Despres cap Fenghuang, encara mes turistic i ple de "tenderetes" amb souvenirs. Ja es mes una ciutat, pero es molt maca, la part antiga vora el riu es xulissima, i el bullici de gent (pot ser despres de poblets petits) es fa fins i tot agradable. Per la nit es multipliquen! Menjar pel carrer... lo millor! Passejar pels seus carrers forssa entretingut. Buscant habitacio barata vaig coneixer una anglesa i erem dels pocs "lao wai" del poble, dos dies de relax i turisme xino-pinturesc i cap a Shenzhen, els meus ultims dies a Xina!
Fenghuang, amb la seva Pagoda
Cases amb estil propi a la vora del riu
Racons ben macos
Carrers "adoquinats"
Cases amb estil propi a la vora del riu
Racons ben macos
Carrers "adoquinats"
Notes
22 de juliol de 2008
Estacio de trens de Changsha
Acabava de dir-li a una noia que he conegut al tren que aquest cop tinc molt mala sort amb els trens xinesos, no compro els bitllets amb antel.lacio i em toca pagar per un "soft sleeper", per un tren rapid o faig mes volta que un tonto! Per arribar a Dehang fare no se quantes hores seguides (4h bus + 5h de fast train + 9h tren de nit + 3h espera per comprar bitllet a Shenzhen + 4h tren + 1h bus), pq despres diguin que be que s'ho monta el Jordi fent una volta al mon!!! A part no se que passa amb Xina, jo crec que s'han multiplicat aquests mesos, o que son vacances escolars... lo que si que son, molt cars els bitllets de tren! Avui estava preparat per lo pitjor i com era d'esperar no hi havia bitllets per HuaiHua. Be, n'havia aconseguit un sense ni seient ("stand" em deia... 9h i de matinada). Estava al hall, enmig de 2000 xinos (no exagero) i he reculat, ja no tinc edat per dormir al terra d'un tren i barallar-me amb xinos per trobar un forat! He volgut buscar un hotel barat per aqui, abans he passat per la "Ticket office" a preguntar si n'hi havia per dema, sol seient! Pero per art de magia un tio que feia reventa o que intentava col.locar bitllets perduts, m'ha ensenyat un "hard sleeper" a on volia anar! Ha estat com un miracle!! No em cobrava de mes i m'he retingut a donar-li un peto, quina sort! De vegades la sort acompanya o simplement que Sant Antoni s'estima molt a la meva Yaya!
4 comentaris:
i lo bonic que és esperar i esparar per agafar trens, busos, taxis... que et portin qui sap on... jo és lo que m'agrada més de viatjar, esperar i espera, badar, guitar...no hi hA TEmps per més, és l'única espera que només has d'esperar i per tant pots gaudir de l'espera. Aquí, quan treballes i portes la vida habitual, esperar és un contratemps; ja que arribes tard als puestus i tot són malrotloos..., però viatjant, NO. p`qe no existeix el temps i per tant no existeix el fer tard!!! M'ENCANTA ESPERAR MENTRE VIATJO
HELENA
Si es per anar als llocs que estas anant (joder quines fotos!), a mi tampoc em faria res esperar...
Horrible estar tancat en una oficina fregit de calor a l'agost, disfressat absurdament amb un "traje", i obrir la teva web... Quina sensació més forta d'estar desperdiciant el temps...
Disfruta.
quines fotos mes maques, no em puc conectar sovint, avui he tingut sort, demá altre volta al poble ( no tan especial com els que estás tu) i fins tres setmanes no tornaré a poder disfrutar de les teves notes , pero estic informada. Ara cap on? Mercedes
Collons Jordi, quins poblets mes guapos q estas trobant. Crec q ja toca tornar a Xina, potser l´any q vé li foto canya al xinés i em planto un altre cop allà. De moment en 1 setmana m´en vaig a Nepal fins principis de setembre, en ple monssó pero es igual !
zaijian wo de pengyou !
Publica un comentari a l'entrada