dilluns, de gener 07, 2008

Índia - Nadal amb el CCDT

Si tots els Nadals fossin així, pot ser m'agradarien molt més aquests dies! No he acabat menjant com un porquet i pesant 5 Kg més, ni he tingut que fer comèdia i somriure quan no en tenia ganes, o fer regals i comprar desmesuradament perque si, o sortir per la nit perque tocava... ja posats tampoc he passat gens de fred, aquí fa calor!! I evidentment per ser el primer Nadal fora de casa, doncs sempre es especial. Però l'hem passat al costat dels nens i nenes de l'ONG, una monada! I això, no te preu...

Va ser molt xula la nit de cap d'any, en un centre per a nois ja més grans (Akaar), on s'hi van desplaçar la resta de centres de l'ONG, fora de Bombai i envoltat de muntanyes. Tota la nit ballant Bollywood, la veritat es que m'encanta! Ho fan amb molta gràcia i tots junts fents les coreografies, doncs t'enganxa amb facilitat. Ells s'ho passaven d'allò més bé ballant amb nosaltres i ensenyant-nos els moviments. Eren com unes colònies però al Nadal, amb activitats, sopar i dormir tots junts... molt guai! L'endemà un dinar de luxe al Taj Hotel, tota una festassa. I tots amb una riatlla a la cara, on pot ser per uns moments s'oblidaven de les seves particulars i difícils situacions. La majoria de nens i nenes del CCDT son acullits en centres perque no tenen pares o les seves famílies no se'n poden fer càrrec. Molts amb VIH o afectats indirectament pel virus, ja que algunes mares treballen la prostitució a Kamathipura (Red Light District), i la resta derivats de les innumerables zones de pobresa de la ciutat (Slums). CCDT dur a terme bastants projectes arreu de Bombai, i pel poc que se de l'ONG, la veritat es que treballa molt bé.

Sobre la meva experiència com a voluntari, de moment no em puc queixar. Ràpidament he tingut feina, fins i tot de vegades massa! O almenys m'ha recordat com era això de treballar, i sincerament això de viatjar és millor! S'ha de dir però, que també he fet un parèntesi... com deia m'he retrobat amb la meva amiga rutina, feina a l'ordinador, alguns horaris, etc... i acostumat a veure coses diferents cada dia i a conèixer gent nova, doncs aquí el temps passa menys ràpid. Tot i l'encant dels nens i nenes, et sent més sol. I encara que Bombai m'agrada molt l'aire que es respira, poca cosa es pot fer, i menys amb lo difícil que es la societat hindu en el meu parer.

El Nadal el vaig celebrar amb el Jordi, l'altre voluntari a Bombai del CCDT, i amb la seva amiga María Ángeles, voluntària d'una altra ONG i els seus amics de Còrdova. Després van venir els Amics del CCDT, concretament alguns voluntaris de l'ONG de Barcelona. La Laia, el Victor i el Tom, que ja han passat 4 estius aquí, i que venien acompanyats dels pares de la Laia i el Tom. Una família molt agradable i que em va servir per conèixer bona part dels projectes i centres que tenen a la ciutat. Varem passar la nit de cap d'any plegats i ells, també acompanyats pel Jordi, si que han tornat a casa després de festes. Jo ara em quedo sol per aquí, on per fi comenssaré a fer classes d'informàtica a Daisar, tambe passaré les nits de diumenge a Umang, centre de nit dels nois. Algun dia passaré per Ankur (el centre al costat de Kamathipura) i com ja porto fent, a Ashray, el centre de Bandra, a prop de l'oficina i el pis on visc. En definitiva, que no m'avorriré i estaré entretingut. De passada estic descobrint aquest intens i enorme país, a la vora d'aquests nens i nenes que es mereixen el millor del món.

Flors per a totes les noies

Sopar de Nadal

Monkey show a Ashray

Els nens i nenes encantats!

Santa Claus a Ashray

En Victor i en Tom a Roshni, el centre de dones

Les dones fent una representacio

Els nens i nenes d'Ankur

Tambe fent un ball...

El Jordi tapat pels terremoto d'Ashray!

L'Aneesha i l'Iqbal

La Sara donant regals a les mares

La Lakshmi amb el pesebre

La mare de la Laia, i amb el Victor

Els hi vaig fer unes cariocas

Dinant al centre d'Ashray

Picant, com sempre...

Preparades per Cap d'any

A l'autobus, cami d'Akaar

Rient a l'autobus

Jo amb l'Aneesha i l'Afrin

Akaar a l'arribar...

I ja en plena festa!

Ballant Bollywood tota la nit

Amb les nenes

La veritat es que enganxa aixo del Bollywood

Cada grup feia una representacio

El nostre encara els hi va fer gracia...

Els seus, super xulos!

Foguera per celebrar l'entrada d'any!

Amb cotillo...

I fins i tot raim!!!

Pastel d'aniversari el dia 1!!!

L'endema jugant a criquet

L'Afrin i jo

Ben guapes pel dinar al Taj Hotel

Tornada cap a Bombai

Espectacle de magia al Taj

El joc de les cadires

I mes Bollywood!

En Pratamesh

La Marian, Poli i en Suresh

La Deepali bufant globus

Jugant al centre

La Priyanka

Ashray despres de dinar

L'amic invisible a l'oficina

Sopar a casa la Sara per acomiadar als Amics del CCDT


Notes

Dimarts, 25 de desembre de 2007
Nadal a Bombai

Acabo de parlar amb la família per Internet, no es que m’hagi quedat enyorat, però he recordat la melancolia o tristesa que desprenen aquestes dates per mi a Catalunya. També m’he passejat pels carrers de Bandra tot sol, esperant per anar a sopar de nou amb la tropa andalusa, ahir varem fer pernil i truites de patates pel sopar de Nadal. M’he sentit sol, fora de tot allò (Bandra és un barri amb molts catòlics i semblava qualsevol carrer de Lleida o Barcelona). També m’he sentit invisible... un estranger entre tants hindús s’hauria de notar, però passo totalment desapercebut. De tant en tant et miren, però no et fan ni cas. La seva cultura tant forta i tancada, el poc turisme de Bombai, la seva mentalitat classista i clàssica (jo diria carca)... fan impossible qualsevol interacció consistent. Quina diferència amb els xinos i Nepal!

Nadal als carrers de Bandra


Dimarts, 1 de gener de 2008
Cap d’any amb CCDT

Em sembla que es el primer cap d’any a fora de casa, i si bé ja per això mateix hauria de ser especial, podria dir fins i tot que haurà estat el cap d’any en que millor m’ho he passat. Varem anar amb els nens/es a Akar, la casa que tenen al nord de Bombai, molt xula, un pati enorme amb un hort i unes vistes a les muntanyes. La majoria del temps ballant Bollywood a tope! Ja m’he tornat un expert... les coreografies que fan son una passada! Representacions i balls de cada grup, el nostre (els catalans) va tenir força èxit... un sopar senzill i poc “spicy”, una foguera, l’intent d’explicar-lis el perquè del raïm, cada nen i nena una rialla, també vam menjar torrons, els desitjos del 2008, la cançó de benvinguda a l’any maquíssima... dormir amb ells, un dinar de luxe al Taj Hotel, ja a Bombai, amb més Bollywood i tots vestits per l’ocasió, una monada. Que lluny queda el típic sopar de cap d’any amb la família, boníssim però que et quedes rebotit! La típica festa + cotilló, caríssima i plena d’alcohol, la conseqüent ressaca i el dia més depriment de l’any, el dia 1.

Amb la Aneesha, al Taj Hotel

7 comentaris:

mercedes ha dit...

dingú fa comentari, crec que es perqué ens has deixat una mica chafats, tots pensem el mateix de les festes de Nadal i cap d´any peró es lo que iá , L´any vinent voldrem anar tots a fer algo diferent. T´entenc peró els dinarets del pare no disimulis que se que els has anyorat ( l´únic bó que no tens els kg de mes jeje).
Fora del comentari m´alegro molt que estigues tan bé , i ens va fer molta ilusió pode veuret, encara que fos amb una camara, a veure cuand podem coincidir de nou.
Estic molt orgullosa de tenir un nebot-fill tan valent, jo sería incapaz de fer lo que fas. petoooooooons

CresceNet ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Hola Jordi ya veo que estas metido de lleno en otro Universo.Nosotros si que hemos cogido unos kilos de más.Ahora toca perderlos para la boda de la Elena.Nosotros te echamos de menos estas fiestas nebot-fill, sobre todo la teva mare que ya la hemos tenido por Barna haciendo papeles para ir a verte.Me gustaría acompoñarla, pero yo no soy tan valiente,la India me impone.
Un abrazo muy fuerte y cuidate
Paquita y Maximo

Anònim ha dit...

Si finalment arribo a Bombai et portaré un CD, amb un recull de pelis super 8, que ens ha recuperat el Ramón.Ja veuràs com ballaven les tietes als Nadals dels 70s.
Ara ,es clar, som grans i estem quiets si els joves no feu gresca, però ja saps que els Viladrich nomès necessitem que algù comenci.
Ja tenim el trompeta! aixì que l'any que vé a ballar Bollywood !
Un petó Remei

DANI ha dit...

Hola Jordi !! Molt bon any !1
Collons ahir vaig llegir desde el Tibet fins a Mumbai ! Quin viatget q t´estas fotent !! Sí, jo ja ho he fet però em fa molta enveja igualment!! Les ansies de voltar mon es una malaltia q se´t queda de per vida !
Fins quan et quedess a Mumbai? Si viatjes més per India et recomano el Golden Temple dels sikhs a Amritsar (Punjab) es molt guapo ! Per cert quan vaig ser a Mumbai vaig actuar en una peli de Bollywood q mai he vist, et passo dades per mail a veure si la pots aconseguir !! Una abraçada !!

Anònim ha dit...

Hola Jordi
Que siga todo bien, ya veo que te lo pasas de puta mare (se dice asi?).

Yo me he pasado el 30% de las navidades con una gripe de caballo, me imagino que no te lo habran querido contar por no alarmarte, pero se temia por mi vida, cuatro dias en cama, con pijama, sudoroso, agonizando, con zumos de naranja... esputando... un desastre. Asi que no te has perdido nada!!

Sigue disfrutando
Un abrazo
Alberto

martulinaa ha dit...

hola noi!!
Fa una setmana que he descobert el teu blog i encara no l'he vist tot!!
Ets el meu ídol, vamos que et tinc una enveja impressionant.. és el que voldria fer jo i encara no em decideixo.
Fa tres anys en un obrir i tancar d'ulls em vaig comprar un bitllet d'anada-tornada a Delhi i vaig fer-hi un mes, India-Nepal amb dos nois que feia tres mesos que coneixia! Va ser genial!
Desde llavors que sommio en marxar, deixar-ho tot i viure, perquè al cap i a la fi aquí només mirem de tirar endavant en un món quadriculat!!!
Es que crec que em sentiria genial, orgullosa de mi mateixa de fer allò que vull però tb em fa por de sentir-me sola i no sortir-m'en.
Neng molts ànims, i enhorabona!!!

marta