mes

6e dia

Hem anat a un altre Parc Natural, estava be pero gens espectacular, una vall que segons l'epoca estava gelada i pots trobar una fauna interessant, sol hem vist una mena de ratolins simpatics.

Una petita excurcio pel Parc

El Miguel i jo fent el ruc

Tenia un aire als alps suissos, al mig de Mongolia!

Uns ratolinets simpatics

Noies d'uniforme a la ciutat

Aquesta noia era la filla de la dona d'on
dormiem, era maquissima!

7e dia

Avui encara hem vist menys! 4 hores de viatge, dinar en mig del desert i dormir en un altre dels gers abandonats en el desert, m'agraden aquests, et sents en mig del no res, una pau abrumadora i el temps no corre en absolut... un sopar mes que acceptable, unes risses amb la colla i uns suissos que hem coincidit al Ger i a dormir. Bona nit.

Dinant en mig del desert

Estaven bons els espaguetis, eh Rudy?

Una familia en moto

Jo, fent la pose de sempre

8e dia

Avui ha estat el dia de les muntanyes, al mati les White Mountains, roques a l'estil Gran Canyon. I per la tarda The Rock Formation, unes roques peculiars al mig del no res. Hem pujat fins al cim mes alt, per guanyar-nos el sopar almenys, en aquest viatge no fem mes que menjar i estar sentats a la furgoneta! Dema tornem cap a Ulaan Baatar... en el si de l'expedicio hi ha ganes de tornar, una dutxa, afeitar-nos, menjar millor.. son les 20h pero aviat anirem a dormir, dema toca matinar, 7 hores de carretera mongoliana!!!

Mes muntanyes a l'estil Gran Canyon

Impressionava l'altura

Ideal per filmar una pel.licula...

Son Goku?

Vaig guanyar jo...

Uns nens en una parada per menjar

Tambe hi havien nenes

Per la tarda unes altres muntanyes peculiars

Abans de sopar

9e dia

Al final ha estat menys del que ens pensavem, no ha arribat a 5 hores! Hem dinat a Ulaan Baatar i tot! Repeteixo, ha estat pesat per l'esquena (necessito un massatge!!)... pero ha estat magnific poder descobrir i fer-te una idea de Mongolia en 9 dies. Pais de grans dimensions, amb solament 2.5 milions d'habitants, que deixa els seus llarguissims paissatges a cavalls, falcons, camells, vaques i diversitat d'animals. Pots passar d'unes cascades a les grans dunes del desert de Gobi, muntanyes i planuries innacabables, la gent molt agradable, el menjar mes que acceptable... ara uns dies de relax a la capital, no te res d'especial pero es respira una atmosfera molt maca.

Foto de grup amb el nostre conductor, en Bairanh


Notes

Dijous, 30 d'agost de 2007
Frontera entre Russia i Mongolia

POrtem 8 hores per fer els tramits burocratics a la frontera. A les guies posava que et pots estar fins a 11 hores... a veure si farem el record! Es bastant pesat, sobretot pq fa molta calor, i no hi ha cap botiga ni ens deixen anar al lavabo del tren. El trajecte es d'un dia i dos nits, pero ho deu ser per aquests tramits! El temps el passem jugant a cartes, llegint... sol han quedat dos vagons del llarg tren, la majoria estrangers cap a Mongolia. Al compartiment m'ha tocat amb una altra parella d'alemanys (l'Ana i el David) i un londinenc (Matt), molt agradables. Els pocs mongols que puc veure, semblen una gent simpatica. El paissatge tambe es diferent, he vist els primers Gers (casa tipica de Mongolia) entre planuries enormes... tinc pipi i fa molta calor.

Abans de sortir

El paissatge des del tren

En Matt, l'Ana i el David


Dimarts, 4 de setembre de 2007
Desert de Gobi

4rt dia de l'excurcio. Acabem de sopar al Ger arros i carn amb patates, estava bonissim!! Sobretot pq els altres dies ens van fer el mateix que els alemanys, i al ser vegetarians, doncs no es que ens atipessim molt. De moment l'excurcio molt be, la veritat es que fem mes Km que un burro! Pero hem anat a cavall, tambe a camell (mes avorrit), hem vist dunes al desert de Gobi, tambe cascades, alguns temples... ens hem pogut dutxar per primer dia! I estem en un Ger al mig del desert, ahir per la nit va costar trobar-lo, a pesar de la nit mes estrellada que he vist mai, era xulissim veure milions d'estels al mig del desert, al mig del no res.

El desert de Gobi


Divendres, 7 de setembre de 2007
A 200 m. del Ger

Estic rient com mai aquest viatge, a Irkutsk i a Mongolia, sortint de marxa i muntant a cavall... pero ha estat ara fara uns minuts, jo tot sol contemplant una vegada mes les planuries al voltant d'aquest solitari Ger, amb la meva musica i el vent rascant les meves espatlles... que he gaudit d'allo que solem anomenar com a felicitat, hem sento ple realitzant aquest somni i precisament aixo es el que buscava.

Mongolia

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Monks, una amiga de l'Ester Cosan viu a Xina, si t'interessa esbrino el mail per a què puguis fer una San Miquel allà. El marit és soci del Barça.En serio, son super ben parits.
Ja diràs.
Julio

david ha dit...

Fica les Fotos, per l'amor de Deu!! Han de ser espectaculars!!!
Se que ta mare no ho veu igual, però em sembla que ens estas donant una lliçó a tots, amb les nostres vides convencionals (sento donar-li ànims, Remei) Però jod.r, aixó es viure en plenitud! Deserts, paisatges, yaks, nits estelades, gent diferent i de tot arreu...

Sé que fico el mateix cada vegada, i em temo que seguiré ficant-ho, però quina enveja, quina enveja, i quina enveja!

Cuida't molt, sobretot.

PD. Em moro de ganes de veure les fotos de Mongolia, en serio!