I els fotografs esperant la posta de sol
Notes
Dissabte, 19 de juliol de 2008
Tren cap a Nanchang
Ja no recordava l'ultim moment magic d'aquest viatge. Ara mateix n'acabo de viure un, d'aquells que saps que nomes tu l'estas vivint, gaudint... s'ha dibuixat alla mateix, en aquell instant, perque tu el contemplessis, mentre la resta del mon continua sense parar... s'escolta musica tradicional xinesa pel fil musical del tren, jo mirant per la finestra, la gent passa a corre cuita, per no perdre el tren que aviat sortira de la ciutat de Hangzhou. Mil cares ben diferents, families i solitaris com jo, podrien ser 10 persones per segon, et dones compte com el mon gira i gira, i tu el contemples aturat, com congelat per presenciar aquella escena. Dema estare a Nanchang.
Dissabte, 19 de juliol de 2008
Tren cap a Nanchang
Ja no recordava l'ultim moment magic d'aquest viatge. Ara mateix n'acabo de viure un, d'aquells que saps que nomes tu l'estas vivint, gaudint... s'ha dibuixat alla mateix, en aquell instant, perque tu el contemplessis, mentre la resta del mon continua sense parar... s'escolta musica tradicional xinesa pel fil musical del tren, jo mirant per la finestra, la gent passa a corre cuita, per no perdre el tren que aviat sortira de la ciutat de Hangzhou. Mil cares ben diferents, families i solitaris com jo, podrien ser 10 persones per segon, et dones compte com el mon gira i gira, i tu el contemples aturat, com congelat per presenciar aquella escena. Dema estare a Nanchang.
1 comentari:
molt bo jordi!
Publica un comentari a l'entrada