Tenia ganes d'arribar a Cali, una gran ciutat i em servia per planificar el meu viatge pel país, preguntar a la gent per on podia anar, per on parar... molt maca, ben gran però el centre molt accessible, durant el dia era xulo passejar, fàcil agafar un bus i anar d'un costat a l'altre. Jo vivia a l'avinguda 6a, una de les zones de festa per la nit, també molt tranquila i amb restaurants i la majoria d'hotels. A 10 minuts caminant del centre, la Plaça Caycedo i unes quantes esglèsies, també un parc que encara tenia la il·luminació de Nadal, molt xula per la nit... a prop Sant Antonio, una esglesieta a dalt d'un turó on la gent hi passejava al vespre, el lloc més xulo de la ciutat. Feien "cuentacuentos", diferents activitats, hi vaig anar bastant cops. Per les nits... salsa!! M'anava genial perque estava al costat de l'hostal, molta més gent els caps de setmana però pots ballar qualsevol dia. M'encantava... algun dia varem anar amb els australians que vaig conèixer a Popayán, després amb gent de Cali, etc... molt xulo! Quina diferència amb les discoteques d'Espanya! Jo feia el que podia però cada nit intentava anar-hi... va estar molt bé.
L'últim dia vaig tenir una sorpresa... la Paula! Em pensava que estava a Jerusalem o Barcelona i menys mal que ja quan pensava marxar de Cali, vaig veure que no. Estava a la seva ciutat passant les festes amb la seva família i em va fer molta il·lusió veure-la, ja es la tercera persona que veig del Postgrau en aquest viatge, i a Cartagena també veuré la Montse, que es troba treballant en una ONG per allà. Vam fer un cafè i recordar vells temps, molt xulo...
Una de les plasses del parc
El parc de Cali
L'Ermita des d'un dels ponts
Plaça Caycedo
L'Ermita més d'aprop
Teatre Municipal
Plaça de la Governació
Cantant a les esglèsies
Cerro de la Tres Cruces al fons
Arbres típics de Colòmbia a la Plaça Caycedo
Loma de la Cruz
Avinguda 6a
Ple de garitos per ballar salsa
Cali des de Sant Antonio
L'esglèsia
Ben petiteta
El Jordi a Cali...
Fent-se de nit...
3 guapes acompanyants
Cuentacuentos
Amb la Paula
Després camí cap a la zona cafetera, un trosset em va acompanyar el Jonh, un amic de la meva Mare que treballava a Agrònoms. Vàrem anar amb cotxe amb uns amics seus i anavem parant a poblets. De passada m'aconsellaven en quins llocs parar i fer ruta en el meu viatge per Colòmbia... abans d'arribar a Armenia em van convidar a una Bandeja Paisa, el plat típic de la zona. Boníssim si no fos per les ganes de dormir que tens després... també vàrem visitar el Museo del Oro i ja em van deixar en un hostal del centre. Armenia no em va agradar molt, tot i que era una ciutat petita, accessible i amb molta vida. Des d'allí vaig anar a Salento, un poblet envoltat de muntanyes i amb la Vall del Cocora, amb les palmeres de seda, l'arbre emblemàtic de Colòmbia. Molt xula la zona i d'aquells llocs on no pares de tirar fotos. Per dinar una truita de riu boníssima, típic també de Salento. I vaig parar també a Pereira i Manizales, la ruta cafetera que diuen... la veritat es que les ciutats, res de l'altre món, simplement envoltades de paissatges super verds i plens de camps de cafè. També hi ha aigues termals i un Parc del Cafè que és com Disneyland però amb cafè, evidentment no hi vaig anar. Manizales si que em va agradar però, assentada sobre muntanyes i molt animada, tot i que em va ploure tots els dies i psa... tinc ganes d'anar cap a zones més càlides, propera parada Medellín.
Basíl·lica de Buga
Camps de cafè
Dinar amb el Jonh
Bandeja Paisa
Museo del Oro
La Isa amb la seva germana bessona
Basíl·lica d'Armenia
Plaça Bolívar
Carrers d'Armenia
Salento
Camí a la Vall del Cocora
Primeres palmeres
Més d'aprop
Molt agradable l'excursió
Centenars de palmeres de seda
I mil fotos...
Més palmeres
Tots els racons, ben macos
Palmeres i verd...
Verd i palmeres
La part més xula de la zona...
La foto oficial
Palmeres de seda
Es feien excursions a cavall
El carrer de les artesanies
Un bar ben local
Salento des de dalt
Plaça Bolivar de Pereira
Zona cafetera
Paissatge verd
Manizales
Fumada amb els amics de la Irene
Carrers de Manizales
La Catedral
Mural a la plaça Bolivar
Notes12 de gener de 2009
Avinguda 6a, Cali
Mira que sóc tímid jo ballant, que mai m'ha agradat... però aquí a Sud Amèrica anar a ballar m'encanta! Es totalment diferent, si ho compares no tenen cap gràcia les discoteques a Espanya. No sols es la forma de ballar, si no el tema de les parelles, com les treuen a ballar, tota la cerimònia, segons la música la sensualitat, diferents balls... Cali es la capital de la salsa, vaig estar-hi una setmana i cada dia a ballar, amb gent de l'Hostal, gent de la ciutat, etc... molt chévere com diuen aquí! I com ho faig? Doncs ben malament... tot i que em van dir que no ballava com un holandés que era un pal, algo es algo... si segueixo així pot ser torno tot un expert!
18 de gener de 2009
Un diumenge a Colòmbia, Pereira
El Barça ha guanyat 5-0 al Deportivo, una victòria més, ja son 12 punts amb el segon, ara el Real Madrid, que a part es queda sense president i va fatal. L'any passat va ser un plaer estar viatjant, i saber que el Barça no en donava ni una, adéu al Ronaldinho i una temporada per oblidar. Aquest any tot es diferent, mira que no li donava ni un duro al Guardiola! I em fa molta ràbia no poder veure els partits, seguir-los d'aquella manera per Internet i no veure les meravelles que deu fer el Messi!! Es veu que estan jugant espectacular i tothom els elogia, fins i tot des de Madrid, jooooooooo quina ràbia! Com trobo a faltar veure un partit al camp, els partits a la Plaça del Nord o amb els amics menjant porqueries. Això de viatjar no es tan fàcil, tot no es pot tenir!
L'equip del Guardiola
I les meravelles del Messi
Dilluns, 19 de gener de 2009
Casa la Irene, Manizales
Feia temps que no dormia en una casa CouchSurfing, un plaer... una família ben interessant, amb una casa preciosa i passant unes hores agradables. Arribava i la Irene estava amb els seus amics, mig borratxa pq el dissabte havien celebrat l'aniversari de la seva escola de teatre. Molt divertits, parlant ja de forma col·loquial, quasi no els entenia, i converses ja més interessants, teatre, art, viatges... aquesta web mai deixa de sorprendre'm i a part de que t'ajuda a estalviar uns calerons (també em van donar de sopar i dinar), sempre et dona dies ben especials.
Foto amb la Irene