Per fi tornar a agafar la carretera, primer cap a Cambotja per creuar la frontera i agafar 30 dies mes de permis per estar a Tailandia. Vaig agafar un bus turistic i 'malaguanyat'! Ja m'esperava un guia a la frontera i volia que anes a Phnom Penh de totes totes, que no podria creuar la frontera i tornar a entrar. A la postre em va ajudar a tramitar el visat de Cambotja i portant-me amb moto a tot arreu! Pero a 1200 Bahts (34 Euros) i no 20 Dollars com em pensava! Despres em van dir que ja es el preu, pq s'ha de gratificar als policies o algo... pero bueno, que a Tailandia es dificil anar pel teu compte i menys si agafes un bus turistic. Fa rabia tambe, tenir el visat de Cambotja (3 mesos) i passar olimpicament! Tambe soc un tossut i no m'agrada anar amb bus turistic, pero evidentment es mes practic, despres de fer tots els tramits per la tarda ja estava a Koh Chang, una illa al sudest de Tailandia. M'hi vaig passar 3 dies de relax, bastant tranquileta. Rodejada d'altres illes, encara mes aillades i on la gent hi va a fer busseig i platjeta. Em vaig banyar al mar de Tailandia per primer cop, jo no soc molt de platja pero guai banyar-se rodejat d'aquell paissatge i de vegades d'aquella solitud. Un viatge d'un dia a Koh Kham, una illa que em va encandilar per una foto i la veritat que molt xula. Tranquileta, paradisiaca, sorra blanca, uns monticuls peculiars...
A Koh Chang em vaig allotjar al Tree House (Lonely beach), uns bungalows de fusta bastant cutres pero et senties com el Robinson Crusoe, i el Bar-Restaurant a la vora del mar era molt agradable. Vaig coneixer una parella de Vigo, tambe volta al mon pero al reves, i una noia d'Almeria que vivia per alli. Plegats cap a Bangkok de nou, algun dia per visitar gent alla i cap al sud. Ara toca les tipiques illes de Tailandia, a veure que tal.
dimarts, de març 25, 2008
dijous, de març 06, 2008
Tailàndia - Sangkhlaburi
Sabia que per carregar piles tenia que viatjar... agafar la motxilla i sortir d'aquesta urbe de quasi 10 milions d'habitants. Entre ells uns quants mes de turistes com jo, que sol cal allunyar-se una mica de la zona turista, per perdre'ls de vista. Vaig fer la ruta oest cap a la frontera amb Myanmar, anomenat el pas de les 3 Pagodes. Primer un tren cap a Kanchanaburi, en teoria pq la vista era molt millor que des del bus, pero pots contar. Poblet bastant maco pero molt turista, es on hi ha el pont sobre el riu Kwai, que es va fer construir pels japonesos, per tal d'unir Tailandia amb Birmania, a costa de milers de presoners i victimes, durant la segona Guerra Mundial. Tot i un pel turista, el pont, juntament amb el cementiri i monuments conmemoratius, fan de Kanchanaburi un lloc historic i agradable.
Pel mati un bus cap al Parc Nacional d'Erawan, molt xulo! Un conjunt de cascades i llacs on t'hi podies banyar, crec que el meu primer bany des de Russia! Els peixos et llepaven pero molt tranquil, entre mig de la selva t'anaves trobant les diferents cascades, hi havien 7 nivells. Vaig fer el recorregut amb 3 tailandesos, que tambe acampaven amb tenda de campanya i feien nit al parc. L'experiencia de dormir al mig del parc (tot i que bastant malament, je, je...), va estar xula! L'endema em va donar temps de fer algun altre banyet i despres cap a Thong Pha Phum, un poble sense mes pero per fer mes curt el viatge i veure algunes petites muntanyes karstiques, va estar genial. Sobretot pq aqui si que era l'unic occidental, la gent et mirava i era dificil entendre's amb angles. Tot i aixo, vaig aconseguir un sopar ben bo, un bon plat de cloisses i algo que no se lo que era pero molt bo! Despres cap a Sangkhlaburi, el poblet amb el pont de fusta que volia veure. De lo tranquilet i xulo que era m'hi vaig quedar una nit mes! El pont destartalat pero encantador, lo millor tirar-se a l'aigua des de dalt amb els nens. Banyar-se a la vora de l'hotel, amb aigua calenteta que et deixava com nou... alguna excursio amb bici per arribar-me quasi a la frontera amb Myanmar, poblets d'etnia Mon i cuina burma. La veritat es que es un lloc idilic per pasar uns dies de vacances, per meditar, per estar amb la novia que no tinc, per passejar amb musiqueta, aixo si...
Despres un viatge llarg cap a Bangkok de nou, altre cop al bullici de Khao San Rd. Pero amb aquesta petita excursio, doncs un s'ho pren amb moltes mes ganes, a veure que tal.
Notes
Dissabte, 1 de marc de 2008
Erawan National Park
No hi ha res com agafar un autobus i perdre's en algun indret. Prop de Kanchanaburi, anant cap a la frontera amb Birmania, hi ha un dels Parcs Nacionals mes visitats de Tailandia, amb cascades i petits llacs on banyar-se... la majoria dels turistes son tailandesos i quedar-se a dormir per aqui, doncs no n'he vist cap de blanc! Recordo haver dormit en tenda de campanya quan era petit, sera guai fer-ho en mig d'aquest prc i d'aquesta tranquilitat. Em sento millor... disfrutant de la meva soledat buscada i no d'aquella no dessitjada. He acampat pero, al costat d'un grup de tailandesos. Amb els quals hem visitat el parc i hem fet un munt de fotos, son molt curiosos i em volen ajudar tota l'estona, s'extranyen de veure'm sol... i tot i no parlar massa angles i jo gens de tailandes, algo ens entenem.
Pel mati un bus cap al Parc Nacional d'Erawan, molt xulo! Un conjunt de cascades i llacs on t'hi podies banyar, crec que el meu primer bany des de Russia! Els peixos et llepaven pero molt tranquil, entre mig de la selva t'anaves trobant les diferents cascades, hi havien 7 nivells. Vaig fer el recorregut amb 3 tailandesos, que tambe acampaven amb tenda de campanya i feien nit al parc. L'experiencia de dormir al mig del parc (tot i que bastant malament, je, je...), va estar xula! L'endema em va donar temps de fer algun altre banyet i despres cap a Thong Pha Phum, un poble sense mes pero per fer mes curt el viatge i veure algunes petites muntanyes karstiques, va estar genial. Sobretot pq aqui si que era l'unic occidental, la gent et mirava i era dificil entendre's amb angles. Tot i aixo, vaig aconseguir un sopar ben bo, un bon plat de cloisses i algo que no se lo que era pero molt bo! Despres cap a Sangkhlaburi, el poblet amb el pont de fusta que volia veure. De lo tranquilet i xulo que era m'hi vaig quedar una nit mes! El pont destartalat pero encantador, lo millor tirar-se a l'aigua des de dalt amb els nens. Banyar-se a la vora de l'hotel, amb aigua calenteta que et deixava com nou... alguna excursio amb bici per arribar-me quasi a la frontera amb Myanmar, poblets d'etnia Mon i cuina burma. La veritat es que es un lloc idilic per pasar uns dies de vacances, per meditar, per estar amb la novia que no tinc, per passejar amb musiqueta, aixo si...
Despres un viatge llarg cap a Bangkok de nou, altre cop al bullici de Khao San Rd. Pero amb aquesta petita excursio, doncs un s'ho pren amb moltes mes ganes, a veure que tal.
Notes
Dissabte, 1 de marc de 2008
Erawan National Park
No hi ha res com agafar un autobus i perdre's en algun indret. Prop de Kanchanaburi, anant cap a la frontera amb Birmania, hi ha un dels Parcs Nacionals mes visitats de Tailandia, amb cascades i petits llacs on banyar-se... la majoria dels turistes son tailandesos i quedar-se a dormir per aqui, doncs no n'he vist cap de blanc! Recordo haver dormit en tenda de campanya quan era petit, sera guai fer-ho en mig d'aquest prc i d'aquesta tranquilitat. Em sento millor... disfrutant de la meva soledat buscada i no d'aquella no dessitjada. He acampat pero, al costat d'un grup de tailandesos. Amb els quals hem visitat el parc i hem fet un munt de fotos, son molt curiosos i em volen ajudar tota l'estona, s'extranyen de veure'm sol... i tot i no parlar massa angles i jo gens de tailandes, algo ens entenem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)