Falten dos dies i com que encara no se si m’engrescaré a escriure en aquest Bloc (esperem que si), almenys ara que puc us parlo de les meves impressions. Se’m fa estrany escriure com si un munt de gent o amics em llegissin, ves a saber qui ho farà! Suposo que la idea es que m’escric a mi mateix, no? I de passada també ho llegirà el que estigui avorrit o m’estimi o s’interessi una miqueta.
La veritat es que no estic gens nerviós, em sorprenc fins i tot a mi mateix! Suposo que en part, ja porto massa temps dient que marxo, acomiadant-me de la gent i no se, ja tinc ganes de volar i desconnectar una mica d’aquí. Començar a trobar-me coses noves i viure de ple la meva gran aventura. Recordo poc abans d’arribar al País de les Foques, estava al tren i era ben tard, en teoria m’esperaven uns infermers per rebre’m i la veritat, estava cagat de por! Però era una por super agradable, al·lucinant! Sempre la comparo amb la por del primer dia de feina o d’una entrevista, i ja us podeu imaginar amb quina em quedo.
Com m’han dit ja uns amics ben xulos que tinc... el somni ben just comença, però diguem que ja he triomfat. Per mi es tot un èxit haver pres aquesta decisió, trencar amb la meva rutina i emprendre allò que tant havia somniat i parlat. Amb això no pretenc justificar que en un mes en mig me’n torni pq me n’he cansat, je, je... que ja us puc assegurar que ho faré si pel que sigui això de viatjar tant temps no és lo meu. Però em venia molt de gust agafar la motxilla i viatjar... no concretament amb la intenció de fer la volta al món en un any, simplement viatjar sense presses, sense data de tornada, preparat per menjar-me el món i gaudir d’un munt de coses diferents i enriquidores, no se...
Pot ser aquestes coses diferents i enriquidores seran mil i un robatoris, la malària o algunes pluges monzòniques, je, je... però segur que entre pluja i picadura d’insecte, alguna cosa aprendré i treuré de profit. Sobretot pq ja ens fem la vida força avorrida i sóc de la opinió que en aquesta vida (solament una) t’has d’arriscar i llençar-te per tal de ser feliç, trobar el teu camí...
Però tranquils, no entraré en filosofades! Sol volia escriure algo, que si no està molt trist aquest Bloc. Dir-vos que tinc moltes ganes d’agafar aquest avió el dijous i encara que sembli estrany, també trobaré molt a faltar la vida a Lleida, Barcelona i tots els meus amics i família!
Una abraçada i a veure si m’animo a contar-vos coses per aquí!
