dilluns, de gener 26, 2009

Colòmbia - Medellín i el Peñol

Uns quants dies per Medellín, pot ser massa... però venia de gust estar parat una mica, sentir-te part d'algun lloc, com si tinguèssis una casa. Áixí era l'Hostal Palm Tree, i feia que et quedessis un dia més. La gent super maja, i tb vaig coincidir amb alguns viatgers guais. A més la ciutat, la més agradable de totes, et senties super tranquil passejant-la i zero perill i incomoditat. No tanta festa com a Cali, però algun ball el cap de setmana, alguna peli al cine i bastantes a l'Hostal. Coses per veure a la ciutat, normal... però el carrer més animat (Carabobo) era un plaer, així com la Plaza de las Esculturas. L'única ciutat colombiana amb Metro, fàcil arribar a tot arreu, i també 2 Metrocables, que et duien a barris molt pobres i ben autèntics i on podies veure vistes de la ciutat.

Un dia d'excursió al Peñol, una roca enorme molt extranya que divisa uns illots generats al obrir una presa d'aigua. Un paissatge maquissim que varem veure camí de Guatapé, on varem dinar amb uns quants de l'Hostal, 2 francesos ben macos, una americana que busca feina a Medellín i un austriac també molt simpàtic. Vam passar uns dies molt divertits per l'Hostal, llastima que cadascú te la seva ruta i ara a mi em toca Cartagena, diuen que la millor zona de Colòmbia.

Parque de los pies descalzos

Calle Carabobo

Plaza de la luz

Música pel carrer

Plaza de las Esculturas

Les obres de Botero

Jo amb un cavall

I unes de Bogotà que els hi feia de guia! Jo...

Paisas de Medellín...

Carrers animats

Bon ambient a l'Hostal

I jo ballant a la 70

Metrocable cap a Santo Domingo

Una biblioteca a dalt de tot

Barris de Medellín

El Peñol

Vistes desde baix

Jean Phillipe, Valerie, Gorgi i Phillipe

Pujant la muntanya...

Ja des del mirador

Molt xulo...

Tots els racons...

Foto des de dalt

Esglèsia de Guatapé

Un carrer empedrat molt xulo

Una excursió agradable

Metrocable a San Javier

Un col·legi pel camí


Notes

Divendres, 23 de gener de 2009
Palm Tree Hostal, Medellín

M'ho he trobat a Mèxic, Equador i ara Colòmbia! Es una pena que la gent que va a Espanya se senti tant discrimanda, ja sigui com a inmigrant o com a turista, la majoria em conten moments desagradables que varen passar. Quina pena que Espanya sigui un país tan racista... a mi a tot arreu em reben super bé, fins i tot aquí que se'n podrien enrecordar dels meus avanpassats espanyols! Té gràcia la cosa, els conquistadors espanyols van robar tot l'or, fer malbé les seves cultures i esclavitzar tot el que es movia... llavors ara que uns quants venen a trobar una vida millor, no se'ls vol i se'ls tracta malament? Fins i tot com a turistes, encara que estiguin de passeig no deixen de ser "sudaques" de merda? Quina pena... un es pot sentir molt malament quan li parlen...

dimarts, de gener 20, 2009

Colòmbia - Cali i Zona cafetera

Tenia ganes d'arribar a Cali, una gran ciutat i em servia per planificar el meu viatge pel país, preguntar a la gent per on podia anar, per on parar... molt maca, ben gran però el centre molt accessible, durant el dia era xulo passejar, fàcil agafar un bus i anar d'un costat a l'altre. Jo vivia a l'avinguda 6a, una de les zones de festa per la nit, també molt tranquila i amb restaurants i la majoria d'hotels. A 10 minuts caminant del centre, la Plaça Caycedo i unes quantes esglèsies, també un parc que encara tenia la il·luminació de Nadal, molt xula per la nit... a prop Sant Antonio, una esglesieta a dalt d'un turó on la gent hi passejava al vespre, el lloc més xulo de la ciutat. Feien "cuentacuentos", diferents activitats, hi vaig anar bastant cops. Per les nits... salsa!! M'anava genial perque estava al costat de l'hostal, molta més gent els caps de setmana però pots ballar qualsevol dia. M'encantava... algun dia varem anar amb els australians que vaig conèixer a Popayán, després amb gent de Cali, etc... molt xulo! Quina diferència amb les discoteques d'Espanya! Jo feia el que podia però cada nit intentava anar-hi... va estar molt bé.

L'últim dia vaig tenir una sorpresa... la Paula! Em pensava que estava a Jerusalem o Barcelona i menys mal que ja quan pensava marxar de Cali, vaig veure que no. Estava a la seva ciutat passant les festes amb la seva família i em va fer molta il·lusió veure-la, ja es la tercera persona que veig del Postgrau en aquest viatge, i a Cartagena també veuré la Montse, que es troba treballant en una ONG per allà. Vam fer un cafè i recordar vells temps, molt xulo...

Una de les plasses del parc

El parc de Cali

L'Ermita des d'un dels ponts

Plaça Caycedo

L'Ermita més d'aprop

Teatre Municipal

Plaça de la Governació

Cantant a les esglèsies

Cerro de la Tres Cruces al fons

Arbres típics de Colòmbia a la Plaça Caycedo

Loma de la Cruz

Avinguda 6a

Ple de garitos per ballar salsa

Cali des de Sant Antonio

L'esglèsia

Ben petiteta

El Jordi a Cali...

Fent-se de nit...

3 guapes acompanyants

Cuentacuentos

Amb la Paula

Després camí cap a la zona cafetera, un trosset em va acompanyar el Jonh, un amic de la meva Mare que treballava a Agrònoms. Vàrem anar amb cotxe amb uns amics seus i anavem parant a poblets. De passada m'aconsellaven en quins llocs parar i fer ruta en el meu viatge per Colòmbia... abans d'arribar a Armenia em van convidar a una Bandeja Paisa, el plat típic de la zona. Boníssim si no fos per les ganes de dormir que tens després... també vàrem visitar el Museo del Oro i ja em van deixar en un hostal del centre. Armenia no em va agradar molt, tot i que era una ciutat petita, accessible i amb molta vida. Des d'allí vaig anar a Salento, un poblet envoltat de muntanyes i amb la Vall del Cocora, amb les palmeres de seda, l'arbre emblemàtic de Colòmbia. Molt xula la zona i d'aquells llocs on no pares de tirar fotos. Per dinar una truita de riu boníssima, típic també de Salento. I vaig parar també a Pereira i Manizales, la ruta cafetera que diuen... la veritat es que les ciutats, res de l'altre món, simplement envoltades de paissatges super verds i plens de camps de cafè. També hi ha aigues termals i un Parc del Cafè que és com Disneyland però amb cafè, evidentment no hi vaig anar. Manizales si que em va agradar però, assentada sobre muntanyes i molt animada, tot i que em va ploure tots els dies i psa... tinc ganes d'anar cap a zones més càlides, propera parada Medellín.

Basíl·lica de Buga

Camps de cafè

Dinar amb el Jonh

Bandeja Paisa

Museo del Oro

La Isa amb la seva germana bessona

Basíl·lica d'Armenia

Plaça Bolívar

Carrers d'Armenia

Salento

Camí a la Vall del Cocora

Primeres palmeres

Més d'aprop

Molt agradable l'excursió

Centenars de palmeres de seda

I mil fotos...

Més palmeres

Tots els racons, ben macos

Palmeres i verd...

Verd i palmeres

La part més xula de la zona...

La foto oficial

Palmeres de seda

Es feien excursions a cavall

El carrer de les artesanies

Un bar ben local

Salento des de dalt

Plaça Bolivar de Pereira

Zona cafetera

Paissatge verd

Manizales

Fumada amb els amics de la Irene

Carrers de Manizales

La Catedral

Mural a la plaça Bolivar


Notes

12 de gener de 2009
Avinguda 6a, Cali

Mira que sóc tímid jo ballant, que mai m'ha agradat... però aquí a Sud Amèrica anar a ballar m'encanta! Es totalment diferent, si ho compares no tenen cap gràcia les discoteques a Espanya. No sols es la forma de ballar, si no el tema de les parelles, com les treuen a ballar, tota la cerimònia, segons la música la sensualitat, diferents balls... Cali es la capital de la salsa, vaig estar-hi una setmana i cada dia a ballar, amb gent de l'Hostal, gent de la ciutat, etc... molt chévere com diuen aquí! I com ho faig? Doncs ben malament... tot i que em van dir que no ballava com un holandés que era un pal, algo es algo... si segueixo així pot ser torno tot un expert!


18 de gener de 2009
Un diumenge a Colòmbia, Pereira

El Barça ha guanyat 5-0 al Deportivo, una victòria més, ja son 12 punts amb el segon, ara el Real Madrid, que a part es queda sense president i va fatal. L'any passat va ser un plaer estar viatjant, i saber que el Barça no en donava ni una, adéu al Ronaldinho i una temporada per oblidar. Aquest any tot es diferent, mira que no li donava ni un duro al Guardiola! I em fa molta ràbia no poder veure els partits, seguir-los d'aquella manera per Internet i no veure les meravelles que deu fer el Messi!! Es veu que estan jugant espectacular i tothom els elogia, fins i tot des de Madrid, jooooooooo quina ràbia! Com trobo a faltar veure un partit al camp, els partits a la Plaça del Nord o amb els amics menjant porqueries. Això de viatjar no es tan fàcil, tot no es pot tenir!

L'equip del Guardiola

I les meravelles del Messi

Dilluns, 19 de gener de 2009
Casa la Irene, Manizales

Feia temps que no dormia en una casa CouchSurfing, un plaer... una família ben interessant, amb una casa preciosa i passant unes hores agradables. Arribava i la Irene estava amb els seus amics, mig borratxa pq el dissabte havien celebrat l'aniversari de la seva escola de teatre. Molt divertits, parlant ja de forma col·loquial, quasi no els entenia, i converses ja més interessants, teatre, art, viatges... aquesta web mai deixa de sorprendre'm i a part de que t'ajuda a estalviar uns calerons (també em van donar de sopar i dinar), sempre et dona dies ben especials.

Foto amb la Irene